Mares perfectes?

L’escriptora Elvira Lindo va publicar un article d’opinió a El País titulat “Madres perfectas” que tracta sobre la criança dels nens i critica, obertament, la que ella considera adoració que algunes mares tenen pels seus fills. Lindo, que fins i tot bateja aquesta manera de criar tot creant una nova paraula, “encimonismo” i la considera “una de les religions del nostre temps” que es caracteritza per “celebrar la lactància a demanda,obviar els rellotges no marcats per les exigències del nadó i reduir la responsabilitat de la criança al pare i la mare”. Així mateix, també considera que els que practiquen aquesta manera de pujar els nens, com Angelina Jolie o Madonna, els tenen com a “accessoris” bonics a qui només alimenten amb menjar orgànic. “Només mengen pollastres de granja i verdures sense plaguicides. Llàstima que després els embuteixin amb antibiòtics”, assegura.

Lindo clou l’article dient que arribarà un dia que aquests nens miraran als seus pares als ulls i els diran: “Si us plau, entreteniu-vos en una altra cosa, viviu la vostra vida… Deixeu-me respirar!”.

La reacció a la xarxa ja s’ha encetat i algunes mares blogaires ja li han donat rèplica. Aquest és el cas de la Mama (contra) corriente, que titlla l’encimismo com un “insult a la criança respectuosa” o la de Creciendo con David que critica el to “burlesc” de l’article.

Quin tipus de criança practiqueu vosaltres? Què n’opineu de l’article de Lindo i de les reaccions que ha generat?

17 comentaris

  • Lucila I.

    03/12/2010 12:32

    Completament d’acord en tot, Maria (ets la mateixa Maria tota l’estona?) Ja t’he entés amb això de l'”insult” de l’E.Lindo.

    Sobre si el que és millor no tenir fills es sobre el meu comentari, parlo només per mi: Jo he preferit no tenir-ne ja que el gran el vaig tenir en una situació molt complicada, per això després he trigat tants anys a buscar-ne un altre, jo volia tenir més fills, de fet, volia tenir família nombrosa (i no soc de l’Opus) però en una situació que fos “l’ideal” per a mi (que pot perfectament no ser-ho per a una altra mare). Per això també dic que cadascú que faci el que vulgui i bonament pugui, només faltaria…
    Personalment ja estic fins el capdemunt d’opinòlegs del paper couxé, i dels que van a peu pel carrer també… que a mi fins i tot m’han arribat a parar pel carrer per qüestionar-me perquè no li poso arrecades a la nena, que si patatim i que si patatam… vaja, que li anava a crear un trauma a la nena perquè la gent no sabria que és una nena si no porta arrecades… o sigui que imagina’t… i jo amb la boca oberta, que no surtia de la sorpresa!! Sembla que anar amb nens petits (tant se val si son teus o no, perquè treballant de cangur, en totes les ocasions, hi havia algú que també es van pensar que eren meus i també m’aconsellaven) dona carta blanca per donar opinions i consells no sol·licitats ni dessitjats.
    Us imagineu la cara que faria la gent si comencessim a dir-los a peu de carrer com s’han de vestir o pentinar, per exemple? Que si així o aixà van ridículs? Que si fan riure o van passats de moda, etc? Aguantarien tan estòicament com aguantem consellets i reprobacions les mares?

  • Maria

    03/12/2010 2:04

    Quan parlo d’arguments que voregen l’insult no em refereixo en absolut als comentaris publicats aquí, em refereixo a la manera com expressa les seves opinions la tal Elvira Lindo al seu article d’El Pais.

  • Maria

    03/12/2010 1:47

    Bé, tampoc no exagerem.
    A mí em sembla que totes les que hem participat hem estat correctes i no crec que ningú hagi insultat ningú. Simplement hem expressat opinions diferents.

  • Maria

    03/12/2010 1:40

    És quecjo no crec que calgui deixar la feina per ser bona mare! Jo en tot cas no l’he deixada pas, tot i que tampoc em sembla una mala opció. A mi el què em molesta d’aquesta dona és que per defensar la seva opinió jutgi als altres i faci servir arguments que voregen l’insult. Al cap i a la fi diria que si en una cosa coincidim gairebé totes les mares, sigui quina sigui la nostra opció de vida, és que n’estem fartes de que tothom es cregui amb dret a opinar sobre tot el què fem!

