Criatures

Heu trobat mai el vostre fill mantenint converses llargues, jugant i rient amb algú que no veus? Els amics imaginaris són una cosa normal i no ens hem de preocupar si percebem que els nens els adopten com a companys per uns dies o per temporades llargues. Diversos estudis assenyalen els avantatges que suposa que un nen en tingui. Entre d’altres, tenir un amic imaginari ajuda a millorar el desenvolupament de les habilitats verbals i dota als nens d’una manera més fluïda d’expressar les emocions.

Aquest fenòmen pot aparèixer quan el nen té 2 o 3 anys i desapareix, normalment, quan en té 7 o 8. Molts nens són capaços de descriure físicament als seus altres amics que són també una manera d’expressar les seves emocions. Hem recopilat una mica d’informació sobre aquest fenòmen. Aquí teniu unes quantes coses que heu de saber:

• Són més freqüents en nens primogènits i únics.
• Poden ser una persona, però també un objecte, un nino de peluix o qualsevol cosa inventada.
• Els nens que tenen amics invisibles són molt tímids, molt intel·ligents, molt imaginatius i creatius i amb una gran dosi de fantasia.
• Poden ser un amic de jocs, amb qui fer trapelleries, però també una manera d’expressar emocions i sentiments.
• Desapareixen amb l’edat i la socialització de la criatura. Promoveu que el nen tingui amics reals.
• Només hem de preocupar-nos si continua tenint-ne més enllà dels 7 anys, si prefereix jugar amb ell abans de fer-ho amb amics de debò, si el seu company és agressiu o violent i afecta la seva conducta o si el nen confon realitat i ficció.
• Cal actuar amb naturalitat. Escoltar les converses que el nen manté amb el seu amic pot ajudar-nos a entendre què necessita.
• No podem negar la seva existència, però tampoc alentar-la perquè el nen sap que el seu amic no existeix realment.

Els vostres fills han tingut mai un amic imaginari? Durant quant temps va parlar-ne? Com vau reaccionar?

Foto: Flickr CC (Nanagyei)

Els nens són realment imprevisibles. Quan no posen un dit a un endoll, toquen la porta del forn quan acabem de fer-lo servir i es cremen. Si no, cauen de la bicicleta i es pelen els genolls o es trenquen un dit jugant a basquet, … Que siguin imprevisibles no vol dir que us hagin d’agafar desprevinguts. Davant de qualsevol imprevist és molt important estar preparats i, sobretot, conservar la calma abans d’anar a urgències perquè us atengui un metge. Aquí teniu un recull de consells que esperem que us siguin útils.

