La Síndrome d’Alienació Parental (SAP) és objecte de polèmica temps ençà. No entrarem a debatre-ho sinó que intentarem explicar el significat d’aquest terme que va crear Richard Garner l’any 1985. Segons aquest professor de psiquiatria, el SAP és un desordre psicopatològic on el nen, de forma reiterada, denigra, humilia i insulta sense cap mena de justificació a un dels seus progenitors. Això es produeix degut a que un dels progenitors, mitjançant estratègies diverses, transforma la consciència del nen per tal de impedir, obstaculitzar, o fins i tot destruir, el vincle amb l’altre progenitor. Cal parlar d’indicadors i no pas de símptomes quan esmentem el SAP. Alguns d’ells serien els següents:
- Un dels progenitors impedeix que l’altre vegi al fill o convisqui amb ell.
- Desvaloritzar i insultar a l’altre progenitor davant el fill.
- Ridiculitzar els sentiments del fill envers l’altre progenitor.
- Incentivar les conductes despectives i de rebuig cap a l’altre progenitor.
- Mentir sobre l’altre progenitor.
Tot això sí que pot desencadenar en altres trastorns tipificats per les institucions de salut mental. I és que els menors poden viure les visites amb l’altre progenitor de forma molt ansiosa. De la mateixa manera en el transcurs entre visites poden aparèixer malsons i altres trastorns del son, així com també trastorns alimentaris. A nivell conductual també poden aparèixer comportaments agressius i conductes d’evitació per tal de no afrontar aquestes visites. A més, també és molt significatiu que fan servir un llenguatge i expressions pròpies d’adults. Així també manifesten diversos tipus de por, com per exemple, que el progenitor amb qui viuen l’abandoni o que no l’estimi. Pot ser, a més, que mostrin dificultats en la expressió i comprensió de les seves emocions, també en alguns casos saben expressar-les de forma correcta i en d’altres són incapaços de gestionar-les o fer-les visibles. Totes aquestes variables condicionen la seva maduració emocional.
