AINHOA BOIX

Els amics, per sobre de tot

Els adolescents veuen l'amistat i la lleialtat dels seus com la prioritat, per sobre de la salut i la família

Amb l'informe Joventut a Espanya 2012 , l'Institut de la Joventut (Injuve) ha posat xifres a allò que molts intuïen: per a la majoria dels joves, exactament per al 96,8%, el més important és l'amistat, fins i tot per sobre d'altres aspectes de la vida privada com la família (93,9%) i la salut (92,8%). Però aquesta dada no és l'única que exposa un estudi que ha agafat com a mostra 5.000 joves espanyols d'entre 15 i 29 anys. El document, a més, confirma que una de les coses que més valora aquest sector de la població és la lleialtat dels amics i de les persones pròximes, i assegura que una de les activitats amb què més gaudeix és, justament, aquesta: sortir amb el grup d'iguals.

Del perquè d'aquesta tendència, l'informe de l'Injuve no en parla, però sí que ho fan psicoterapeutes especialitzats en infància i joventut, com Mireia Rojo, que, des del gabinet Horiló Psicòlegs de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), manté contacte directe i diari amb joves de diferents edats i realitats. El protagonisme que adquireix l'amistat en l'adolescència, sosté Rojo, té a veure amb el mateix procés maduratiu dels joves, que, després d'anys amb els pares com a referència, comencen a sentir la necessitat de construir la seva identitat de manera independent. És aquí quan entren en joc els amics i quan el sentiment de pertinença a un grup, al d'iguals en aquest cas, comença a emergir.

"En l'adolescència pertànyer a un grup és una prioritat que forma part de l'evolució normal dels joves, que viuen uns canvis d'interessos i dels vincles anteriors", explica Rojo, que recorda que, encara que els pares quedin relegats a un segon pla, segueixen tenint un paper i un lloc fonamentals en la vida dels fills.

Eina per afirmar-se

Pensa d'una manera molt semblant Miquel Viaplana, psicòleg, logoterapeuta i formador del centre Educandt. Ell, com la seva companya de projecte, la psicòloga i coach Cristina Freixa, rebutja el tòpic que amics i pares són referents incompatibles en l'adolescència i parla de l'amistat com d'una eina necessària per a l'autoafirmació i autoestima del jove. "Per construir la nostra identitat i enfortir la nostra autoestima és imprescindible la construcció de vincles positius amb altres iguals, perquè ens ajuden a sentir-nos persones amb vàlua, útils, estimades, desitjades, que ens han triat, que som importants i que tenim un lloc", comenta el responsable d'aquest centre d'educació i orientació per als pares.

Però Viaplana no és l'únic que estableix una equació directa entre amistat i autoestima. El terapeuta i director del Centro de Orientación y Terapia de Familia y Pareja (Faypa) d'Alacant, Antonio Ríos, no només parla de la importància que té l'amistat en la creació d'una bona autoestima en els joves, sinó que apunta, com ho fa el seu homòleg català, a la possibilitat de triar i ser triat com a origen. "L'experiència de l'amistat en la preadolescència i l'adolescència és la primera experiència afectiva important que tenen els joves. És la primera vegada que experimenten l'amor d'amistat per elecció. Abans han tingut experiències d'amor amb els pares, amb els avis, amb els oncles..., però no ha estat per elecció", comenta aquest alacantí. I adverteix: "No es tracta de tenir molts amics, però sí de tenir algú que et triï i a qui tu triïs".

'Persona non grata'

I, què passa si l'adolescent té pocs amics? ¿O, si els té, però no agraden als pares? Tant per al primer cas com per al segon, el terapeuta Antonio Ríos ofereix una solució similar: no fer recriminacions ni judicis de valor, només propostes que permetin fomentar les habilitats socials dels joves més introvertits i diversificar les seves amistats amb companyies poc recomanables . Es tracta d'incentivar activitats culturals, esportives o lúdiques que agradin als menors i que els permetin conèixer gent nova sense arribar a la confrontació paternofilial. "L'estratègia no és oposar-s'hi -comenta aquest expert referint-se als pares que no confien en els companys dels seus fills-, sinó buscar alternatives, fomentar algun esport o una altra activitat diferent perquè el fill diversifiqui el seu grup d'amics".

Qui tampoc creu que l'oposició sigui la millor manera que els joves canviïn d'amistats és Mireia Rojo. Primer, perquè els amics han estat triats pels menors en funció dels seus gustos i interessos i, per tant, qualsevol crítica cap a ells seria rebuda com una ofensa. I, segon, perquè a partir de la confrontació o la prohibició es pot generar l'efecte contrari al que es vol, és a dir, l'aproximació als amics i el distanciament dels pares. "Quan, en comptes d'intentar comprendre'ls, els tractem com si fossin criatures, intentant controlar-los, estem fomentant que siguin més rebels", explica aquesta psicoterapeuta catalana, que creu que evitar interrogatoris continus i permetre l'entrada dels amics a casa pot ser beneficiós per crear ponts de diàleg entre pares i fills.

Prevenció

Els especialistes en infància i joventut parlen de solucions a problemes concrets, però també fan incidència en un aspecte fonamental: el de la prevenció. I és que tant les males companyies com els pocs amics es poden evitar des de la infància. I per això cal començar a fer feina en aquest sentit ben aviat. És el que pensa Viaplana, que aposta per la comunicació constant entre progenitors i fills i per l'exemple que poden donar pares i mares. "És més important l'exemple que som i hem sigut, i les converses autèntiques que hàgim pogut tenir amb ells prèviament, que no les instruccions i les ordres que els donem un dia concret", indica aquest psicòleg, que, quan parla d'educació, ho fa de respecte a les decisions del menor.

Relacions en positiu

Per això recorda que "els adolescents necessiten explorar, descobrir i pertànyer i, a poc a poc, si prèviament s'ha fet una bona tasca educativa, aniran escollint els ambients i les amistats que més s'ajustin a la seva peculiar manera de ser i als valors educatius que hagin rebut", indica. Per tant, la feina prèvia que hauran anat fent durant anys els pares podrà ser decisiva a l'hora d'escollir els amics.

El director de Faypal, per la seva banda, aposta per l'exemple, però també per la normalització de l'amistat dins de casa, és a dir, pel foment de les relacions socials que fan els mateixos pares: que siguin ells els que els apuntin a diferents activitats culturals i esportives perquè coneguin gent nova, que permetin que els nens des de ben petits portin amics a casa o que siguin ells els que dormin fora de casa. "Jo sé que, als pares, aquest tipus d'activitats els cansa, però és necessari perquè els seus fills es relacionin de manera positiva".