Vivim en un món pràctic. Per comoditat, per mandra, per sentir-nos més feliços. La conjuntura actual, a més, sembla poc propícia a valorar les coses fetes per amor a l'art. Sobretot quan falta un plat a taula. Ens ho diuen els polítics i els analistes. Per tant, és del tot normal que els alumnes qüestionin constantment els professors sobre "per què?" han d'aprendre el que expliquem a classe. La pregunta és molt vella. Els de la meva generació, per exemple, ens les teníem amb el llatí i el grec. D'una banda, sorgeix la mandra d'aprendre coses que no vénen de gust. Qüestionar-ne la utilitat és l'excusa perfecta per passar d'elles. De l'altra, els instituts lluiten contra la seva fama de pàrquing d'adolescents i futura fàbrica de treballadors. Si fos realment així, que només servís per formar carn de canó o aturats amb competències bàsiques, llavors els alumnes tindrien raó. Moltes de les coses que fem aprendre a classe els seran poc útils o gens en la vida adulta. Més enllà dels valors morals i d'organització, esclar. Però això, en teoria, ho podrien aprendre a casa. Ara no entraré en el pervertit debat d'educar o ensenyar, perquè en realitat fem les dues coses tan bé com podem.
Retenir la informació
Els professors amb experiència saben que els alumnes retenen a llarg termini molt poques coses de les que aprenen. Potser per això els temaris van repetint de manera cíclica si fa o no fa els mateixos continguts, curs rere curs. I de vegades ni així. Si un alumne considera que no és important per a la seva vida identificar un complement directe en una frase, difícilment retindrà la informació que li serà donada, potser, mil vegades. El que intento com a docent, en aquest cas concret, és demostrar-li que al llarg de la vida haurà d'escriure, i que és molt important saber expressar-se correctament. Com a professor tinc clar que cal saber una mica de tot, i lamento que pel fet de ser de lletres desconegui conceptes de ciència que en algun moment poden despertar interès. Fins i tot sense intencions lucratives. Si alguna cosa podem transmetre als alumnes és la de despertar les seves ganes de saber. El que sigui. Que es facin preguntes, moltes. El seu disc dur és jove i verge, i hi cabran perfectament els conceptes claus de la vida sense destorbar les banalitats mundanes que tant els agraden.
