Blog d'Edu21

L'educació: eix del nou estat

Zoom

L’envestida recentralitzadora en educació ja té nom: la LOMCE. Mai abans havia quedat tan clar –negre sobre blanc– la intenció de laminar les competències dels territoris històrics (objectiu d’aquesta contrareforma). Colonitzar més el currículum amb l’increment corresponent de la part que determina l’estat, i completar-ho amb un seguit de proves estatals d’aquests continguts per part del govern central, enfonsa la LEC i la converteix en paper mullat. La resta de disposicions que regula aquest projecte de llei van en el mateix sentit i obligarien a Catalunya a reescriure l’estructura del sistema educatiu en organització, direcció, continguts, avaluació i acreditació... i en totes les etapes del sistema, inclosa la universitària.

Aquesta invasió s’anuncia deu dies després d’haver-se produït la manifestació més multitudinària –inequívoca en el missatge– de tota la història de Catalunya. Una multitud sortí al carrer, no específicament per dir prou d’agressions d’aquesta mena (això ja es va fer el juliol del 2010), sinó ara per expressar clarament que Catalunya vol fer el seu propi camí i que el vol emprendre sense més dilacions. El sistema educatiu d’un país ha d’estar al servei d’aquest país, dels seus ciutadans, de la seva lliure expressió i de la seva representació política democràtica. Per això, en els temps de transició que ja hem emprès, el nostre govern, l’administració educativa, però sobretot cada centre, cada comunitat escolar (famílies, equips docents, alumnat...) i cada mestre o professor a l’aula, haurà de fer una aposta per a fomentar la serenor, l’estabilitat, la racionalitat... en temps que potser seran convulsos, però a l’ensems ho podrà compaginar amb la il•lusió, l’anhel i l’esperança que solen acompanyar les grans empreses col•lectives. D’aquesta manera la comunitat educativa podrà contribuir de forma activa a bastir aquest gran projecte de futur; un projecte per a la millora del país, de totes les seves institucions i, per tant, també del seu sistema educatiu.

Si volem un estat –i si el volem ara– és per confegir-lo amb el màxim de qualitat i exigència ètica. I això passa per a situar l’educació com la principal aposta estratègica, com l’eix fonamental d’aquest nou estat. Si el somni el convertim en projecte concret és per assolir en el present –i com aposta de futur –una millor qualitat de vida per als nostres conciutadans. Com ho va fer Finlàndia al seu dia. I per això volem decidir nosaltres com governar-nos, perquè tenim dret a voler millorar, perquè volem sentir-nos dignes i coresponsables de les nostres decisions, perquè volem disposar d’una educació que ens garanteixi continuar sent el que som però, sobretot, que ens possibiliti albirar l’horitzó al qual, tots junts i de forma digna, decidim dirigir-nos com a poble lliure.