Aprenent a ser mare

Mariona Visa

Va de cine: El meu veí Totoro

Aquesta setmana estreno una nova secció per parlar de pel.lícules recomanables per mirar amb els nens.

A casa nostra, des de fa quasi un any, el divendres a la nit és el dia establert per mirar una pel.lícula en família. La nena, de 5 anys, ja en gaudeix plenament i acostumem a escollir pensant amb ella. El nen encara no es concentra gaire, tot i que cada vegada està més atent. De totes maneres, ell molts dies s'acaba adormint a la meitat.

Algunes de les pel.lícules que mirem són de dibuixos animats adreçades al públic infantil, d'altres són comèdies o musicals per a tots els públics, algunes són antigues i d'altres actuals. Hem vist des de tota la filmografia del Charlot (el nen n'és un fan!) fins a l'omnipresent Frozen. Des de les sagues d'Spiderman fins a clàssics com Los Goonnies. Un poti-poti on hi ha una mica de tot, però sempre pel.lícules pensades perquè els hi puguin agradar i els puguin endinsar en l'apassionant món del cinema.

Actualment els nens viuen envoltats de tablets i ordinadors i es passen molta estona mirant vídeos, però aprendre a gaudir d'una bona història requereix de temps i sovint d'adults al costat per anar-los guiant, sobretot quan miren una pel.lícula per primer cop.

Per escollir les estrenes de cada divendres, em baso en recomanacions d'amics, en clàssics de la història del cinema que penso que li poden agradar, en els DVDs que a la meva filla li ve de gust agafar de la biblioteca... Del llibre 100 pelis de adultos para ver con niños n'hem tret vàries idees. I espero també bones recomanacions en els vostres comentaris!

Per començar la secció, vull parlar d'una de les pel.lícules favorites de la meva filla, ja des que era ben petita:El meu veí Totoro.Una de les grans pel.lícules de la història de l'animació japonesa. Va ser dirigida el 1988 per Hayao Miyazaki. autor també de les molt recomanables Kiki, l'aprenent de bruixa o El viatge de Chihiro.

Explica la història de dues filles i el seu pare que es traslladen en una casa al bosc per a poder estar prop de la seva mare, ingressada en un hospital. En aquest paratge, les nenes Mei i Satsuki descobriran els "conillets de la pols" i també el misteriós Totoro, l'esperit del bosc que habita dins dels arbrers camforers.

Com en moltes altres pel.lícules d'animació japoneses a El meu veí Totoro no hi ha un dolent a l'estil de les pel.lícules de Disney, sinó que els conflictes que viuen els personatges són quotidians: fer-se gran, ser diferent dels altres, adaptar-se a noves situacions...

Les animacions estan molt ben fetes i els personatges són molt propers, tot i ser d'una cultura llunyana. La meva filla l'ha vist desenes de vegades i a mesura que es fa gran em fa preguntes diferents sobre parts de la història: la malaltia de la mare, la por de la mort dels qui estimem, la relació de les dues germanes, els misteris de la naturalesa, la vellesa, l'amistat, la timidesa, ... Hi ha molts elements interessants i molt ben explicats. També la música és excel.lent.

El meu fill petit ha crescut amb el Totoro com a teló de fons en diverses ocasions, coneixent abans les cançons que la història de la pel.lícula. Just és ara que, quan la meva filla la re-mira, ja s'hi comença a enganxar de principi a final. Tant per l'argument, com per la durada (86 minuts), com per les cançons penso que és una pel.lícula que pot agradar a nens ben petits.

Imagino que molts dels vostres fills ja l'han vist. Si no és així, no us ho penseu! Els hi agradarà segur!