JUDIT MONCLÚS

La xarxa pot ser un espai de risc per als joves

Pares i mares han de fer un seguiment de l'activitat digital dels seus fills i filles per evitar que puguin convertir-se en víctimes o assetjadors a la xarxa

La xarxa pot ser un espai de risc per als joves / GETTY Zoom

El volum d’informació que es publica cada dia a les xarxes socials és impressionant. A Facebook es creen més de 3.500 milions de publicacions, s’hi clica uns 2.600 milions de vegades el botó “M’agrada” i es generen més de 500.000 GB d’informació. A Twitter s’envien més de 400 milions de tuits al dia, les fotos que es publiquen a Instagram superen les 500.000 diàries i a YouTube, en 24 hores, hi apareixen més de 100.000 hores de vídeo. Gestionar aquestes quantitats ingents d’informació és complicat, sobretot quan el seu impacte pot desencadenar situacions de vulnerabilitat i assetjament en els adolescents i en el seu àmbit familiar.

Segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Espanya se situa en la setena posició en el rànquing de països on els infants de tretze anys han rebut amenaces i insults almenys dues o tres vegades al mes a través de serveis de missatgeria com WhatsApp o de xarxes socials com Facebook. I la situació s’agreuja quan aquests casos de violència passen del món digital al real. “Quan donem un smartphone a un menor d’edat li estem donant una bomba de rellotgeria, perquè s’ajunten les hormones, en alguns casos la baixa autoestima, les ganes d’experimentar i la falta de reflexió pròpia de l’edat: un còctel que pot acabar sent explosiu”, assegurava fa uns dies José Ramon Agustina, advocat penalista i director del màster en ciberdelinqüència de la Universitat Internacional de Catalunya, en una jornada sobre prevenció, detecció i reacció davant les noves formes de victimització a les xarxes socials i internet.

DÈFICIT D’AUTOCONTROL

“L’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació evoluciona tan ràpid que, els que no som nadius digitals, hem de fer un esforç per posar-nos en la pell dels menors i entendre com funciona la seva manera de pensar, de veure el món i d’interaccionar perquè, si no,serà molt difícil educar-los tenint en compte el seu dèficit d’autocontrol, tant al món digital com al real”, apunta Agustina.

"Els que no som nadius digitals hem de fer un esforç per posar-nos en la pell dels menors i entendre com funciona la seva manera de pensar"

José R. Agustina - Advocat

“Els menors d’avui en dia es veuen abocats al narcisisme digital pel context i pel disseny de les eines tecnològiques que els estem posant a les mans”, assegura Agustina, i remarca que els adolescents comuniquen a través de la seva pròpia imatge fins a arribar a una certa “pornografia dels sentiments”, que retransmeten en directe per mostrar-se sociables. Al seu entendre, internet s’acaba convertint en un món deformat on s’hi confon el que és normal i el que és patològic. Segons Josep Coll, soci fundador de Red Points, el problema de fons rau en la sobrepublicació de continguts, moltes vegades inapropiats, que creixen entre un 20% i un 30% anualment. La seva empresa ofereix solucions de protecció contra la pirateria online i l’abús de marca i treballa per detectar i eliminar continguts il·legals. “Hi ha continguts que quan passen de l’àmbit privat al ciberespai es viralitzen, i cal recordar que hi ha una indústria que es nodreix d’això. Per tant, cal actuar ràpidament a l’hora d’esborrar continguts perjudicials”, explica Coll mentre apel·la a la “falta de cultura del dia després”.

QUÈ FEM, ELS PARES?

La cerca d’audiència i l’ambició per generar likes des de les xarxes socials, especialment en el cas de les que monetitzen els continguts que s’hi poden trobar, fa que, en la majoria de casos, l’oferta sigui de baixa qualitat. “Els referents que tenen els nostres joves, per exemple en el cas de YouTube, són nuls i inexplicables”, apunta Coll. Juan Carlos Hernando, doctor en filosofia i ciències de l’educació, assenyala la necessitat de formació dels pares per poder guiar els fills en aquests aspectes. “Deleguem massa en l’escola i en l’Estat. Els pares som els primers educadors. ¿Sabem en quines xarxes socials estan presents els nostres fills? Quina foto de perfil tenen a Facebook? ¿No hauríem d’estar al seu costat per fer-los reflexionar? Estem espantats però els donem supertelèfons mòbils”, reflexiona mentre considera la necessitat que els pares també aprenguin pautes per entendre millor què passa a les xarxes.