  • Maria

    03/12/2010 0:26

    Exactament! Que cadascú faci el que vulgui, o el que pugui. Sembla que només hi hagi una manera correcta de ser mare…i no em sembla bé jutjar a la gent per fer una cosa diferent.
    Jo no dic que no s’hagi de deixar la feina per ser mare; qui pugui que ho faci. Però em sembla una mica fort que s’hagi implicat que si no deixes la feina no te n’ocupes prou i que en aquest cas és millor no tenir fills…no creus?

  • Maria

    02/12/2010 23:31

    La impressió que dóna aquesta dona és de ressentiment, com si estigués acomplexada per no cuidar prou els seus fills i ho exterioritzes atacant les dones que prioritzen la maternitat davant d’altres aspectes de la vida… Caram, que cada dona faci el què vulgui o el què pugui amb la seva maternitat, si ella té la seva opció em sembla perfecte però que ens deixi tranquil·les a la resta! Cadascú fa de mare com vol i potser el què ens sobra és gent amb ganes de jutjar als altres!!!!

  • Maria

    02/12/2010 21:40

    Quan el pare té un sou baix i la mare també, només hi ha una possibilitat: treballar tots dos. Potser hi ha més ajudes o més possibilitats d’entrar a una llar d’infants pública, però hi ha gent que no té opció. Per deixar de treballar no cal tenir un sou de milionari, però es necessita un mínim. Sense explicar el que costa tornar a trobar feina després d’haver estat anys allunyada del món laboral. Algunes de nosaltres no hem tingut opció.
    Per cert, la baixa de maternitat a Espanya és més llarga que a altres països europeus, com per exemple a França.

  • Lucila I.

    02/12/2010 17:49

    Hola Scherezade,
    Jo també vaig ser educadora de llar d’infants, el meu fill gran (9 anys) ja hi va anar un curs però amb la petita em venia molt de gust poder-me-la criar jo… suposo que amb l’edat, o amb les experiències viscudes, ens canvien les prioritats, també t’adones que el temps passa massa de pressa…
    No critico les llars, ni les mares que treballen, a jornada complerta, partida o com vulguin, només m’agradaria que es respecti el nostre dret a escollir com volem criar-los i també, posats a demanar, una baixa maternal més “europea”, ara per ara: si treballes, dolent, si no treballes, també, si els deixes amb els avis, pobres avis, si van a la llar, pobres nens…. pfff!!! la vida no és tan complicada, o si? no fotem!! :-)

  • Scherezade

    02/12/2010 15:24

    Hola Lucila I. Jo sóc educadora de llar d’infants i alhora mare desde fa 3 mesos i mig. La veritat és que la llar d’infants és cara ho reconec, si és que ho fas per raó econòmica, però portar el nen un temps a l’escola no és dolent. Hi ha escoles bressol que tenim molt en compte el nen i el seu ritme i sempre treballem amb el màxim respecte.
    Tot parlant desde la vessant professional i personal.

  • Lucila I.

    02/12/2010 11:59

    Primer sí he carregat l’escopeta, però fent una segona lectura, veig que ni tant sols parla de la Criança Natural…
    Està barrejant difents conceptes i parlant de pares que “asfixien” els seus fills i que els tracten com un accessori de moda, quan la CN precissament es destaca per ser respectuosa amb els ritmes dels nens…

    Ah, i per deixar de treballar 1, 2 ó 3 anys no cal tenir un sou de milionari, només s’ha de renunciar als capricis innecessaris, a canviar de cotxe a cada moment, a viatjar cada any i tenir ganes de fer-ho, a mi em surt més “barat” que treballar 10 hores 6 dies a la setmana + les que els jefes vulguin per 700-900€ ronyosos, pagar llar d’infants, assistenta i a més, cangur per quan els horaris de la llar i la feina son incompatibles o el crio es posa malalt… La veritat, si els primers anys no puc criar jo els meus fills, prefereixo no tenir-ne, i això tampoc vol dir que la familia extensa estigui exclosa, però els avis son els avis, no cangurs disponibles 24 hores 7 dies a la setmana.
    M’explaiaria més, però penso que la majoria ja ho tenim clar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús