Criatures

L’arribada de la primera menstruació, o menarquia, s’avança i això suposa un factor de risc per a les nens a curt i a llarg termini com problemes de conducta i psicosocials. Les nenes, a més, tenen més risc de desenvolupar malalties cròniques, afeccions cardiometabòliques i algun tipus de càncer, com el de pit, quan són adultes.

Un estudi publicat a The American Journal of Clinical Nutrition ha determinat per els baixos nivells de vitamina D a les preadolescents podrien ser la causa d’aquest avançament. L’estudi, que ha dut a terme el professor Eduardo Vilamor, de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Michigan, als EUA, en col·laboració amb la Universitat Nacional de Colòmbia, va analitzar l’evolució de 242 nens d’entre 5 i 12 anys al llarg de 30 mesos.

Cada vegada abans

Vilamor ha explicat que al darrer segle, l’edat de la primera regla s’ha anat avançant sense que la comunitat científica hagi pogut determinar-ne les causes. “Pensem que pot ser per canvis mediambientals, ja que els gens no poden haver canviat en tant poc temps”. “Aquests canvis podrien estar vinculats a contaminants, canvis de factors nutricionals o ser socioeconòmics”.

La vitamina D

L’anàlisi va trobar que el 57% de les nenes que presentaven deficiències de vitamina D van tenir la primera menstruació durant l’estudi, entront del 23% de les que en tenien prou. Les que tenien nivells baixos, van tenir la primera regla als 11,8 anys, enfront dels 12,6 anys amb els que van menstruar les seves companyes.

Pels investigadors, ara cal fer un estudi ”d’intervenció” per analitzar com reaccionarien les nenes si prenguessin suplements de vitamina D i si aquesta ingesta els comportaria retardar l’edat de la menarquia.

L’Institut de Medecina dels EUA apunta que una preadolescnet hauria de consumir 600 unitats internacionals de vitamina D, que equivalen a una cullerada i mitja d’oli de fetge de bacallà. La vitamina D està relacionada amb el manteniment de la funció òssia i alhora està vinculada amb el sistema immunitari i el metabolisme. La seva manca, segons un altre estudi, també estaria relacionada amb l’obesitat.

Font: EFE

Foto: Flickr CC (PinkStock Photos!)

Els populars personatges creats per Roser Capdevila guiaran els més petits per Catalunya a través d’una aplicació per a iPhone i iPad disponible a l’App Store. S’anomena VisitCatalonia i l’han desenvolupat conjuntament l’Agència Catalana de Turisme i la productora Cromosoma.

Es tracta d’un seguit de jocs que diverteixen i eduquen alhora. Els més menuts hi trobaran dibuixos relacionats amb el món de Les Tres Bessones per a acolorir i els adults disposaran de mapes o informació sobre diverses destinacions turístiques d’àmbit familiar de Catalunya.

VisitCatalonia és una aplicació totalment gratuïta, està disponible en vuit idiomes i, en els quinze dies que fa que es troba a l’App Store, ja s’ha descarregat prop de 1.900 vegades. Un vint per cent d’aquestes descarregues s’han fet des de la Xina, un divuit per cent des dels Estats Units i un catorze per cent, des de l’Estat Espanyol.

Via: Vadejocs

De moment, porta recaptats uns 1.000 cedis, uns 600 dòlars, però el seu objectiu és aconseguir reunir més de 13 milions de dòlars per a ajudar els nens somalis que pateixen els efectes devastadors de la sequera al seu país i que, segons l’ONU, és la pitjor des de fa 60 anys. L’Andrew Adansi Bonnah és un escolar de només 11 anys de Accra, a Gàmbia i té molt clar quin és l’objectiu de la seva vida. “Vull ajudar a obtenir aliments, medecines, roba, aigua. Vull que els nens puguin tornar a l’escola”.

El nen va prendre la decisió de dirigir els seus esforços a aquesta causa humanitària després de veure un vídeo on es retratava la tragèdia. “Vull que tothom conegui el patiment dels somalis i com poden ajudar a aconseguir diners per posar fi a la fam que pateixen”, ha explicat el jove filàntrop a EFE.

