Criatures

Fins a l’any, els nadons tenen un reflex que fa que tanquin la glotis quan els fiques dins l’aigua, impedint que se l’empassin. Quan creixen, malauradament, aquest instint que els connecta amb el món subaqüàtic desapareix. Mireu què bé s’ho passen els del vídeo que avui hem trobat. És sorprenent la sensació de pau i tranquil·litat que transmeten aquestes imatges, no trobeu?

Quan van enregistrar aquest vídeo Dhanat Plewtianyingthawee ja ostentava el rècord d’haver fet la primera exhibició en solitari als tres i mig. Actualment, també pinta i ven els seus quadres. Els seus pares van descobrir les seves habilitats quan només tenia un 22 mesos i van decidir apuntar-lo a aprendre violí.

El vídeo va ser enregistrat al Gran Auditori del Centre Cultural de Tailàndia quan tenia 4 anys i quatre mesos. Recull quatre de les peces que va interpretar.

Segurament molts vau anar al cinema a veure la pel·lícula Up (2009) de Pixar, la història d’una aventura personal. La d’en Carl Fredricksen, un avi de 78 anys que decideix complir el seu somni d’anar a veure la selva sudamericana tot lligant milers de globus a casa seva perquè s’enlairi. Ho fa acompanyat d’un petit explorador, de només 8 anys. El vídeo que us proposem és l’entendridora història d’amor de Carl amb la seva dona Ellie, acompanyat d’una música preciosa composada expressament per Michael Giachinno. Una història de dibuixos animats que molts voldríem poder viure, oi?

Coincidint amb la Setmana Mundial de la Criança en Braços, us adjuntem un vídeo casolà. La família que el protagonitza fa el mateix recorregut amb un nadó en un cotxet i amb un fular. L’objectiu és mostrar quines perspectives i quines diferències experimenta la criatura amb aquests dos mitjans de transport. No us el perdeu, és molt interessant.

No ens podem jugar la vida, però sí que podem jugar mentre la vivim i fer-la un pèl de res més divertida. El vídeo que avui hem trobat a la xarxa va guanyar el premi de la creativitat Youtube l’any 2007. Per fer-lo, van caldre 88 figurants, 4 hores i mitja de sessió i 880 imatges. A més, evidentment, també van fer falta unes bones instruccions. El resultat és d’allò més sorprenent i gairebé tan addictiu com el que ens ha fet perdre a tots bones estones davant l’ordinador o la videoconsola.

Copets rítmics i acompassats acompanyen els moviments d’un nadó que s’està dins la panxa de la seva mare esperant el moment ideal per sortir a veure el món. El del vídeo que hem trobat està ben a punt de treure el nas i els seus pares no han dubtat a registrar com balla. Ho hem vist moltes vegades però és realment espectacular.

Potser vosaltres també sou dels que, quan éreu nens, teníeu una afició barata i molt divertida. També us dedicaveu al teatre d’ombres? Els creatius de l’anunci que avui us proposem veure, molt probablement van recordar aquelles tardes de pluja a casa, quan, avorrits de totes les joguines es dedicaven a crear amb les pròpies mans històries que es podien veure reflectides a la paret. Ensenyeu-lo als més petits de casa, potser ells també recuperen aquell costum i us ho passeu bé plegats.

Els nadons no tenen sentit del perill i quan aprenen a gatejar, literalment, no hi ha qui els pari. El del vídeo que avui us mostrem va ser captat per les càmeres de seguretat en el moment que travessava una autopista amb molt trànsit a la ciutat turca d’Antalya. Segons va reconèixer posteriorment la mare, el menut es va escapar sense que se n’adonés. En trobar-lo a faltar, la mare va sortir corrent i va aturar el tràfic. Sorprenentment, el nen va resultar sa i estalvi.

La lactància materna, com a mínim, fins als 6 mesos. És el lema d’aquest anunci del govern nordamericà. Impactant, com a mínim, és. La mare protagonista participa en una activitat que fa posar els pèls de punta amb una panxa ben grossa. Els riscos no s’han de prendre ni abans, ni després de tenir la criatura.

Els nens són molt llestos i saben fer moltes més coses de les que mai hauríeu pogut imaginar abans de tenir-ne. La mare del vídeo no se sorprèn gens de les habilitats del seu fill. Un nen, per cert, que no està gens ni mica preocupat per la llei de la gravetat. Quan és l’hora de menjar, tan se val què estigui fent i en quina posició es trobi la seva mare. El camí, l’ha fet tantes vegades que ja sap com trobar el que busca.