• Ossos trencats. Els símptomes d’un os trencat són hematoma, deformació i dolor. Les més comuns en els nens són de caràcter lleu i, sovint, només fan mal. La millor manera de calibrar-ne el grau és portant el nen al metge i fer-li una radiografia.
• Cops i blaus. Els blaus grans són hematomes. Els petits, es poden tractar posant gel a la zona tan de pressa com sigui possible, vigilant-lo perquè no endureixin, es calcifiquin o s’infectin.
• Cremades. Tenen diferent gravetat: de tercer grau són les més greus i han de ser tractades immediatament a urgències. De segon grau són vermelles, doloroses i amb ampolles. Les de primer grau són les que s’originen al tocar superfícies calnetes o per estar exposats al sol sense protecció. En aquests dos darrers casos, cal posar la zona afectada sota l’aigua freda (mai gel), posar compreses fredes, deixar que la zona s’assequi sola, aplicar pomada especial de cremades o aloe vera, tapar amb una gasa estèril i no adhesiva.
• Talls i esgarrapades. Cal rentar la zona amb aigua i sabó i treure la brutícia que hagi pogut atrapada. Habitualment, amb una simple tirita n’hi haurà prou. Si podeu, el millor és no tapar-les.
• Ferides produïdes per animals. Les mossegades de gos i les esgarrapades de gat són força comunes. Intenteu esbrinar si el gos està al dia de totes les vacunes i contacteu amb un veterinari. Si són mossegades petites, renteu la zona afectada i feu una cura corrent. Pel que fa als gats, les esgarrapades poden provocar inflamació i febre. Truqueu al metge immediatament si això passa.
• Picades d’abella. Només són greus si desencadenen una reacció al·lèrgica. Si és greu, el nen pot tenir dolor abdominal, vòmits, dificultats per respirar i/o urticària. Si això passa, directes al metge. Si la reacció és lleu: extraieu el fibló prement la pell amb les ungles. Si empreu unes pinces o els dits, pot ser que provoqueu que surti més verí. Emboliqueu una compresa freda amb una tovallola i apliqueu-la a la picada entre 5 i 15 minuts i apliqueu alguna crema específica.
• Dents trencades. Si es trenquen però no es desenganxen de la geniva cal anar al dentista. Si cauen, apliqueu pressió per parar l’hemorràgia i amb la peça caiguda, aneu al dentista.
• Infeccions d’orella. Són resultat d’infeccions víriques o bacterianes a l’oïda mitjana. Els símptomes són plor sense consol, que s’agafin l’orella, incomoditat a l’hora de canviar de psotura i febre. Contacteu de seguida amb un metge a la mínima sospita.
• Èczemes. Són molt comuns als nens. Els símptomes són vermellor de la pell, descamació, picor, sequetat i vesícules o ampolles. Apareixen, habitualment, darrere dels genolls i als colzes o a la cara. Banyeu-los menys sovint, poseu crema hidratant mentre la zona encara està humida i poseu crema de tractament.
• Descàrregues elèctriques. Si sospiteu que s’ha enrampat, comproveu si té cremades i tracteu-les. Si el nen experimenta un xoc més greu (si mossega un cable, per exemple) i es queda inconscient, truca a urgències i fes-li una reanimació cardiopulmonar.
• Febre. Cal comprovar quina és la temperatura exacta del nen amb un termòmetre. Si és molt elevada poseu-vos en contacte amb el metge. Sempre podeu intentar baixar-li amb mètodes casolans.
• Al·lèrgies alimentàries. Habitualment, apareixen una hora després dd’haver consumit l’aliment. Es controlen eliminant-lo de la seva dieta. Els més susceptibles són la llet, els ous, els cacauets i altres fruits secs, les maduixes, el peix i el marisc, el blat i la soja.
• Cops al cap. Tracteu els cops amb gel per controlar la inflamació. Contacteu sempre amb un metge i expliqueu-li si les seves pupil·les canvien de tamany quan s’exposen a la llum directa, si té vòmits, somnolència o un nyanyo a la zona de l’impacte.
• Polls. N’hi ha de cap i de cos. En ambdòs casos fan picor. Si s’infecta cal tractar les zones infectades, adquirir algun xampú antipolls, rentar els llençols i la roba amb aigua molt calnet.
• Enverinaments. Si ha ingerit algun producte potencialment perillós, no dubteu a anar a urgències. Algunes de les subtàncies que cal tenir fora del seu abast són: l’alcohol, els perfums, laques, locions, pomades, nous moscada, substàncies aromàtiques, vins per cuinar, tabac, fertilitzants i moltes plantes d’interior, medecines, productes de neteja, pegues i pintures.
• Objectes allotjats a la gola o al nas. Traieu-los immediatament de les vies respiratòries i, en cas que no pogueu fer-ho, porteu-lo immediatament a un servei d’urgències.

Font: “Manual de instrucciones del niño” de Brett R. Kuhn i Joe Borgenicht.

Quan la mobilitat ja no és un problema sorgeixen unes noves necessitats que cal afrontar. Els nens i les nenes converteixen en aprenents de Houdini i aprofiten qualsevol distracció per allunyar-se i explorar tot allò que els envolta amb la màxima llibertat. El problema ve quan ho fan a llocs plens de gent i, inevitablement, es perden. Abans que això no passi, hi ha algunes coses que podem fer per evitar que arribi l’ensurt.

1. Expliqueu-li què pot passar. Podeu comentar plegats casos de nens que es perden, aixó sí, sense fer-los agafar por. Cal fer-ho serenament, sense espantar-los ni amenaçar-los.
2. Establiu una estratègia. “Quan entrem a la botiga, dóna’m la mà i queda’t al meu costat. Si t’grada alguna cosa, m’ho dius i t’acompanyo”.
3. Feu les sortides curtetes. No convé estar a les botigues més estona de la que sigui imprescindible. Si el nen s’impacienta o es cansa, és més fàcil que vulgui marxar i es perdi.
4. Vesteix-lo amb colors cridaners o lliga-li un globus al canell. El podràs localitzar més de pressa en llocs plens de gent.
5. Identifica’l. Ensenya-li a dir el seu nom sencer i el vostre i l’adreça de casa. Posa-li una targeta amb el teu nom i el teu mòbil a la butxaca.
6. Busca una referència. Trieu un punt de trobada per si es perd.
7. Indica-li una persona de referència a la que acudir si no et troba, com els vigilants de seguretat o la policia.