De moment, l’Andrew ha obert un compte bancari per recollir les donacions després d’haver demanat consell del representant del Programa Mundial d’Aliments de l’ONU a Ghana, Ismail Omer. Precisament Omer ha lloat l’actitud del menor a qui ha augurat un futur prometedor. “Espero que arribi a ser un bon líder de la seva generació”.

El menut compta també amb el suport d’Unicef, que li està donant assessorament tècnic, i pretèn parlar amb empreses que contribueixin a la seva causa. Així mateix, té previst reunir-se amb responsables polítics com l’expresident de Ghana i Alt Representant de la Unió Africana per Somàlia i amb l’Ambaixador Mundial contra la Gana per “vendre’ls la seva idea”.

Foto: Acción contra el hambre

La lluita contra l’obesitat infantil té molts fronts possibles. Científics del grup de Nutrició i Obesitat de la Universitat del País Basc han desenvolupat un programa adreçat als més joves per combatre el que ja és una epidèmia en molts països desenvolupats. El programa, que s’ha desenvolupat en tres mesos, ha tingut caràcter gratuït i s’ha dut a terme a l’Hospital Txagorritxu de Vitòria. Els menuts que hi han participat, d’entre 8 i 12 anys, juntament amb els seus pares, han pres part a tallers setmanals d’una hora i mitja de durada dirigits per dietistes i nutricionistes.

Educar per menjar millor

Els resultats obtinguts han deixat palès l’eficàcia d’educar als més joves per millorar el seu estat nutricional i la seva salut. Nou de cada deu nens que hi van participar van reduir el seu índex de massa corporal i els seu percentatge de greix. Així mateix, van aprimar-se considerablement, passant de l’obesitat al sobrepès i del sobrepès al pes normal, depenent dels casos.

Els participants van aprendre conceptes bàsics per adoptar una alimentació i un estil saludables. A més, també se’ls han proporcionat eines per estabilitzar-se i reforçar-se emocionalment.

Font: Pequelia.es

Foto: Flickr CC (waferboard)

La impaciència dels nens pot tenir conseqüències inimaginables. I la seva relació fluïda amb les noves tecnologies i la seva manipulació també. N’és un exemple la nena de 10 anys, coneguda amb el sobrenom de CyFi, que ha participat com a ponent a Defcom, una conferència sobre seguretat que s’ha celebrat a Las Vegas. La baby hacker ha exposat el seu descobriment davant d’una audiència d’un centenar de persones. En concret, ha explicat que és capaç d’escurçar el temps de creixement de les collites d’un joc de granges amb una senzilla desconnexió del Wi-Fi i un petit truc de canvi d’horari del seu dispositiu mòbil. L’avorriment que li provoca la lentitud del creixement del panís en els jocs ha estat el detonant de l’acceleració del temps, segons ha explicat.

Alguns desenvolupadors independents asseguren que els videojocs més vulnerables pertanyen als sistemes iOS i Android, tot i que els noms dels jocs no s’han donat a conèixer.

L’assumpte es considera greu, ja que l’organització de defensa de les forces armades nord-americanes (DefCon) ofereix 100 dòlars (70 euros) en cas que algú trobi més jocs amb la mateixa naturalesa, segons recull la CNET.

Font: 3cat24.cat

Foto: Flickr CC (apdk)

L’estiu és una època de desplaçaments amb cotxe. Amb la canalla, cal tenir en compte un seguit de recomanacions perquè els trajectes siguin el més segurs possibles. Els sistemes de retenció infantil i fer que s’asseguin en sentit contrari a la marxa, preferentment als seients posteriors i lluny dels airbags, evitaria fins un 95% de les lesions greus que pateixen els infants als accidents de trànsit.

