0

Són tan monus (Anem a jugar una mica!)

Tan monus.  Tan innocents.  Tan sincers.  Són les Personetes Creatives. Les que m'impulsen a escriure des de fa gairebé 5 anys. Tan imprevisibles. Tan creatius.  Tan tot.  El Martí i el Nil canten cançons. Els encanten. Tan poden estar cantant "We're not gonna take it" com "Despacito". Tan eclèctics. Tan presents. Tan directes. I quan hi ha alguna lletra que no saben o no relacionen amb el seu particular món creatiu, s'inventen paraules. Sort n'hi ha. Gràcies a Déu, que diria algú. Tot arribarà. Són tan monus. Mira la foto adjunta i troba la paraula errònia.
0

Grans preguntes de la història

Això de tenir fills i que creixin es va fent divertit. Fan preguntes. Moltes. Divertides. Incòmodes. Molt incòmodes. Context: Ahir estàvem sopant el Martí, el Nil i jo. A la cuina. Arrosset. El Nil amb pesto vermell. El Martí amb pesto verd. I jo...sense pesto, amb un raig d'oli. Un clàssic. Sóc viejuno. Tot esperant la Mariona que venia després de sopar. Sopar d'homes. Hahahaha. En un moment donat, entre broma i broma, el Nil aixeca el cap i em fa la pregunta que teniu a la foto adjunta: "Papa, perquè et vas desapuntar de tenir fills?" Vaig estar a punt de caure del taburet. (NOTA:...
0

D'emocions i macarrons rinxolats.

Avui els he acompanyat al Casal d'Estiu.  Avui portaven carmanyola (tupper per qui sigui molt jove...hahaha).  Avui portaven macarrons rinxolats amb tomàquet i tallet (llom...llumillu pels més grans...) a trossets. I galetes. Avui quan hem pujat al cotxe tots 3, el Martí m'ha dit: "Papa, avui tinc una emoció molt gran perquè menjaré de la carmanyola! Quina emoció! És molt guai ser petit perquè tens aquestes emocions. Bé, quan ets gran també, per exemple, quan ets gran, si et vols comprar un cotxe i el trobes molt barat, tens emoció..." I jo li dic: "Martí, la clau quan et facis gran és que...
0

El calaix dels setembres...

Mes a mes, segueixo col·laborant amb la Revista Xics i m'encanta. Gràcies a la Berta per fer-la i gràcies a la Doris per captar les meves idees i visualitzar-les instantàniament. Màgia. De la bona. Sense trucs. Us deixo amb l'article que he fet per les vacances. Nostàlgia. Cola jets. Calaixos. Setembres. Nou concepte.
0

Confusions lingüístiques d'ahir i d'avui...

No.  Voler no és poder. Poder no és saber. Creure no és saber. Saber no és poder. Poder no és voler. Voler no és saber. I així fins a l'infinit.  Parlem de nivells diferents. Parlem de voluntats. Parlem de capacitats. Parlem d'habilitats. I parlem de creences. I no. No signifiquen el mateix.  Per no caure en més errors, publico la guia de significats: - Voler és voler. - Saber és saber. - Poder és poder. - Creure és creure.
0

Idees per a ser més creatiu. O més. O molt més...

Ser pare.  Fer de pare.  Tenir fills. Escoltar-los.  Sense filtres.  Ser creatiu.  Ser més creatiu.  Els nens ens guanyen de pallissa.  Si vols ser més creatiu ho tens fàcil: "Surt del teu mapa i agafa el dels teus fills. Viatjaràs. Molt amunt. Sense oxigen. I sense cordes. I des de tan amunt es veuen coses que no pots veure quan toques de peus a terra. És així de senzill. Així de complicat."
0

Cada situació és única i irrepetible.

És dilluns. Mig festa. O festa a la meitat de les ciutats de Catalunya. Segona Pasqua. Com que jo treballo per tot arreu. Avui m'he fet tocar festa. De tot, menys del blog. M'agrada. M'encanta. M'allibera... Cada situació és única i irrepetible...com la de fa dos dissabtes... Tothom qui em coneix sap que no he fet mai proselitisme a l'hora de tenir fills. Que cadascú faci el que li sembli. Només faltaria. Si voleu saber què és el més "semblant" a tenir fills sense tenir-los, que llegeixi el meu blog Les Personetes Creatives des del principi, i se n'adonarà de les pujades i baixades...
0

El càncer és una merda.

Avui no toca post. Avui cal post. Avui no toca plorar. Avui cal plorar. Avui no toca emprenyar-se. Avui cal emprenyar-se. Avui no toca pensar que el càncer és una merda. Avui cal pensar que el càncer és una merda. Avui s'ha mort el Carles Capdevila. Quina merda. Avui s'ha mort una bona persona. Una persona bona. Un referent. Una persona humil. Una persona magnífica. Un comunicador. Un educador. Un humorista. Un marit. Un pare. Un fill. La mare que va parir el càncer. Avui no s'ha mort una persona, avui se n'han mort moltes. Avui, el món és un lloc una miqueta pitjor. Només ens faltava...
0

Concretem una miqueta...

Les setmanes passen volant. Avui m'he adonat que és dimarts i que ja havia passat el dilluns (obvi, per altra banda) i no havia fet el post. O tinc molta feina o començo a semblar un jubilat. Ja no sé ni el dia que visc! Osti tu. Resulta que el Martí i el Nil es van fent grans. I és molt divertit mantenir converses amb ells. Són personetes. Parlen. Bé. Molt bé. Tots dos, des de petits petits que parlen molt bé. Quan busquem paraules que deien malament de petits, gracioses, per suposat, en el cas del Martí en trobem alguna, poquetes, però alguna. En el cas del Nil, no en trobem. Nosaltres...
0

On són els límits?

La pregunta, no hauria de ser on, sino quan! I perquè? Perquè els límits són mòbils, evolucionen. El problema principal que tenim les persones és no conèixer els nostres propis límits. També, i gairebé més important, és no saber que aquests límits canvien. Cada dia som una persona diferent, amb nous coneixements, noves competències, noves aptituds... ...i, de tant en tant, hauríem de revisar els nostres propis límits. Portar-los al límit. Ens adonarem que som capaços de fer moltes coses que no sabíem que podíem fer. Conèixer els límits és important. Per saber si els estàs passant. Per...