Adolescència 08/06/2019

La primera regla

La menarquia forma part de l’educació afectivosexual que els pedagogs recomanen fer entre les famílies i l’escola. És important que a l’escola se’n parli, a les noies i als nois

Trinitat Gilbert
4 min
La primera regla Consells per acompanyar les noies  en la menarquia   Una proposta de treball per fer a classe

“La primera regla (o menarquia) és un fet íntim, que s’ha de viure primer a l’entorn familiar i després a l’escola”, afirma la professora de secundària Marta Butjosa, mare de dos fills i autora del dossier per a les escoles 'La menarquia o primera regla. Recursos per acompanyar emocionalment les filles' (Boira Editorial). Si no es fa així, és quan a l’escola hi poden entrar les marques comercials, que busquen un forat al mercat entre les noves generacions de noies. De fet, encara avui, i tal com ha passat amb generacions i generacions de dones, “continuem sense acompanyar les nenes en la primera regla”, sosté la professora i terapeuta Marta Butjosa.

Com que és a casa on cal fer el primer acompanyament, Butjosa assenyala que també és un assumpte dels pares, que “sovint consideren que és un tema de dones, i per tant perpetuen la desconnexió entre sexes, i entre pares i filles”. Dit amb altres paraules, “els pares han de viure aquest fet com quan van aprendre a caminar les filles: oi que llavors les van ajudar, perquè els van donar la mà?, doncs ara cal fer el mateix”. I fer-ho vol dir explicar-los com es posa una compresa, recordar-los que en desin a la cartera abans de sortir de casa per anar a l’escola. “Són petites, i les hem d’ajudar els primers temps amb la seva higiene”, diu Butjosa.

Seguint aquest fil, la professora sosté que les mares poden explicar a les filles la seva experiència. “La nostra filla ens escoltarà atentament quan li expliquem què ens és útil a nosaltres quan tenim el període: cal parlar de les copes vaginals, de les compreses ecològiques i les que no ho són, del que nosaltres fem servir, i també de com ens sentim cada mes, de com són de llargues o de curtes les nostre regles, d’abundants o d’escasses”, afirma Butjosa.

Ara bé, quan a casa hi ha hagut aquest acompanyament és quan l’escola hauria de prendre el relleu. Entre els 11 i els 14 anys és el moment que a l’aula s’abordi el tema sense entrar en cap moment en marques i explicant totes les possibilitats a l’hora de recollir el sagnat menstrual. Com que “a les escoles la informació continua sent escassa, com també a la família, les empreses hi han vist una oportunitat de captar noves clientes”, indica la professora. Segurament, “perquè s’han adonat de la competència de les copes vaginals i les compreses orgàniques, i abans que les nenes les coneguin, prefereixen introduir-hi els seus productes”, afegeix Butjosa.

PARLEM-NE JA A PRIMÀRIA

Com que la mitjana de la menarquia al nostre país està situada als 12,1 anys, caldria començar-ho a treballar al final de l’educació primària. “Primer es podrien fer tutories separades per sexe, perquè cadascú pogués preguntar i expressar el que sent i necessita sense la mirada de l’altre sexe, que, a aquesta edat, 11-12 anys, condiciona i molt”, afirma la professora, que fins i tot recomana que ho parli un professor o professora que “vulgui fer-ho” i no a qui “li toqui fer-ho”, i sobretot, “respondre les preguntes amb respecte i naturalitat”.

Consells per acompanyar les noies en la menarquia

SEGONS LA PROFESSORA NATI BERGADÀ

  • La preparació s’ha de fer abans de l’arribada de la menarquia, perquè estiguin preparades, en tinguin coneixement i puguin entendre el moment en què es troben.
  • A l’escola es pot treballar en el grup classe, perquè aquesta informació pot ser útil tant per a les nenes com per als nens, i els pot proporcionar informació rellevant per prendre decisions en el futur.
  • La preparació adequada de la menstruació ha d’incloure aspectes d’anatomia i fisiologia de la menstruació i orientacions d’higiene.

Fet aquest aquest pas, el següent podria ser fer “activitats en grups mixtos per unir noies i nois i ajudar-los a adquirir compromisos de complicitat i solidaritat cap a elles”. Aquesta activitat podria evitar situacions viscudes a l’escola, “quan els companys prenen compreses de la motxilla a les noies per riure”, diu Butjosa. “Aquest fet s’afegeix a la pròpia inseguretat de les nenes en aquests primers moments de la menstruació, en què la por de tacar-se i que «es noti» les fa patir”, comenta la professora de secundària.

Per la seva banda, la professora de primària Nati Bergadà coincideix que l’acompanyament s’ha de fer en l’àmbit familiar, primer, i a l’escola, després. “En el cicle superior de primària i en els dos primers cursos de l’ESO es pot tractar la temàtica per garantir que totes les joves tenen accés a la informació necessària per poder créixer com a persones”, diu Bergadà. Si es fa així, “les adolescents tindran una actitud més positiva, perquè en tindran coneixement, entendran el cicle i seran capaces de prendre decisions”. Per contra, “quan les adolescents tenen desconeixement, poden tenir tant expectatives negatives de la menstruació com desconeixement de la sexualitat”, alerta. A la llarga, “el fet que es tracti com un tema tabú pot provocar en l’adolescent sentiments de por i de rebuig”, conclou Bergadà.

Una proposta de treball per fer a classe

Marta Butjosa, professora de secundària, proposa fer a classe aquesta dinàmica de treball en grup.

1) En grups, llegiu aquest text: “Recordo molt la data en què vaig tenir la regla, [...] el 15 de març del 1993. Tenia 12 anys, em va venir a l’escola. Vaig anar al lavabo i em vaig tacar les calces. Ràpidament i amb angoixa vaig anar a buscar una companya de classe, a qui ja feia temps que li havia vingut; vam anar juntes al conserge de l’escola per demanar una compresa (jo molt avergonyida). A l’arribar a casa, l’hi vaig explicar a la meva mare, pensant que seria un fet especial. Ho era, suposo, però el record que en tinc és el rostre seriós de la meva mare i la sensació d’haver fet alguna cosa decebedora. Recordo que la meva mare a partir d’aquell dia va canviar en algunes coses; havia de vigilar quan em dutxava, [...], perquè amb la meva mare ha sigut un tema tabú. [...].” Marina 26/6/18

2) Responeu, en grup, aquestes preguntes: Què és un tabú? La regla és un tabú? Quins altres temes coneixes que també són tabú?

stats