La Memòria de la Fiscalia General de l’Estat té des fa uns anys un apartat específic per a delictes difosos o comesos a través d’internet i se centra, sobretot, en l’ús del telèfon mòbil. Segons explica Pablo Borjabad, fiscal de menors expert en TIC, els problemes principals que afecten els joves a les xarxes socials són derivats de la pràctica del sexting -enviament de continguts de caràcter sexual a través de dispositius mòbils-, el ciberbullying-l’assetjament psicològic de menors contra menors que sol quedar circumscrit al propi àmbit escolar- i l’stalking -persecució obsessiva i intrusiva sobre un altre subjecte-. Al mateix temps, recorda que la llei reconeix que es pot exigir responsabilitat per aquestes accions als menors d’edat a partir dels 14 anys, ja que “el que és virtual acaba transcendint el que és físic”.

El suposat anonimat que permet internet i la reducció de l’empatia cap a l’altre pel fet de no veure la persona de carn i ossos a qui s’està assetjant afavoreixen conductes antinormatives que José Ramon Agustina defineix amb el nom d’esquizofrènia digital. “En criminologia, existeixen unes teories enfocades a l’oportunitat i a la situació com a predictores del comportament humà. Si a un subjecte l’envoltes d’una sèrie d’oportunitats per al delicte, l’acabarà cometent amb més possibilitats que un altre que no hi estigui exposat. Si als nostres menors els donem una finestra al món sense control en què, per mimetisme, poden aprendre conductes patològiques o desviades, les acabaran cometent”, adverteix.

El suposat anonimat que permet internet i la reducció de l’empatia cap a l’altre pel fet de no veure la persona de carn i ossos a qui s’està assetjant afavoreixen conductes antinormatives

En el cas dels delictes d’odi, les xarxes socials obren una nova via perquè es puguin cometre, ja que són els únics que creixen en els últims cinc anys -un 13% cada any- tot i que només se’n denuncien un 20%. El 85% del total d’aquests delictes els realitzen joves d’entre 16 i 25 anys i el 70% d’aquest percentatge té lloc a través d’internet. En aquest context, l’any passat, Facebook, Google, Twitter, YouTube i Microsoft van signar un codi de conducta amb la Comissió Europea per aconseguir que qualsevol comentari basat en el delicte d’odi que es publiqués en aquestes xarxes pogués ser retirat en menys de 24 hores, alhora que mostraven la seva voluntat perquè aquest fet no impliqués la coacció de la llibertat d’expressió a internet.

No estem preparats per a la diversitat que ha vingut, tant en l’àmbit físic com virtual. La propagació de molts discursos es fa per imprudència. Les converses que abans es feien al bar o al pati de l’escola, ara es fan a través d’internet amb unes conseqüències demolidores per a la integritat i amb un efecte massiu i indiscriminat”, apunta Miguel Ángel Aguilar, fiscal coordinador del Servei de Delictes d’Odi i Discriminació. Segons la seva experiència, no hi ha un perfil únic a l’hora de cometre delictes a les xarxes socials.

ODI I ASSETJAMENT

No importa l’edat, ni el nivell econòmic, social o educatiu, si bé es reconeix un increment important de franges joves en la comesa d’aquest tipus de delictes. Pel que fa al perfil de la víctima, Aguilar assenyala tot aquell que és diferent i que té una sensació de vulnerabilitat respecte a la majoria: “Preocupen especialment els delictes d’assetjament que es cometen contra les persones transgènere, els discapacitats, els sense llar i, especialment, el fenomen d’intolerància religiosa que ara se centra en la comunitat musulmana”. També comenta la necessitat de dissenyar una estratègia “integral i transversal” per part de l’administració per sensibilitzar la població respecte a aquest discurs de l’odi: “Cal anar més enllà de l’educació i de les campanyes de sensibilització”.