Aprenent a ser mare

Mariona Visa

"No et vull veure mai més!"

Aquests dies el conte estrella a casa és "No vull veure't mai més!", editat per l'editorial Joventut l'any 2003, i que nosaltres tenim en la versió castellana.

Se'l miren bocabadats els meus dos fills, i no és estrany ja que s'identifiquen molt amb la història. Dos amics de l'escola arriben a casa enfadats l'un amb l'altre. Els motius del distanciament són els típics en les trifulgues de nens, que tots han experimentat més d'una vegada: que si ara em molesta, que si ara no em deixa parlar, que no em vol deixar la joguina, ara se'n riu de mi, ara m'ha fet una mossegada...

¡No quiero verte más!; Ed. Juventud

¡No quiero verte más!; Ed. Juventud

L'interessant del llibre és que la història està explicada des de les dues versions, dels dos amics: l'anegueta i el cabrit. És un conte amb dues tapes, si obrim la del davant ens explica la història des del punt de vista de l'anegueta, que explica com s’enfada amb el seu amic cabrit. Quan arriba a casa afirma a la seva mare que "No el vull veure mai més!", després de tot el que li ha fet aquell matí.

Si obrim el llibre per l'altre costat, és el cabrit qui ens relata la història de la disputa.

Al mig de tot hi ha una pàgina compartida per les dues històries, on es veu la resolució, que es fruit d'una decisió que prenen els propis protagonistes.

El punt fort del llibre és que els nens s’identifiquen molt amb les emocions dels personatges, ja que reprodueix un conflicte que per ells és molt important i que viuen casi a diari a l’escola quan, en algun moment o altre, s’enfaden amb un company.

A més, les il.lustracions deixen veure clarament els sentiments dels protagonistes i estan plenes de detalls que donen realisme.

Els meus fills l'escolten molt intensament, es posen molt dins la història. La meva filla fins i tot intenta marcar certa distància, ja que no ha volgut en cap moment que el personalitzi, utilitzant el seu nom i el d’una amiga seva. El veu massa pròxim, aleshores! Això sí, l'altre dia em va preguntar que si s’enfadava amb la seva amiga, també veïna, si la deixaria anar sola a demanar-li perdó.

El petit fa una lectura diferent del llibre, no pensa tant en la resolució del conflicte sinó que li agrada veure com canvien les emocions dels protagonistes i com es van enfadant. Va fent que sí amb el cap quan veu que un li pren la pala a l'altre o es donen un cop. Volent dir, sí, és clar que s'ha d'enfadar!

Hi ha gent que explica el conte primer una mica d’un costat i després una mica de l’altre, sense arribar a la resolució, i van preguntant als nens com resoldrien ells la situació.

Sigui com sigui, un llibre molt recomanable per nens de diferents edats!