Canvia el xip

Jordi Sasot i Cristian Toribio

Adolescents i noves tecnologies: avenç o perill?

WhatsApp, Facebook, Twitter, Google+, Ask, Tuenti, Youtube, Instagram, Telegram, LINE, Badoo, MySpace, Hi5, Skype, Habbo,…

Segurament, les useu o n’heu sentit a parlar de totes elles o bé de la gran majoria.

Avui dia és evident que la nostra societat ha donat un gir de 360 graus, en els darrers anys, en la forma de comunicació entre els seus individus. I l’exemple per excel·lència són els adolescents. Al 2013, segons el Instituto Nacional de Estadística (INE), el 91,8% dels menors d’entre deu i quinze anys són usuaris de la xarxa.

Actualment, com es comuniquen els adolescents? Existeixen una infinitat de pàgines, programes i aplicacions, tan per a l’ordinador com per al telèfon mòbil i la tauleta, amb les quals la generació actual està en contacte amb la família, companys d’escola, professorat i les seves amistats. Cal remarcar que, per tant, les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la seva vida.

Què volem dir amb això? Amb les noves tecnologies els adolescents, entre d'altres coses, aprenen, s’informen, es relacionen, s’expressen i es diverteixen. És molt fàcil veure, de forma quotidiana, situacions en què un nen petit o un adolescent està interaccionant per mitjà del telèfon mòbil o la tauleta en comptes d’estar relacionant-se amb les persones que estan al seu costat. O també aquells adolescents que tenen contacte a través de les xarxes però que a l’hora d’interactuar cara a cara no ho fan de la mateixa manera.

És per això, entre d’altres coses, que s’ha de promoure tan la prevenció com l’educació en les noves tecnologies. És fonamental si es vol aconseguir que els adolescents en facin un bon ús.

Què passa si no se’n fa un bon ús? Senzillament, parlaríem de pèrdua de privacitat, de contacte amb desconeguts, aïllament i, aspectes més greus, com el ciberbullying, el grooming què són conductes per part d’adults per guanyar-se l’amistat d’un menor, a través de falses identitats o mentides, per després abusar d’ell; o el sexting que és l'enviament de material pornogràfic i eròtic propi o de tercers a través dels dispositius mòbils.

Cal dir que aquestes conseqüències del mal ús de les noves tecnologies poden comportar tot tipus de patologies diverses: des de trastorns d’ansietat, trastorns depressius, addicció blanques a Internet, al mòbil o als videojocs, fins a trastorns del comportament. Així, la responsabilitat, d’educar i ensenyar als adolescents a usar aquestes tecnologies de forma correcta i donar-li un bon ús, és compartida. I entre qui es comparteix? Entre les institucions, l’escola i la família

Tan a nivell administratiu o institucional com a nivell escolar s’han de realitzar programes preventius i programes d’educació de bon ús de les noves tecnologies. Entre d'altres coses han ensenyar què és la xarxa, que hi podem trobar o quins perills hi ha. Tot això ha de servir perquè els adolescents estiguin conscienciats del que es poden trobar a la xarxa. I també els servirà per tenir eines per afrontar i per gestionar de millor manera algunes problemàtiques que sorgeixin.

I des de casa que es pot fer? Es pot seguir un mètode consistent en:

-Observar els hàbits dels fills en aquestes tecnologies.

-Controlar l’ús perillós o els accessos perillosos.

-Limitar el seu ús o establir normes de connexió.

-Ajudar tan a nivell explicatiu com anar a demanar consell a un especialista.

Així doncs, una bona eina de prevenció ha d’estar basada en la educació en valors i habilitats per afrontar la vida, l'assertivitat i l'autoestima.