Aquesta és la principal conclusió de l’estudi que ha fet la Fundació Mapfre després d’analitzar les recomanacions de seguretat vial de nombroses entitats internacionals i consultar més de 4.000 documents científics relacionats amb aquest tema. L’anàlisi conclou que els menuts que viatgen amb la seva cadira mirant cap enrere estan molt més protegits que els que ho fan mirant endavant. En concret, aquesta posició evita el 95% de lesions greus, sobretot al cap, al coll i a l’esquena. En el cas de frenades o cops frontals, la inèrcia es veu parcialment contrarestada pel mateix respatller de la cadireta. Al nord d’Europa, els nens viatgen en aquesta posició fins als 4 anys.

Sempre amb cadireta de seguretat

Mapfre insisteix una vegada més en la necessitat que els nens viatgin sempre amb els sistemes de retenció correctament col·locats, adequats al seu pes i estatura, fins i tot per fer distàncies curtes. El director general de l’Institut de Seguretat Vial de la Fundació Mapfre, Julio Laria, ha recordat que “gairebé quatre de cada deu accidents infantils mortals l’any 2010 van passar prop del domicili del menor”. Una de les excuses més utilitzades pels pares per no emprar les cadiretes corresponents va ser  “la sensació d’absència de perill a les distàncies curtes”.

“Tenir una germana et fa feliç”. Aquest era el titular d’un article recent sobre un estudi que demostrava que els adolescents que tenen una germana són menys propensos a expressar sentiments del tipus “em sento infeliç, trist o deprimit” i “sento que ningú no m’estima”. Aquests descobriments no són casuals: hi ha altres estudis que han arribat a conclusions similars.

Però per què tenir una germana ens hauria de fer més feliços? La resposta habitual –que les noies i les dones són més propenses que els nois i els homes a expressar les seves emocions– és insatisfactòria, com a mínim per a una investigadora com jo. En la majoria dels meus treballs he desenvolupat la premissa que l’amistat i la conversa femenina no són inherentment millors que les masculines, tan sols diferents. Una vegada un home em va explicar que havia passat un dia amb un amic que estava passant per un procés de divorci.

Quan va tornar a casa seva, la seva dona li va preguntar com ho portava el seu amic. Ell va respondre: “No ho sé. No hem parlat del tema”. La seva dona el va renyar. Era obvi, va dir-li, que el seu amic necessitava parlar sobre el que li estava passant. Aquesta recriminació va fer que l’home se sentís culpable. Per això es va sentir tan alleugerit en llegir al meu llibre Tu no ho entens! (1990) que fer coses plegats pot ser un gran consol en si mateix, una altra manera de mostrar que algú ens importa.

Haver preguntat sobre el divorci podria haver fet que l’amic se sentís pitjor pel fet de recordar-li el tema, i expressar preocupació podria haver estat interpretat com una mostra de condescendència.

L’home que em va explicar això se sentia reconfortat de saber que el seu instint no estava equivocat i que no havia fallat al seu amic. Però si per reconfortar no és estrictament necessari parlar dels problemes, aleshores tenir germanes no hauria de fer més feliços els homes que tenir germans.

I, tot i això, l’estudi recent –de Laura Padilla-Walker i els seus col·legues de la Brigham Young University– coincideix amb altres estudis similars. L’any passat, per exemple, els psicòlegs britànics Liz Wright i Tony Cassidy van descobrir que els joves que havien crescut amb com a mínim una germana tendien a ser més feliços i optimistes, sobretot si els seus pares s’havien divorciat. Un altra investigadora britànica, Judy Dunn, va trobar patrons similars entre els adults.

Per tant, què està passant? La meva investigació sobre germanes suggereix una dinàmica més subtil. He entrevistat més de 100 dones sobre les seves germanes, però si també tenien germans, els demanava que fessin una comparació. La majoria deien que parlaven amb les seves germanes més sovint, més estona i, sí, sobre temes més personals. Això sovint implicava que se sentien més units a les seves germanes, tot i que no sempre.

