La revista digital Catorze, dirigida per Eva Piquer, ens explica una bella història. En Matteo és un nen italià de vuit anys que s’ha inventat la paraula petaloso, que vol dir que té molts pètals. Ho ha fet seguint la normativa de la llengua italiana, que consisteix a afegir el sufix - oso al nom del qual deriva l’adjectiu. La mestra d’en Matteo, Margherita Aurora, va demanar-li que fes arribar a l’Accademia della Crusca la invenció d’aquesta paraula.
Fins aquí és una bella història d’una bella activitat lingüística i escolar. El que ens ha sorprès gratament és la resposta dels responsables lingüístics italians. No han donat gota de peixet a en Matteo, sinó que l’han tractat com el que és: algú que es mostra responsable amb el valor que tenen les llengües i el paper de tots els parlants en el creixement del nou vocabulari. Li han dit que endavant, que ha creat una nova paraula i que ho ha fet molt bé perquè ha seguit la normativa que la llengua italiana té com a pròpia en aquests casos.
Ara bé, aquests responsables lingüístics italians li han fet saber que una paraula nova apareix en les noves edicions del diccionari només si el poble se la fa seva. Per tant, els parlant italians han d’utilitzar-la; quan “petaloso sigui d’ús comú entre la comunitat, els responsables de l’Accademia la incorporaran al diccionari.
Els lingüistes italians han fet tres coses molt importants. La primera és recordar que la creació de nou vocabulari depèn de la voluntat dels parlants. La segona és que la creació no està en contradicció amb el seguiment d’unes normes gramaticals. La tercera ha estat, sens dubte, la més important: tractar amb la seriositat que es mereix la invenció d’aquesta paraula per part d’en Matteo.
Sovint pensem que les opinions dels nens i de les nenes són valuoses quan fan gràcia. Tendim a reduir-los a la seva comicitat i se’ls tracta amb condescendència i subterfugis. Anem ben errats, quan actuem d’aquesta manera. Els nens i les nenes són gent molt seriosa quan actuen per modificar el món. Sovint tenen una lògica implacable i impecable. Cal que els tractem amb respecte, sense mirades per sobre de l’espatlla que no vagin més enllà de la gràcia que ens puguin fer.
Bona lliçó la del petit Matteo, bona lliçó la de la seva mestra i bona lliçó la dels acadèmics italians.