Font: Serpadres.es

Foto: Flickr CC (polycart)

Són 9 mesos intensos durant els que el cos de la dona pateix una transformació radical. Moltes parelles decideixen immortalitzar l’embaràs per tenir-ne un record per a la posteritat fent reportatges fotogràfics. Us expliquem uns trucs, infal·libles, perquè tingueu les fotos més espectaculars.

1. Preneu les fotos a espais oberts. Molta gent opta per fer-les a un estudi, amb l’avantatge de privacitat que aquesta tria ofereix, però no hi ha res més bonic que el cos canviant d’una dona embarassada combinat amb un paisatge a l’aire lliure.
2. La futura mare se sent a casa millor que enlloc. Les millors instantànies: al costat de les coses que teniu preparades per l’arribada per al nou membre de la família.
3. Intenteu simplificar: més val poc que massa. No hi ha res més bonic que el cos de la mare exultant, esperant l’arribada d’un nadó. No calen gaires parafernàlies. Només distrauran l’atenció sobre el que voleu immortalitzar.
4. Pares: ajudeu que se senti guapa! Algunes dones no es veuen bé embarassades. La feina se centra en animar-la mentre preneu les fotografies i a fer-li guanyar seguretat i confiança.
5. Que també hi aparegui el pare. Les imatges també us ajudaran a recordar la vostra relació de parella.
6. No us oblideu dels germans. Si el nadó arriba en una família ja constituïda, és a dir, amb algun germà, també és una bona idea que aquest, o aquests, apareguin al reportatge.
7. Hi ha molts punts de vista possibles. No us limiteu a fer fotos com sempre s’han fet. Hi ha molts llocs des d’on veure la panxa d’una embarassada.

Font: Digital Photography School

Foto: Flickr CC (laura dye)

Quan falta per arribar? No fa ni deu minuts que heu pujat al cotxe i ja n’hi ha més d’un que rondina. No coneixem ningú que pugui inventar-se en menys d’una setmana un mètode de teletransportament per evitar els viatges en un mitjà de transport convencional. Tampoc tenim la fórmula màgica per fer que anar en cotxe sigui la més apassionant de les aventures que pot viure un nen.

A banda d’obrir temes de conversa i escoltar el seu disc preferit, hi ha algunes altres coses que podeu fer perquè el trajecte se’ls faci més curt. Us apuntem unes quantes propostes que segur que us aniran bé si aquests dies teniu pensat fer alguna escapada en cotxe. Bon viatge!

1. Al voltant dels contes. Feu que esmolin la seva imaginació tot dient-los una frase perquè continuin la història. “L’Oriol es va quedar sol a casa per primera vegada i, de cop i volta, va sentir un soroll sospitós …”. També pot estar bé l’opció de jugar al ‘Per sort i per desgràcia’. “Per sort, l’aigua era perfecta per nadar”. “Per desgràcia, els taurons teníen molta gana”.
2. Jocs de números. Segur que de petits molts vau competir per saber qui era el que trobava més matrícules acabades en un número concret. Podeu establir, fins i tot, algú que comptabilitzi qui en localitza més.  
3. Llibre d’activitats. Prepareu un llibre amb entreteniments per a tot el viatge: des de dibuixos per pintar, mots encreuats, endevinalles, … Tot el que se us acudeixi abans de marxar de casa, segur que els sorprendrà durant el trajecte.
4. Aparells electrònics. Podeu amenitzar el viatge amb la seva música preferida que ja dureu gravada de casa. Una altra bona idea és que vegin pel·lícules amb un DVD portàtil. Prendre fotografies i enregistrar vídeos, amb declaracions de tots els membres de la família, també pot ser un bon entreteniment.
5. Fer manualitats. No és qüestió de convertir la part de darrere del cotxe en un estudi artístic, però hi ha algunes coses que els nens poden fer per passar-s’ho bé. Penseu en material per endur-vos com plastilina per fer figuretes o filferros de netejar les pipes per fer animals.

Font: Modernmum.com

Foto: Flickr CC (ToriaURU)

Estar embarassada no vol dir no poder fer vida normal. Tret que el metge us hagi indicat el contrari, podeu continuar fent pràcticament tot el que feieu abans de saber que esperàveu un petit passatger. Una de les activitats, doncs, que no tenen perquè quedar excloses a la vostra agenda són els viatges. Només cal que tingueu en compte algunes recomanacions bàsiques perquè els desplaçaments siguin experiències a recordar.