Una dona, per exemple, deia que parlava durant hores per telèfon amb els seus dos germans i amb les seves dues germanes. Però els temes de què parlaven eren diferents. Amb les germanes parlava de les seves vides personals; amb els germans més aviat de temes d’història, geografia o llibres. I, afegia, que un dels seus germans li trucava a les 5 de la matinada a vegades per fer-li una broma. Una broma? Es pot dir que és comunicació, això? Bé, doncs sí: fa que recordi que està pensant en ella. I conversar durant hores crea i reforça la connexió entre germans i germanes, sense que importi gaire de què es parla.

Una estudiant de la meva classe va explicar una situació que demostra com funciona aquest lligam. Quan el gos de la família va morir, els germans (un germà i tres germanes) es van trucar entre ells. Totes les germanes van subratllar com enyoraven el gos i que se sentien molt malament per la seva mort. El germà, en canvi, va expressar preocupació per tots els membres de la família, però no va dir res de com se sentia ell.

La meva estudiant no tenia cap dubte que el seu germà sentia el mateix que les seves germanes; l’única diferència és que no ho va expressar de manera directa. I em jugaria qualsevol cosa que, per a ell, mantenir aquelles converses telefòniques servia per al mateix propòsit que les trucades entre germanes per a elles: donar consol davant una pèrdua compartida.

Aquest article va aparèixer originalment al New York Times i va ser publicat el passat 3/8/2011 a l’ARA Estiu.

Foto: Flickr CC (Dottie Mae)

Conèixer el sexe del nadó és un dels enigmes que els futurs pares poden voler resoldre abans. Sobretot, si d’això en depèn la salut del seu fill. Un estudi publicat al Journal of American Medical Association assegura que les anàlisi realitzades a partir de les set setmanes de gestació a la mare que determinen si el fetus és un nen o una nena i si té possibles anomalies genètiques són fiables.

Els investigadors van analitzar 57 estudis sobre l’eficàcia dels mètodes per determinar el sexe del nadó i van analitzar les proves que parteixen de l’ADN de la criatura present a la sang de la mare. La prova per detectar el cromosoma Y va ser molt més exacta que les proves d’orina. Segons van precisar, la prova de sang que es va fer a la setmana cinc d’embaràs, va determinar el sexe del fetus amb un índex de precisió entre el 95 i el 99%.

La prova es presenta com una alternativa a altres més invasives, com l’amniocentesi, que consisteix en prendre una petita mostra de líquid amniòtic que envolta el bebè per examinar-lo.

Un mètode senzillissim

Segons publica The New York Post, per fer-se el test, les dones han de punxar-se un dit i enviar la mostra a un laboratori. Si es detecta el cromosoma Y, espera un nen. Si no es troba aquest cromosoma o és una nena o no s’ha trobat l’ADN del nadó a la mostra.

La prova encara no ha estat regulat per l’Agència d’Alimentació i Medicaments (FDA) perquè, fins ara, no s’utilitza amb finalitats mèdiques.

Qui ha estat embarassada i ha anat en cotxe sap les dificultats amb que et pots arribar a trobar per poder sortir -o entrar- del vehicle aparcat, quan la panxa té un volum considerable. Doncs bé, a Sant Cugat del Vallès han tingut en compte les necessitats especials d’aquest col·lectiu i l’Ajuntament ha habilitat places d’aparcament específiques, que també podran utilitzar els conductors que pateixen problemes de mobilitat temporal, els que van amb nens i els que tenen una edat avançada. Les places reservades són a la vora dels accessos i de l’ascensor.

Es tracta d’una prova pilot que s’ha posat en marxa en els quatre pàrquings soterrats d’aquest municipi –el de Lluís Millet, el dels Quatre Cantons, el de la plaça de la Vila i el del Monestir. En els pròxims mesos s’ampliarà a les zones blaves. Sant Cugat és la segona localitat de Catalunya, després de Reus, que reserva zones d’estacionament especials per a aquests ciutadans.

La mesura aplica una moció presentada per ERC i aprovada al ple del febrer. El text feia referència a les zones blaves, però de moment s’ha començat a implantar als aparcaments soterrats i si el resultat és positiu s’estendrà.

