Blog d'Edu21

Sabem el que funciona

El programa 30 Minuts d’ahir ens va presentar dues realitats educatives que, per les seves característiques, conviden a la reflexió i, també inevitablement, a la comparació amb el nostre sistema educatiu.

De l’experiència de Nova York quedà clar que per a revertir les situacions dels centres amb mals resultats, que no aconsegueixen remuntar, no hi ha més remei que tancar-los per, posteriorment, tornar-los a obrir amb un nou equip liderat per un director amb un projecte clar i innovador i, és clar, amb unes competències de lideratge contrastades. Molt alliçonadora la implicació dels propis alumnes en la valoració del professorat a contractar.

L’altra realitat que es presentà, el sistema finlandès, ja el coneixem abastament donat que des de fa uns anys el tenim com un clar referent al qual emmirallar-nos. Unes observacions per a pensar-hi. El paper dels ordinadors a l’aula que no la tecnologia. Internet hi és present però l’alumne no està sotmès a la cotilla metodològica de la utilització en “línia” del portàtil a l’aula. I una segona reflexió molt més important. A primària el mestre d’un grup d’alumnes els segueix durant anys, implicant-se en la coneixença de cada noi i noia en profunditat i compartint múltiples activitats formatives i no només les estrictament curriculars.

Què funciona doncs? Excel·lent formació dels docents, preparar a fons els directors, escollir-ne els més competents, un mestre tutor que acompanyi els alumnes durant llargs períodes d’escolarització, bona orientació, assessorament i recolzament per part d’especialistes a les escoles i, sobretot, proposar-se com a primer objectiu professional no deixar cap noi o noia enrere.

Sabem el que funciona. No comencem un altre cop a iniciar debats estèrils ni anar instaurant mesures que, sense avaluar-les ni deixar que es consolidin, es canvien per unes altres amb la mateixa sensació de provisionalitat de sempre. Si sabem el que funciona apropem-nos-hi sense dubtes, marrades i desorientacions. Marquem clarament el full de ruta dels propers anys i les prioritats. Que tothom sàpiga on volem anar i, millor, cap on anem ja. Ens cal decidir quin model de sistema educatiu volem per a la Catalunya dels propers anys, no per ser com els finlandesos sinó per ser el millor que podem ser nosaltres mateixos.