¿La feina afecta l’embaràs? Compte amb l’estrès i el cansament

L’embaràs no és cap malaltia, però sí una situació fisiològica molt vulnerable, tant per a la mare com per al nadó que gesta. Hi ha feines que són incompatibles amb l’embaràs, com les que impliquen el contacte amb certs agents químics o biològics. En altres casos, el risc no ve de la feina per ella mateixa, sinó del desenvolupament de l’embaràs o l’historial mèdic de la dona. Per exemple, si la futura mare té la tensió alta, si és un embaràs múltiple, si hi ha perill de part prematur o avortament o si el fetus no s’està desenvolupant correctament. En aquests casos, els metges prescriuen incapacitat temporal. És la baixa de tota la vida, que no es descompta del permís de maternitat de 16 setmanes. La Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) ha elaborat una taula de recomanacions sobre quan cal interrompre l’activitat laboral en funció de la feina de la dona. Però el metge ha d’avaluar cada cas particular.

L’estrès

S’ha demostrat que l’estrès durant l’embaràs és un dels factors de risc perquè el nadó neixi prematur i la feina és una de les fonts d’estrès durant l’embaràs. Si tenim molt volum de treball, cal plantejar-se delegar algunes de les nostres funcions a altres companys. Si això no és possible, convé buscar la manera perquè l’embarassada es relaxi. Per exemple: fent exercicis de respiració en els descansos o practicant ioga específic per a gestants.

El cansament

Segons l’estudi dels Països Baixos citat al cos del reportatge, els nadons nascuts de dones que treballaven més de 40 hores tenen una circumferència de cap un centímetre menor i un pes més baix que els fills de dones amb menys de 25 hores setmanals d’ocupació laboral. La diferència es fa palesa en el tercer trimestre d’embaràs. Cal descansar.