L’anunci que el Departament d’Ensenyament suspendrà la implementació del programa 1x1 en aquells centres que havien de començar a desenvolupar-lo el proper curs, representa una mesura que respon a la lògica d’una política d’austeritat pressupostària on les despeses s’han de prioritzar sota criteris d’eficàcia provada. El programa 1x1 s’ha caracteritzat des del començament per un procés accelerat poc prudent donat que no fou precedit per cap estudi pilot que avalués el seu impacte pedagògic, tant en els alumnes com en la tasca dels propis professors que havien d’aplicar-lo. El resultat ha estat un model d’implantació amb resultats aparents molt irregulars. Les queixes per les falles en la connectivitat, per la manca d’un material digital prou variat i de qualitat, la insuficient formació del professorat, etc., justifiquen que abans de prosseguir amb el calendari previst es vulguin estudiar amb detall tots els pros i contres de la seva implementació, i s’avaluï l’impacte pedagògic d’una hipotètica millora del procés d’ensenyament i aprenentatge en els centres on ja s’ha desenvolupat. Tanmateix, una cosa és el programa 1x1 i la necessitat de provar la seva eficàcia, és a dir, si el model d’un portàtil per alumne resulta l’opció més intel·ligent per estendre la digitalització en els centres educatius, i un altre tema és el procés de digitalització en si mateix que representa ja una realitat inqüestionable i sense marxa enrere. Per digitalització a l’aula i al centre entenem que tots els espais didàctics han de disposar de connexió a internet de banda ampla i que cada aula ha de comptar amb una pissarra digital per poder obrir-se al món, que és el mateix que accedir al coneixement sense barreres ni fronteres. Després, com fem treballar els alumnes a l’aula, si amb un portàtil per alumne, si amb un tablet, si per parelles compartint ordinadors, si combinant grups de treball de quatre o cinc alumnes que només requereixen un o dos ordinadors, etc., tot això, ha de respondre al model o models didàctics i metodològics que cada centre esculli en virtut del seu projecte educatiu, i no pas venir determinat per un programa massiu d’implantació extensiva que, alhora, imposa un model didàctic d’un ús molt determinat i aliè a la pròpia opció dels centres, com és el que representa el programa 1x1. En qualsevol cas, soc del parer que en aquells centres on ja s’ha implementat, si no s’opta per continuar oferint un portàtil per alumne, si que caldrà disposar d’un model alternatiu que no deixi sense possibilitats de connexió a les següents promocions d’estudiants del mateix centre. També considero que s’hauria de fer un esforç per, amb el ritme que sigui possible, continuar dotant a les escoles i instituts de la connectivitat adequada en banda ampla, així com de pissarres digitals que assegurin que els docents podran impartir la seva docència amb el recolzament tecnològic propi del segle XXI. En definitiva, era absolutament necessari poder avaluar amb tranquil·litat l’impacte del programa 1x1 per poder prendre decisions des de la màxima eficiència en temps de crisi però, sobretot, per esbrinar la bondat pedagògica de la proposta. Ara hi haurà temps per fer-ho. Però al mateix temps cal no aturar la digitalització més important: la connectivitat efectiva i la tecnologia per utilitzar la xarxa i els aplicatius digitals per a la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge.
3 min
