És tan important tenir sentit de l'humor com sentit del ridícul. Les dues coses crec que les hem anat millorant d'avis a néts. Els adolescents d'avui accepten parlar de gairebé tot i riure's prou bé d'ells mateixos. Estan acostumats a veure televisió que es basa en l'escarni al més ximple. Sempre reconforta saber que n'hi ha de més curts que tu i allibera molt la consciència poder disposar d'un ase dels cops. Però a això de fer el burro li hem anat agafant el gust amb els anys i les noves tecnologies. Perquè la gràcia és que en quedi constància i ho vegi tothom. I el perill és no saber trobar quin és el límit del ridícul. Fins a quin punt allò que has fet perjudica greument la teva imatge. Coneixem casos de persones que han perdut la feina per mostrar fotografies irresponsables pel Facebook. Hem acabat un curs prolífic i fecund en noves maneres de fer l'animal, com els balls del Gangnam Style i el Harlem Shake que centenars d'adolescents entusiasmats han copiat amb més o menys gràcia. És divertit a cop calent, si voleu, però si ho mireu en fred i en la distància del temps, és penós. Fa poc la cirereta la vam tenir amb el vídeo viral Compra en Sabadell . El ridícul és majúscul i de seguida han caigut crítiques molt dures i s'han demanat responsabilitats, fins i tot polítiques. Jo mateix, que sóc fill adoptiu de la ciutat vallesana, estupefacte, em vaig posar les mans al cap, incrèdul que aquella campanya comercial s'hagués fet "amb sentit de ser una campanya".
No ho sabem fer millor?
Aquest és el perill de no controlar els límits, que acabem provocant just el contrari del que volíem. Això els meus alumnes no ho tenen gens clar i sovint en parlem. El que més em preocupa és la necessitat de fer les coses malament. No pel fet que sigui més fàcil que fer-les de manera professional, sinó per la incapacitat de fer-les bé. L'anunci em va transmetre aquesta sensació. Quan un alumne em rebenta la classe és perquè ja li és impossible seguir-la. Els que treballem a les aules correm el perill de formar persones mandroses de fer les coses ben fetes, amb la seriositat i el rigor que requereixen certes circumstàncies. Alguns estan acostumats que tot sigui una festa i que els seus actes no tinguin greuges. Molts surten de l'institut amb cara de no saber ben bé què han après, però convençuts que passar-s'ho, s'ho van passar de p... mare.
