Tenim uns índexs d’abandonament escolar molt alts. Un 2% de joves de 15 anys abandonen prematurament l’ESO sense acabar-la; uns altres ho fan als 16 anys a 3r (19%). En total un 24% de nois i noies abandonen l’ESO sense cursar el 4r curs. Al voltant d’un 31% de joves no aconsegueixen el graduat en l’ESO. Tanmateix, un 12% sí ho aconsegueix posteriorment, als 17 anys, però això no acaba de compensar el 15% que, dels graduats, no continua els estudis postobligatoris a l’acabar l’ESO. Entre els 18 i els 24 anys tenim, a nivell estatal, un abandonament del 31,2% en els estudis postobligatoris el que ens col·loca, juntament amb Portugal i Malta, a la cua d’Europa. En definitiva, el nostre sistema educatiu, obligatori i postobligatori no pot fidelitzar a un de cada tres estudiants. Si més d’un terç de nois i noies els perdem doncs al final de l’ESO i, posteriorment, perdem un altre terç en l’etapa postobligatòria, la conclusió és clara: el nostre sistema educatiu perd més de la meitat dels alumnes abans que aconsegueixin obtenir una titulació de secundària superior, En conclusió, el nostre fracàs escolar acumulat s’acostaria al voltant del 60%. Tenim un sistema educatiu ineficaç donat que no pot garantir les competències d’una educació bàsica per a un de cada tres nois i noies, i perquè no pot assegurar l’obtenció d’estudis secundaris superiors per a més de la meitat de la població. Per què succeeix això? Com que la hipòtesi que els nostres joves estiguin molt menys dotats per a l’estudi que els seus companys europeus resulta força inversemblant, la conclusió és clara: falla el sistema educatiu. O canviem el seu funcionament (concepció, organització, administració) o el col·lapse formatiu acabarà hipotecant del tot el futur del nostre país. Davant d’aquesta realitat no podem continuar alimentant el reguitzell de propostes que només esgarrapen la perifèria del sistema. Cal reformular a fons la nostra manera d’ensenyar, els continguts a treballar, la formació i la implicació docent, la coresponsabilitat de famílies i societat en general... I ens cal formular una política educativa que concreti un decàleg de mesures urgents i decisives per a revertir l’actual situació. Mesures que no poden basar-se en receptes inspirades en uns temps que ja no tornaran ni tampoc en marrades simplistes i unidimensionals. És hora de comptar amb l’expertesa i les idees de tothom per a elaborar un pla de xoc –no econòmic sinó pedagògic i polític– per a reorientar a fons el nostre sistema educatiu.
2 min