Segons Cristina Paraira, alcaldessa en funcions de Sant Cugat del Vallès, “s’està redactant el nou plec de clàusules de la concessió de les zones blaves del municipi”, que és previst que inclogui la reserva de places per a aquest col·lectiu.

L’alcaldessa en funcions explica que els Serveis Socials de l’Ajuntament havien rebut algunes peticions formals per part d’aquests ciutadans i que “ara caldrà veure com funciona el sistema”. La proposta s’emmarca en les accions per adaptar la ciutat a les persones amb necessitats especials, com ara fer voreres més amples. “Som una ciutat amb una població molt jove, amb moltes dones embarassades i un elevat percentatge de població infantil”, recorda Paraira.

Places massa estretes

Durant les primeres setmanes de funcionament la proposta ha generat algunes queixes d’usuaris que adverteixen que les places són “estretes”. L’alcaldessa en funcions reconeix que els aparcaments que s’han habilitat “són justos” perquè el consistori s’ha limitat “ha fer una reserva d’espai preferent, senyalitzant i repintant els estacionaments que ja existien”, explica.

Paraira ha recordat que es tracta d’una prova pilot que “és millorable” i ha indicat que aquestes observacions es tindran en compte quan el sistema es vagi implantant a la resta de la ciutat. Per exemple, s’està estudiant la possibilitat de repintar i unir dues places convencionals.

Font i foto: ACN

Durant l’embaràs és habitual prendre suplements vitamínics. Una investigació ha provat que les dones que se suplementen amb àcid omega 3 (ADH) durant aquest període tenen nadons amb menys símptomes de refredats i que, a més, pateixen malalties de menys duració. En concret, segons han pogut determinar els investigadors, al voltant del 38% dels fills de les que havien pres omega 3 van experimentar símptomes de grip, enfront del 45% dels que no ho havien fet. “La duració dels símptomes va ser menor quan les mares havien rebut ADH. En el cas dels refredats, la possibilitat que n’agafessin va ser lleugerament inferior”. Els efectes van ser més potents just després del naixement de les criatures, segons explica la principal autora de l’estudi Usha Ramakrishnan, professora associada del Departament de Salut Global Hubert i de la Facultat de Salut Pública Rollins de la Universitat d’Emory, a Atlanta.

Per fer l’anàlisi es va comptar amb la participació de 800 dones mexicanes a qui es va administrar ADH durant la gestació. Els seus nadons van ser avaluats al cap d’un, tres i sis mesos d’haver nascut. Les mares, a més, van respondre un qüestionari sobre la salut dels seus fills i a més duien un dietari per controlar l’estat de salut dels menuts.

Més immunitat

Els nadons del grup de dones que havien pres omega 3 van experimentar que els seus nadons tenien una millor resposta immune.  En concret, els petits d’un mes d’edat tenien una reducció del 24% de probabilitats de tenir símptomes d’encostipat. Van tenir tos amb un 26% menys de duracio, amb un 15% menys de lema i un 30% menys de sibilància. Als tres mesos, van estar malalts un 14% menys i als sis mesos, la febre els durava menys dies, tenien menys moquets i menys problemes de respiració. Tanmateix, aquests nadons tenien una duració més llarga de les granissades i vòmits, segons van comprovar els autors de l’estudi.

Els resultats, publicats al darrer número de Pediatrics, no suposen que calgui recomenar l’ús rutinari de complements d’ADN a les embarassades. Tanmateix, però, segons els seus autors, el consum d’aquests durant la gestació és una bona opció.

La principal font, el peix

Els àcids omega 3 es consideren essencials pel desenvolupament neuronal i de la retina. La principal font de subministrament és el peix, però la ingesta a través de complements donaria resposta a la preocupació per l’alt contingut de mercuri que contenen alguns peixos i que han portat als especialistes a aconsellar a les gestants que limitin el consum de determinades espècies.

Font: Holadoctor.com