Aprenent a ser feliços

0

Bullying, la punta de l'iceberg

El passat 2 de maig es va celebrar el Dia internacional contra l’assetjament escolar, uns dies abans, 27 i 28 d’abril, es va celebrar el I Simposi contra el bullying, organitzat pel Col·lectiu Fu i la Fundació FCBarcelona. Els mitjans de comunicació n’han parlat, hi han dedicat programes, notícies i documentals. Hem tingut l’oportunitat de fer-lo visible i de mostrar el nostre rebuig de forma contundent. Era molt necessari. El bullying “ha existit sempre” però ara, li hem posat nom, i això ens permet fer-hi alguna cosa. Es tracta d’una forma de violència que es dóna en l’àmbit escolar, i...
0

Créixer amb gossos, gats i altres bestioles...

La primera bestioleta que va formar part de la meva vida va ser en "S'ho mira", un hàmster marró que em van regalar quan tenia 4 o 5 anyets. La nostra mare sempre ha sentit una passió especial pels animals, de petita, a part de gats i gossos, va tenir escorpins, serps i fins i tot una granota enorme que va anomenar "Ramona". Imagino que ens l'ha transmès ella, aquesta passió, tant a mi com a la meva germana. Després del "S'ho mira" vam tenir algun altre hàmster, periquitos, una tortuga, cobaies... i fins i tot, un colomí que la mare va rescatar a l'escola d'on era mestra perquè una gallina...
0

Contes que ens fan créixer

Hola de nou! Després d'uns mesos molt enfeinada, reprenc l'activitat blogística... i, ho faig parlant d'una de les meves passions: els contes. Els contes han tingut sempre un paper molt important a la meva vida... La mare i la meva iaia grossa, així la vaig batejar des de molt petita, eren les principals encarregades d'explicar-nos-els a la meva germana i a mi. Encara recordo a la mare emocionar-se amb "El Petit Príncep" i enriolar-se amb la "Filomena i els seus contes", i a la iaia, parlar-me de les petites gotes de pluja que baixaven a saludar-me seguides per les seves mares, les gotes...
0

Un conte per reforçar l'autoestima

“Pensa que hauràs de viure amb tu, tota la vida! –bromeja l’avi- Millor que t’estimis i que procuris convertir-te en una persona amb qui t’agradi estar. Persegueix els teus somnis, fes allò que t’apassiona... i sigues sempre tu!” Aquest és el consell que l’avi de la Berta li dóna el dia del seu aniversari. “Només cal que siguis tu”, així comença el 5è conte de la Col·lecció Educació Emocional, “Ets única, Berta!” (Ed. Omniabooks) que veurà la llum aquesta primavera. Ha estat escrit amb un sol propòsit, el de reforçar l’autoestima d’aquells qui el llegeixin. Està ambientat en una festa...
0

Sobre la necessitat de "posar límits"

Fa temps que sento parlar de “la necessitat de posar límits” en l’educació i la criança dels nens i les nenes. Personalment, aquest enfoc no em convenç i vull explicar-vos per què. Segons el diccionari (ja sabeu que m’agrada ser fidel al significat de les paraules), un límit és la “part extrema, punt on termina un territori (...)” o també el “punt on s’acaba l’exercici d’un poder, d’una facultat”. També, segons el diccionari, limitar és “fixar, assenyalar, ésser el límit o els límits d’alguna cosa”. Llavors, “posar límits” equival a “limitar” i, a mi, això em grinyola una mica. Per...
0

Sis contes per aprendre a ser feliços

Avui, us vull presentar "Sis contes per aprendre a ser feliços" que seran font d'inspiració per als nens i les nenes de primària que participin, a través de les seves escoles, en el 35è Concurs BBVA de Dibuix Escolar que organitza la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA. Il·lustració premiada en el Concurs BBVA de Dibuix Escolar, 2015. Sis contes de valors universals. Clàudia Salas Gancho, Escola Torre de la llebre de Rubí. Segon premi. L'objectiu del concurs és el d'estimular la creativitat dels escolars a través de la il·lustració i també el de fomentar la lectura en...
0

"Inside out · Del revés"

Sí, jo també he vist la pel·lícula “Inside out – Del revés”, la nova producció de Walt Disney · PIXAR. Fa mesos que en veia “trailers” i desitjava anar-hi amb la família. I, què voleu que us digui... em va encantar!! És clar que me la vaig mirar des de la perspectiva d’algú que es dedica a l’Educació Emocional i que, per tant, hi veia l’enorme potencial de treball i de reflexió que ofereix. Al meu marit i als meus fills, de 9 i 11 anys, els va agradar molt també, van riure i s’hi van veure identificats. El meu fill gran, que està en plena adolescència (13 anys) diu que la va trobar...
0

Deixa brillar la teva estrella

Hi havia una vegada, una poma que va passar tota la vida penjada de la pomera desitjant ser una estrella i pensant com hauria estat la seva vida si en comptes d’haver nascut “poma” ho hagués fet com una "estrella". Se sentia trista, frustrada, decebuda amb la vida... cada nit observava el cel amb una barreja d’admiració i d’enveja. No era feliç. Fins que un dia, ja madura, va caure de l’arbre i una nena la va partir per menjar-se-la. Ja sabeu com són els infants, innovadors, creatius, observadors... la nena, en comptes de partir la poma amb un tall vertical, ho va fer en horitzontal. I,...
0

Els valents tenim por

Segons el diccionari, la valentia és la “qualitat del valent”. I el valent/a és aquell qui “té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por.” Popularment, se li dóna més o menys el mateix sentit. Sembla que estem convençuts que ser valent és no tenir por i la valentia és una qualitat admirable. Si seguim buscant al diccionari, veurem que la por és aquell “torbament de l’ànim en presència d’un perill real o imaginari” Proposo que revisem la definició de valentia i que la millorem per tal que es valori com a “capacitat de sobreposar-se a la por”. Sense que això...
0

No demanis perdó

Procurant ser fidels a la seva definició, quan demanem perdó, el que estem fent és demanar que no se’ns castigui ni se’ns guardi rancúnia per alguna cosa que hem fet, que hem dit o, també, que no pensem fer. El primer que em crida l’atenció és que sovint, en comptes de demanar-lo, es podria dir que l’exigim o que el donem per fet, per exemple, quan diem: “oi que em perdones?” o bé “perdona, eh!?” o també “ui, perdó!”. No hi ha res que soni tan fals i automatitzat, que un “perdona” forçat, com el que diuen els nostres fills i filles quan els obliguem a fer-ho amb un “Ja pots demanar-li...

Júlia Prunes

Igual que molta gent, el meu objectiu principal a la vida és ser feliç i fer feliç. I he trobat, en l’educació emocional, una eina gairebé imprescindible per tal d’aconseguir-ho. El tema és que de la teoria a la pràctica... hi ha tot un món! I per això he creat aquest blog, per compartir aquest trajecte amb vosaltres. Hi trobareu reflexions, recursos, preguntes existencials, experiències, dificultats, interferències... D’aquí que el títol sigui ‘Aprenent a ser feliços’ i el subtítol ‘Educació emocional aplicada’. Benvinguts i benvingudes a la vida real, o, si més no, a la meva.

Segueix-me a les xarxes