Criatures

Dels 2 als 6 anys els nens comencen a jugar a imitar les accions de la vida quotidiana del món dels adults. Aquest tipus de jocs s’anomenen joc simbòlic, i disfressar-se és el més popular i el que més agrada.

Els atreu ser algú que no són i que potser  no arribaran a ser mai, disfressar-se d’algú amb poders, amb intel·ligència o bellesa. Les disfresses de superherois i princeses són les que més agraden entre els nens. Mentre van vestits com a tals, se senten més forts, més bonics, més especials.

Algunes bones raons per a disfressar-se:

•    El fet d’explorar i reproduir el món adult fa que es desenvolupi el pensament creatiu i els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments.

•    Ajuda a conèixer-se a si mateix, l’entorn social que l’envolta i a sentir-se’n partíceps.

•    El nen inventa regles bàsiques de joc imaginàries que comparteix amb altres nens tot arribant a acords.

•    És interessant de cara a l’adult observar com juga l’infant, perquè en pot treure molta informació de com veu el nen el seu entorn, com veu els seus pares i de quina manera es relaciona amb els altres nens.

•    A través del joc simbòlic l’infant és capaç de reviure plaers i conflictes, que normalment acaba resolent durant el joc. Aconsegueix millorar la realitat a través de la ficció.

•    Contribueix notablement a la regulació i equilibri afectiu i emocional de l’infant.

Les escoles i llars d’infants saben molt bé la importància del joc simbòlic i per això gairebé totes tenen el seu racó amb material per al joc simbòlic i disfresses. Per als mestres és una bona oportunitat per observar als nens i veure’n el seu desenvolupament.

La gimnàstica abdominal hipopressiva és una gran aliada de la recuperació pospart de la dona.

Beneficiosa per a la faixa abdominal

Es tracta d’una gimnàstica beneficiosa per a la faixa abdominal sense efectes negatius sobre el sòl pèlvic (diversos estudis han demostrat que els exercicis abdominals clàssics perjudiquen el to del sòl pèlvic de les dones). A partir d’una tècnica física basada en el control respiratori, permet fer un treball d’ascens visceral, i no de pressió, que és precisament contra el que s’ha de lluitar.

La gimnàstica hipocressiva a Catalunya

La gimnàstica hipopressiva es basa en un mètode creat pel fisioterapeuta belga Marcel Caufriez, i se n’imparteixen classes a diversos centres de Catalunya especialitzats en recuperació postpart (tot i que cada cop més s’apunten a cursos de gimnàstica hipopressiva dones de totes les edats, tant si ja han tingut fills com si no). Us en posem alguns enllaços: elcentre, rapbarcelona i centredefisioterapia.

Internet és una eina revolucionària, també des del punt de vista educatiu, i els telèfons mòbils a partir de certa edat van bé perquè ens permeten estar localitzables i donen tranquil·litat tant als pares com als fills. Les noves tecnologies han arribat per quedar-s’hi. Però no es tracta tampoc de deixar que els adolescents naveguin per internet sense cap mena de control. Deixar sol un fill davant una pantalla és comparable a deixar-lo sol en plena nit enmig de la ciutat.

Segons la pedagoda Maria Jesús Comellas, per utilitzar correctament els recursos tecnològics a casa cal tenir en compte que:

• Els mòbils, els ordinadors, internet són eines molt útils però hem d’evitar que el seu ús vagi en detriment d’altres activitats.
• Cal ser prudents a l’hora de fer accessibles als nostres fills els recursos tecnològics per evitar situacions desagradables o perilloses.
• Les possibilitats que els oferim han d’estar relacionades amb la seva maduresa.

Comellas dóna aquestes pautes en el llibre Escola de pares (Columna). Podeu llegir una entrevista amb Maria Jesús Comellas a La Vanguardia.

Vet aquí els vint errors més comuns que cometem els pares, segons la psicòloga Estefania Carreño i el pediatre Albert Bau:

• Obligar a menjar els nens.
• Adormir els nens.
• Donar-los de menjar tan sols el que prefereixen.
• Sobreprotegir-los.
• Confondre símptomes amb malalties.
• Cedir a les rebequeries.
• Educar sense posar límits.
• Donar poc valor a l’esforç.
• Suposar que no senten gelosia.
• Projectar-se en els fills.
• Valorar la seva opinió tant com la nostra.
• Enganyar-los.
• Passar per alt els seus petits èxits.
• Negar els seus monstres o fantasmes.
• Etiquetar-los.
• Desinteressar-se dels seus petits problemes.
• Ridiculitzar-los o criticar els seus amics.
• Repetir-se massa o no avisar amb temps.
• Confiar en ells al cent per cent.
• Amagar els nostres errors o limitacions.

