Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Afluença: la síndrome del nen ric

Fa un parell de setmanes va tornar a ser notícia un jove nord-americà de divuit anys, Ethan Couch, conegut com el jove de “l’afluença”. I què significa aquest terme?

Abans d’explicar-lo direm que també es coneix com la “síndrome del nen ric”. A més, cal destacar que no està reconeguda per l’A.P.A. i, per tant, tampoc figura en els manuals diagnòstics de psiquiatres i psicòlegs. El que sí, com d’altres patiments existents, és objecte de discussió i de fortes polèmiques dins de la comunitat científica.

Els partidaris d'aquesta síndrome l'exemplifiquen al parlar d'un fill que és víctima d'uns pares irresponsables que l'han malcriat o l'han deixat criar-se a si mateix; sense cap mena de regles, ni límits ni càstigs. Segons això, el fill és incapaç de mesurar i d'entendre quines són les conseqüències dels seus actes. El “buit” que té aquest fill el supleix amb el consum i l'abús de drogues i alcohol, i conductes sexuals de risc. En canvi, els detractors d'aquest concepte coincideixen al argumentar que davant d'aquestes situacions podríem parlar de problemes de control del impuls, trastorns del comportament i alguns trastorns de personalitat.

Més enllà de la veracitat o no del terme, aspecte en el qual no entrem a debatre; volem centrar la nostra atenció en quines conseqüències físiques, emocionals i conductuals hi ha en aquells infants on en les seves famílies on no s’han establert límits o se n’han establert pocs.

En la part física poden aparèixer mal de cap o reaccions fòbiques davant certes situacions o coses. A nivell emocional, l’ansietat produïda per aquestes fòbies es pot percebre en el rendiment escolar i en la dificultat per mantenir bones relacions amb els companys. A més, també es manifesten estats de dissort, intranquil·litat i irritabilitat. I a nivell de conducta observem, com hem dit anteriorment, comportament perjudicials com el consum i l’abús de drogues i alcohol, i actes delictius.