La barreja de grups,una eina integradora

El fòrum d'una coneguda publicació online treia fum fa exactament un any. Una mare del grup, sota el pseudònim Vareta Màgica, obria un debat sobre la conveniència o no de barrejar alumnes de diferents classes -que no nivells- una vegada acabat el cicle d'infantil. Les reaccions no es van fer esperar: dels 37 comentaris registrats en aquesta pàgina web, menys de mitja dotzena parlaven de manera positiva d'aquesta pràctica tan comuna als col·legis catalans i que busca, segons els mateixos centres, anivellar les diferents línies i promoure la interacció dels seus membres. La resta dels participants de la conversa no només van criticar que els professors poguessin separar aquells alumnes que havien passat tot el cicle d'infantil junts i que tenien bona actitud i rendiment acadèmic, sinó que va posar en dubte els beneficis d'una pràctica que, fins i tot, podria implicar problemes d'adaptació al nen.

Tres-cents seixanta-cinc dies després d'aquest episodi, i a una setmana perquè comenci el curs escolar, els dubtes sobre els beneficis de barrejar alumnes de diferents classes continuen i les preguntes dels pares tornen a sorgir. Què es pretén amb aquest tipus d'iniciatives pedagògiques? ¿Realment són tan positives per al nen com els centres educatius volen fer veure? La fundadora i directora del gabinet psicopedagògic Taktikum, de Barcelona, Anna Olivella, està convençuda que sí. Per a aquesta professional en contacte directe amb nens de diferents edats i realitats, aquest tipus de mesures no només fomenten que es desenvolupi la intel·ligència interpersonal i intrapersonal dels alumnes, sinó que també fan possible destruir etiquetes i comportaments tant a nivell personal com grupal. I és que són molts els nens que, per la seva personalitat o pel seu entorn, assumeixen rols negatius que es minimitzen o, directament, desapareixen amb un canvi de classe.

Canvi de rols

"Hi ha vegades que un nen té una personalitat que no és beneficiosa per al grup, i canviant-lo de classe té l'oportunitat de canviar de rol i començar de zero. I és que sovint adopta aquesta actitud perquè els altres l'hi demanen", comenta Anna Olivella, que considera que aquest tipus de pràctiques poden ser positives, també, en aquells nens que, per la seva manera de ser i la dels seus companys d'aula, tenen dificultats per integrar-se en una classe. "Hi ha nens que són molt tímids perquè no han trobat el seu espai, no s'han fet als altres nens i, simplement, canviant-los de grup s'obren", explica.

La idea, tal com indica Olivella, és que aquests canvis tinguin com a objectiu donar continuïtat a les relacions positives que es van establir a l'aula durant l'any anterior i únicament modificar aquelles que resultin negatives per al grup en el nou curs. Per això, els professors no només hauran de recórrer a la barreja d'alumnes de diferents classes, sinó també a la redistribució dels infants dins de l'aula perquè hi hagi un equilibri entre tots, és a dir, que un grup de nens no vagi més endarrerit o estigui menys integrat que un altre.

Per capacitats

Qui també creu que la barreja d'alumnes és positiva és Núria Pedrós. Però aquesta doctora en pedagogia, formadora de formadors i coordinadora del parvulari del Mireia Centre d'Estudis de Montgat (Maresme), a diferència d'Olivella, advoca per una reagrupació basada en els interessos i capacitats intel·lectuals de cada nen i només unes hores a la setmana. "El que és interessant és que, dins d'una mateixa escola, s'adaptin espais, trobades o aules on s'ajuntin els nens per capacitats, per interessos o per intel·ligències i per estones, no durant tot l'horari".

"Per exemple, si es fa un projecte sobre l'Univers hi poden participar nens de 5è de primària amb nens de 4t que van més avançats i amb altres de 6è que van més endarrerits", comenta aquesta professional, que està convençuda que els alumnes que participen en aquest tipus d'activitats viuen aquesta experiència de manera molt positiva, ja que reben "l'aliment intel·lectual que necessiten". Els que van més avançats s'enriqueixen dels alumnes de nivells superiors i els que van més endarrerits poden acostar-se a les matèries al seu propi ritme.

Sobre la redistribució de grups que duen a terme alguns col·legis des de primària, Pedrós prefereix no pronunciar-s'hi ni a favor ni en contra. D'aquesta pràctica la pedagoga catalana no en coneix estudis, tan sols experiències dutes a terme per altres escoles i que, segons els professors d'aquests centres, són molt positives. Ella no posa en dubte aquestes afirmacions. És més, creu, com ho fan aquells que defensen aquesta pràctica, que permeten a alguns nens desprendre's d'etiquetes i rols negatius. No obstant això, aquesta professional introdueix un aspecte nou en el debat: l'objectivitat amb què s'estructuren els grups de classes.

I és que, segons Pedrós, són els docents de P-5, juntament amb els psicòlegs i els mateixos pares, els que s'encarreguen, en molts casos, de definir els grups. "A mi em donaria més garantia d'èxit que l'encarregat d'organitzar les classes fos un equip pedagògic independent, que no hagués estat en contacte directe amb els nens", explica.

Equilibri

De l'objectivitat amb què s'estructuren les classes Mari Párraga no en parla. Potser perquè aquesta mare ha vist com els seus fills Clara i Roger, de 5è i 2n de primària, respectivament, han hagut de separar-se d'alguns dels seus amics d'infantil i han compartit aula i taula amb nens amb necessitats especials o amb actituds negatives i que alentien el ritme de la classe.

No obstant això, i malgrat aquests canvis, ho té clar: la barreja de grups té més aspectes positius que negatius. "Si el teu fill està content en una classe -comenta aquesta mare-, té un grup de companys amb qui es porta bé i, a més, el tutor ha sabut incentivar-lo, no t'acaba de fer gràcia que el canviïn, esclar. Però també és cert que, de vegades, ha passat al revés, que un nen especialment conflictiu anava a classe amb el Roger i l'han canviat a l'altra per veure si, pel tipus de nens, podia avenir-s'hi i integrar-se millor". Párraga no vol passar per alt la funció socialitzadora de la barreja de grups.