Són part del teixit associatiu
Un 31,7% dels joves participen en alguna entitat, la qual cosa els permet desenvolupar una àmplia gamma de competències i combatre la sobreinfantilització
És dilluns i són les 22.30 h. Demà toca anar a la feina o a classe, i gran part del país està escurant els últims minuts de la seva sèrie preferida abans d’anar a dormir, perquè ja comença a ser tard. Però no és el cas de la Mireia, una noia cornellanenca de 17 anys que està sortint d’una reunió de l’Esplai Vol i Vol, de Cornellà de Llobregat, on aquest any ha començat a fer de monitora després d’estar-hi apuntada durant gairebé deu anys. Aquesta és la història que explicava la noia fa poques setmanes, mentre compaginava la preparació dels exàmens finals i la selectivitat amb la seva activitat a l’esplai: organitzar gimcanes per a un grup d’infants i activitats obertes per a petits i grans per a les festes majors de la seva ciutat.
Per a la Mireia ser monitora era un pas natural després d’haver viscut l’esplai durant molts anys: “Porto des dels sis anys a l’esplai, i poder formar part de l’equip de monitors és molt important per a mi”, argumenta.
El cas de la Mireia pot semblar estrany a una part de la població, però no ho és. Segons dades de l’Enquesta de la Joventut, de la Generalitat de Catalunya, el 46,2% de joves catalans col·laboren, participen o són membres d’alguna associació o col·lectiu. Un percentatge que disminueix fins al 31,7% si no es tenen en compte les entitats esportives, ja que en aquest tipus d’organismes la pràctica de l’esport tendeix a ser individualitzada i més relacionada amb el consum, segons fonts del departament de Joventut. Ara bé, prop d’un terç de joves participen en grups de persones que “comparteixen un objectiu comú i s’organitzen per desenvolupar-lo”.
BENEFICIS I VALORS
Participar en entitats té múltiples efectes positius per als joves, segons la dinamitzadora juvenil i antropòloga -i membre del grup AFIN-UAB- Marta Mayoral. A més d’augmentar la seva xarxa social més enllà de la família i l’escola, els fa assumir responsabilitats, i també facilita que els mateixos joves adquireixin habilitats relacionades amb la comunicació i l’organització: “Aprenen a parlar en públic, a treballar en equip, a expressar opinions i a prendre decisions de manera col·lectiva, és a dir, a treballar en equip”, apunta Mayoral.
En aquest sentit, el president del Centre Unesco i director d’Escola Nova 21, Eduard Vallory, també destaca un “ampli ventall d’avantatges” del fet de participar en entitats. A banda de la socialització amb persones diferents, la participació “entre iguals” permet “desenvolupar empatia amb els altres i cooperar en entorns de diversitat”, diu Vallory. De fet, el director d’Escola Nova 21 va més enllà i adverteix que “les persones que estan en entitats assumeixen responsabilitats que altres persones mai assumiran”, com per exemple “ser creatiu, i negociar, gestionar o resoldre problemes complexos”.
EDUCACIÓ INFORMAL O FORMAL, DIFUMINADES
En la línia d’apuntar la participació en el teixit associatiu com un “gran aprenentatge”, Vallory afirma que “és el que més s’acosta a treballar per projectes”. Precisament, el president del Centre Unesco diu que “les fronteres entre l’educació formal i la informal estan cada cop més difuminades”, i posa un exemple ben gràfic d’això: “És absurd que un jove no participi en alguna entitat perquè està estudiant llengua, quan probablement com millor aprendrà a escriure és redactant un article per penjar a la web de la seva entitat, o per llegir davant dels seus socis, i ho farà amb més motivació i ganes”. Per la seva banda, Mayoral exemplifica aquest aprenentatge amb la preparació d’una sortida: “Caldrà decidir el lloc col·lectivament, preveure el transport, fer un pressupost i una campanya econòmica, entre molts altres inputs ”. Gestionar aquesta activitat no només afectarà l’èxit de la mateixa activitat, afegeix Mayoral, sinó que també aporta una experiència molt enriquidora a qui hi està implicat.
EL TEMPS ÉS LIMITAT
Malgrat que el president del Centre Unesco no veu “cap inconvenient” en la participació juvenil, la falta de temps és un dels maldecaps més constants entre els mateixos joves i el seu entorn. En aquesta línia, Mayoral adverteix que una excessiva motivació per l’entitat de la qual forma part pot comportar que dediqui “menys temps a altres àmbits de la seva vida, com poden ser l’institut, la família o el grup d’amics”. Ara bé, aquesta participació pot ser una oportunitat, segons l’antropòloga, ja que pot facilitar a les persones implicades gestionar millor el seu temps per arribar al màxim a totes les fites proposades.
Malgrat tot, si no s’arriba a aquesta “situació ideal”, tal com ho bateja Mayoral, no saber gestionar bé el temps i situar l’entitat al capdavant de l’escala de prioritats pot dificultar “el correcte desenvolupament acadèmic”. Una percepció que Vallory matisa: “Pensar que al segle XXI la funció principal d’un jove només és aprovar assignatures és molt pobra”, diu el director d’Escola Nova 21, que apunta que tenir un peu al teixit associatiu “aporta tots els elements per actuar en democràcies complexes”. Precisament, la participació en entitats és l’“antídot ideal” per a una societat que, segons Vallory, sobreinfantilitza els joves. En aquesta línia, Mayoral destaca el fet de prendre consciència de la incidència al barri, poble o ciutat, com un altre dels efectes positius de la implicació juvenil: “A través de les seves accions i decisions poden aportar noves experiències a la seva comunitat”. A més, aquesta experiència pot transcendir la mateixa comunitat, segons el president del Centre Unesco, ja que les entitats cada cop adquireixen més un “component internacional”.
ALS JOVES NO ELS FALTA COMPROMÍS
Els alts nivells de participació dels joves en entitats “permeten contrastar algunes idees preconcebudes i alguns discursos força recurrents sobre una suposada falta d’implicació i compromís”, afirma la directora general de Joventut, Marta Vilalta. Des de la Generalitat neguen desafecció i desinterès dels joves cap a la política, i apunten que aquestes xifres constaten “un canvi profund en les formes de participació”, ja que, segons Vilalta, “els joves tenen més interès per la política que la població adulta, però el vehiculen de maneres diferents”. Al cap i la fi, els estudis fets per la Generalitat revelen que els joves tenen unes actituds marcades per una participació “entre mitjana i alta”, vehiculada sobretot en vies extrainstitucionals.
L’associacionisme educatiu, el pal de paller
La participació juvenil a Catalunya es cristal·litza en gairebé 2.000 entitats inscrites al Cens d’Entitats Juvenils, de la direcció general de Joventut. En aquestes entitats hi participen, en total, 220.000 joves d’entre 15 i 29 anys. A partir d’aquestes dades es veu que les entitats d’associacionisme educatiu concentren la majoria dels joves, ja que un 60% d’aquestes 2.000 entitats treballen en aquest àmbit. Més enllà d’això, un 20% es dediquen a l’acció social i cultural, i la resta són organitzacions de caràcter polític o sindical. Les dades de Joventut mostren, a més, que la majoria de joves, un 20,1%, s’impliquen en associacions no polítiques, un 14,2% ho fan en entitats polítiques i un 14,7% en grups esportius. Ara bé, cal tenir en compte que un mateix jove pot formar part de més d’una entitat.