1. Porta roba còmoda, que no t’oprimeixi, ja que podria dificultar la circulació sanguínia i els moviments del fetus. Vés amb mitges i mitjons sense tires compressives, i amb sabates baixes i còmodes per evitar caigudes.
2. Menja algunes galetes abans de començar el viatge per prevenir nàusees.
3. Si vas amb cotxe, fes una parada cada dues hores i fes un passeig curt per estirar les cames.
4. No prenguis cap medicament sense consultar-ho abans amb el metge.
5. Si has d’estar lluny de casa durant dies, demana al teu metge que t’aconselli un altre metge o hospital que et puguin assistir al lloc on et desplacis.
6. Extrema les normes generals d’higiene personal, dels aliments i de l’entorn, per evitar riscos d’infeccions i d’intoxicacions.
7. Procura no realitzar activitats que t’exigeixin un gran esforç físic o que t’obliguin a estar en ambients nocius.
8. Usa protectors solars adequats a la teva pell, perquè l’exposició directa al sol pot provocar o agreujar una pigmentació facial pròpia de les embarassades.
9. Porta una assegurança de salut vàlida mentre siguis a l’estranger, i comprova si la pòlissa cobrirà el nounat en cas que el part tingui lloc mentre siguis de viatge.
10. Posa’t el cinturó de seguretat tant si vas amb avió com si vas amb cotxe.

Foto: Flickr CC (flequi)

Trobar algú que es faci càrrec del vostre fill durant les hores que no podeu fer-ho vosaltres, es pot convertir en autèntic un repte. La persona idònia no existeix, i ningú atendrà millor el petit que vosaltres. De tota manera, si segueixen un seguit de pautes, pot ser més fàcil trobar la millor iaia o tieta postissa. Us expliquem com fer-ho.

1. No tingueu pressa. La tria s’ha de fer amb calma. Si la persona ha de passar moltes hores amb la criatura, l’ideal és que es coneguin amb temps suficient.
2. Entrevisteu les candidates un parell de vegades. La primera, sense que el nen estigui davant per poder escoltar amb atenció les seves respostes i comprovar el seu llenguatge corporal.
3. És difícil ser objectiu. Si feu venir un amic a les entrevistes tindreu una perspectiva diferent i potser veurà coses que vosaltres no veieu.
4. Seguiu els vostres instints. No contracteu algú que penseu que no és la persona adeqüada només perquè ja n’heu entrevistat moltes.
5. Deixeu que els candidats responguin les preguntes amb tranquil·litat. No els doneu les respostes que voleu sentir.
6. El que actua de la manera més amigable amb el nen, no és sempre el millor candidat. Ningú pot desenvolupar un vincle instantani amb un infant.
7. Les preguntes de l’entrevista han de servir-vos per extreure informació sobre la infantesa del candidat, la manera com tenen cura dels nens, els coneixements sobre seguretat que té i la seva visió de la disciplina. També heu de saber quina personalitat i quins hàbits té.
8. Abans de fer la tria definitiva, podeu establir que hi haurà uns dies de prova per veure com funciona el tàndem amb el nen.
9. Unes bones referències no asseguraran mai que és una bona cangur. De tota manera, no contracteu mai ningú amb poques referències. En tot cas, verifiqueu-les sempre.
10. És important que la persona que trieu tingui coneixements mèdics bàsics.
11. I, finalment, si penseu que no està fent la feina com us agradaria, no us ho penseu dues vegades i busqueu una altra persona.

Font: Parents.com

Fotos: Flickr CC (Chris. P)

L’exposició al sol és beneficiosa perquè estimula la síntesi de vitamina D i afavoreix la circulació sanguínia. Però no s’ha de confondre amb la sobreexposició solar ja que ocasiona problemes de salut, especialment als més petits. A continuació, et facilitem consells per protegir la pell del sol:

1. És important utilitzar un protector solar del factor 15 durant els 18 primers anys de vida.
2. Evita que els nens s’exposin al sol entre les 12 i les 17 hores.
3. Si els teus fills tenen la pell clara, utilitza cremes d’un factor de protecció superior al 15.
4. Les locions de protecció solar sempre s’han d’aplicar 30 minuts abans de sortir de casa i cal renovar freqüentment la seva aplicació.
5. Si fa molt de sol, és important utilitzar gorres i ulleres de sol amb vidres homologats.
6. Després d’una jornada de platja o piscina, es recomana la utilització de locions hidratants i calmants per reduir l’agressió solar.

Aquests consells han estat extrets de Ser padres.