Criatures

Diferents factors que conformen el gen AVPR1A es traduirien en en una major o menor predisposició de les persones per a la vida en parella, segons un estudi de l’Institut Karolinska de Suècia.

Els autors del treball van analitzar a 552 parelles de bessons que duien més de cinc anys convivint amb les seves parelles. Aleshores, van estudiar la qualitat de la seva relació de parella i la seva possible connexió amb les variants personals que aquest gen presentava. El resultat indica que hi hauria una certa relació entre algunes variants genètiques trobades en la cinquena regió d’aquest gen i certes diferències en l’aptitud per a la vida en parella dels homes. Aquest vincle no apareix en les dones.

Un gen específic

D’acord amb el l’estudi, els portadors de l’al·lel 334 són més propensos a la infidelitat i viuen relacions de parella menys satisfactòries. Aquest resultat es va fer encara més evident quan duien dues còpies d’aquest al·lel. Aleshores, fins i tot es va duplicar el percentatge dels quals no es casaven o havien tingut problemes matrimonials durant l’últim any. Encara que alguns investigadors es refereixen a l’al·lel 334 com el gen de la infidelitat, uns altres es fonamenten en teories que consideren que les espècies monògames ho són perquè van agregar al seu patrimoni genètic algun gen (o grup de gens) que els indueix a ser fidels. Per tant, les persones estarien dotades d’un gen o gens que els predisposa cap a la vida en parella i aquest es tornaria menys actiu amb la presència de l’al·lel 334.

(Font original, El tiempo)