Bau i Carreño expliquen per què convé evitar aquests errors en el llibre Consells per a pares imperfectes (Leqtor).

Els nens a casa mengen a la carta? Els triturem els aliments perquè se’ls empassin? Mengen davant la tele? Els donem el menjar a la boca perquè així acabem abans? Els donem el biberó fins a edats avançades?

Aquestes són situacions mal apreses que cal modificar. Segons la pedagoga Maria Jesús Comellas, per educar els fills en una alimentació sana cal tenir en compte que:

• Els bons hàbits alimentaris s’aprenen a casa, però l’escola ens pot donar un cop de mà.
• En la mesura de cada edat, hauríem d’anar integrant els fills en la compra i preparació dels aliments.
• Cal estar alerta: les alteracions alimentàries greus són molt difícils de controlar, perquè sovint els nostres fills se senten recolzats per companys seus en la mateixa situació.

Comellas dóna aquestes pautes en el llibre Escola de pares (Columna). Podeu llegir una entrevista amb Maria Jesús Comellas a La Vanguardia.

¿Les escoles funcionarien millor si els bons professors rebessin sous generosos? The Equity Project Charter School (tepcharter), un centre experimental de Nova York que va començar a funcionar el passat mes de setembre, pretén demostrar que uns mestres ben pagats aconsegueixen un millor rendiment dels alumnes. “La qualitat dels professors és el factor més important a l’hora de garantir la igualtat educativa dels estudiants, sobretot dels de classes baixes”, és el lema de l’escola.

The Equity Project Charter School

Ubicada a Washington Heights, l’escola ha arrencat amb 120 alumnes, la majoria d’origen hispà i amb expedients acadèmics modestos, i n’acabarà tenint 480. Els professors del centre cobren cadascun 125.000 dòlars anuals, més uns altres 25.000 dòlars a l’any en incentius (104.000 euros anuals en total), i disposen d’una assegurança mèdica, de prestacions de cara a la jubilació i de l’oportunitat de tenir un any sabàtic de cada cinc.

El fundador de l’escola, Zeke M. Vanderhoek, un mestre de 33 anys, té clar que un professor pot fer molt pels seus alumnes. Diu que pagar bé un professor mediocre no el farà més bo, però que pagar com cal un professor excel·lent demostra que se’l valora, i fa que l’ensenyament sigui una professió tan competitiva com les altres.

Sous més alts i més obligacions

Els professors d’aquesta escola cobren molt més que els col·legues dels altres centres, però també tenen més obligacions: treballen de vuit del matí a sis de la tarda i, durant les vacances d’estiu dels alumnes, hauran de participar en tallers.

¿Els experts en fertilitat han de satisfer les demandes dels pacients, per desenraonades que siguin? ¿Han de deixar que sigui mare una dona que podria ser àvia o fins i tot besàvia? ¿Poden implantar més embrions dels que són assumibles de portar al món d’un sol cop?

Mare de 14 criatures

El Consell Mèdic de Califòrnia ha acusat de negligència el metge responsable del tractament de fertilitat de Nadya Suleman, la dona nord-americana que es va quedar embarassada de vuit fills quan ja en tenia sis més, concebuts també per fecundació in vitro. Els sis nens i dues nenes van néixer el gener del 2009 i tot plegat va despertar molta expectació mediàtica, tant per l’èxit clínic (el part va ser atès per 18 metges) com perquè va obrir un debat sobre l’ètica i la reproducció assistida (20 minutos).

El document contra el doctor Michael Kamrava denuncia que va posar massa embrions dins de l’úter de la pacient en mitja dotzena d’ocasions, i que no va sotmetre prèviament la mare a cap avaluació del seu estat mental. El metge podria perdre la llicència per exercir si les acusacions que se li fan resulten provades.

Una italiana de 30 anys té sexigènims

Precisament, diumenge passat una dona italiana de 30 anys va tenir sexigèmins. Les quatre nenes i dos nens van néixer després del tractament de fertilitat que va seguir la mare (veure notícia).

La reproducció assistida ha fet augmentar el nombre de parts múltiples a tot el món. Aquí, la llei fixa un màxim de tres embrions transferibles a una dona en una sola fecundació in vitro, tot i que es tendeix a transferir-ne només dos, o fins i tot un de sol.