Els àlbums de Txema Salvans

En un comentari al Facebook, l'amic Txema Salvans, un dels millors fotògrafs que tenim, es preguntava on van a parar els àlbums de casament dels separats. El Txema, que l'any 97 ja va guanyar el Fotopres precisament amb la sèrie V ivan los novios , ha fet alguns d'aquests àlbums per als amics. I quan se li separen sempre es fa la mateixa pregunta. Què en deuen fer? Se'l reparteixen? ¿Estripen les fotos per la meitat per separar els nuvis per sempre més? ¿El llencen? L'enterren? Qui se'l queda i per què? Se'l tornaran a mirar?

El que no li ha passat mai és que els separats li demanin una nova còpia de l'àlbum, per tenir-ne una cada un. Perquè si hi ha alguna cosa que fa una especial nosa emotiva a l'hora de la separació material és l'àlbum de casament. A l'hora de repartir-se les coses, els CD ja no els vol ningú, els llibres són de qui els ha llegit, i del disc dur amb les fotografies dels viatges i dels nens se'n fa una còpia i que cadascú en faci el que vulgui. Però quan apareix l'àlbum de casament del Txema Salvans tot es complica. I no precisament perquè els nou-separats es barallin per conservar-lo.

Com que en la gran majoria dels casos no veiem la separació com una decisió compartida, sempre n'hi ha un que li sembla que no se separaria si no fos perquè l'altre ho ha decidit. Qui ho veu així se sent abandonat i converteix l'àlbum en una mena de resum de la felicitat perduda. Li sembla que d'aquell dia tan feliç només en queden les fotos. Obrir l'àlbum resulta dolorós. Un ganivet a l'estómac. O un cadàver que s'hauria d'incinerar. A l'altre, en canvi, li sembla pura biografia, una cosa més de la vida que es pot conservar sense dolor, amb els dibuixos dels nens o amb la primera ecografia. D'aquesta manera es produeix l'estrany fenomen que, qui dóna importància a l'àlbum, no pot suportar les fotos del Txema i no en vol saber res. Passa un dia, passen dos dies, i mentre les caixes s'amunteguen al corredor, i ja s'han repartit els kílims del Marroc i el cartell de l'Andy Warhol, l'àlbum del Txema encara és allí, amb els somriures congelats a la sortida de l'ajuntament, i tots més joves i més feliços. I el que passa molts cops és que, finalment, l'àlbum se'l queda qui menys importància hi dóna, que és qui ha pres la decisió de separar-se.

I probablement no se'l tornarà a mirar mai més.