Blog d'Edu21

Els científics es fan -i es conserven- des de Primària

El passat dijous dia 16 Edu21 realitzà una tribuna sobre les relacions entre les ciències, les matemàtiques i la tecnologia a les escoles i als instituts. Per què aquest interès per aquestes relacions? Segons Jordi Serrano (cap de recursos humans d’everis Catalunya) alguns indicadors ens parlem d’una constant disminució en la matrícula a les enginyeries tecnològiques i informàtiques, també a les opcions dels estudiants pel batxillerat tecnològic. La formació professional no sembla poder suplir aquesta manca de vocacions o d’opcions envers els estudis tecnològics i científics. I, en canvi, el país necessita gent formada en aquests camps de marcat caràcter estratègic i de futur.

Com es digué a la taula rodona, disposar de millors científics és disposar de més i millors coneixements i aquests, al seu torn, haurien de possibilitar aplicar polítiques més fonamentades i, per tant, més eficaces. Catalunya, si no disposa d’una massa crítica en aquests àmbits, no podrà coprotagonitzar les accions més pertinents davant els grans reptes que com a societat tenim plantejats.

Per què els nostres nens i nenes i els nostres joves no semblen interessar-se, i a voltes deixar d’interessar-se, pels camps científics i tecnològics a la primària i, sobretot, a la secundària? El físic Jordi Corbera apuntà que el model científic no es basa en la immediatesa i, justament, la immediatesa resulta ser un aspecte molt valorat en el món de la joventut i no pas el contrari. En qualsevol cas, la ciència, la tecnologia i fins i tot les matemàtiques –a judici dels ponents– s’han de poder vivenciar a l’escola i a l’institut. Els nois i noies han de poder tocar, experimentar, interaccionar i, fins i tot en l’aprenentatge de les matemàtiques, han de poder gaudir, entretenir-se i veure la seva utilitat pràctica. El professor Salvador Vidal llançà un seguit de propostes dins les denominades matemàtiques recreatives mentre que el tecnòleg Pere Sanz apostà per explicar als alumnes els aplicatius digitals concrets més que no pas digitalitzar-ho tot sense canviar res de substancial.

Daniel Selva, professor de l’Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès, va explicar el projecte pedagògic del seu centre molt compromès amb l’educació científica dels seus alumnes. El plantejament no és que els nois i noies adquireixin coneixements sinó més aviat pretenen que els cerquin, que els descobreixin i per això, metodològicament, treballen des del fer, des de les habilitats, des dels projectes en equip i des de l’experimentació. Tot un exemple de bona pràctica a disposició d’aquells mestres i professors que vulguin trobar-hi un referent concret i que funciona.

En qualsevol cas, resta molt per fer en aquest tema. Cal esbrinar per què les noies semblen fugir de determinades carreres tècniques, per què a finals de primària i a la secundària es sol perdre bona part de l’interès per a les àrees científiques, per què les matemàtiques continuen sent percebudes com un obstacle i com a quelcom inintel·ligible, per què la majoria d’alumnes no volen apostar per l’esforç en l’estudi que requereixen determinades opcions i, en canvi, escullen camins més còmodes tot demostrant certa manca d’autoexigència, de compromís, de voluntat, d’ambició per a la superació personal, etc.