Joves que fan un canvi de dieta

Són adolescents amb inquietuds pel que consideren una alimentació sana i saludable. I la majoria pensen que la manera com els humans tracten els animals no és correcta. “Si tenim en compte que els adolescents tendeixen a menjar malament, amb molta ingesta de brioixeria industrial, begudes ensucrades, farines blanques i pocs vegetals, és positiu que n’hi hagi que es preocupin per una alimentació saludable, ja sigui vegetariana o vegana”, afirmen el metge Pedro Ródenas i Núria Curell, cap de la unitat d’adolescents de l’Hospital Dexeus. No és l’única, però és una opció.

A l’Hospital Germans Trias i Pujol la pediatra Montse Montraveta, especialitzada en gastroenterologia, explica que els adolescents que rep a la consulta i que li expliquen que són vegetarians o vegans “arriben molt ben informats, tant ells com la família”. Saben el que es fan, s’han documentat amb precisió i li pregunten per possibles dèficits i carències.

“Una dieta vegetariana, que inclou productes lactis i ous, és completa, i té un alt valor biològic”, diu Montraveta, que pensa que no té per què comportar cap carència nutricional. “La B12, que és una vitamina, l’obtenen dels vegetals i dels ous. I el calci, dels vegetals i també de la llet”, continua la pediatra.

En el cas dels vegans, el ferro i els aminoàcids essencials (les proteïnes, que l’organisme no fabrica sinó que s’han d’ingerir) els han d’obtenir menjant vegetals molt variats, barrejant llegums amb arròs i menjant després un cítric, perquè els cítrics fan que el ferro s’absorbeixi millor després d’un àpat de llegum i arròs. Ara bé, per conèixer aquest consell, i molts altres, els vegans haurien de seguir les pautes d’un nutricionista, que els fa fer controls analítics per vigilar que no tinguin dèficits nutricionals. “Si es fa bé no ha de comportar cap carència nutricional”, afirma la pediatra de l’Hospital Germans Trias.

De fet, els paràmetres per a un adult vegà són els mateixos que per a un jove, amb la diferència que “els adolescents estan en etapa de creixement i per això és més important que no tinguin carències nutricionals”. Alhora, també cal vigilar que “ingereixin l’aportació calòrica necessària, perquè en aquesta etapa per créixer l’organisme en gasta més que mai”, continua la pediatra.

En aquest sentit, Núria Curell alerta les famílies que hi ha adolescents que opten per aquestes dietes per emmascarar la intenció de seguir una dieta hipocalòrica, amb baixes calories. “Jo sempre explico als joves que la dieta mediterrània és sana, que la ciència ho ha comprovat, i que seguir-la ja és saludable”, diu Curell. “A partir d’aquí, quan els joves em diuen que no, que la seva decisió és per convenciment personal, per estil de vida, per principis, els adverteixo del que necessitaran nutricionalment en cada àpat, què no hi pot faltar”, explica la doctora.

A l’Hospital Sant Joan de Déu, la dietista nutricionista Natàlia Egea Castillo, de la secció de gastroenterologia, hepatologia i nutrició infantil, assenyala també que els adolescents vegans “que van per lliure” poden tenir carències d’algun micronutrient, com la vitamina B12, el calci, el ferro o els àcids grassos poliinsaturats (omega-3 i omega-6). Ara bé, si consumeixen tots els grups d’aliments permesos en aquestes dietes no hauria de ser així.

ALGUNES DIFERÈNCIES

La dietista nutricionista diferencia els vegetarians dels vegans. “En la dieta vegetariana, que permet lactis i ous, el risc de dèficit nutricional és més baix perquè s’ingereixen proteïnes animals de bona qualitat, la vitamina B12 present a l’ou i calci de qualitat propi de la llet i derivats”. Els àcids grassos (que són al peix) els obtenen de la fruita seca (com les nous), les llavors i els olis vegetals. El ferro, de les llenties, cereals fortificats. I fan augmentar l’absorció del ferro menjant aliments rics en vitamina C: taronja, mandarina, kiwi i maduixes.

“Per als vegans és molt important menjar aliments rics en calci: fruita seca, llavors, algunes verdures, beguda de soja enriquida amb calci i vitamina D, així com aliments vegetals que continguin ferro, i potenciar el consum de llavors, olis vegetals i fruita seca per cobrir els requeriments d’àcids omega”. Per aconseguir una bona aportació de proteïnes “no poden faltar els llegums i els cereals” com l’arròs, el blat, la civada, la quinoa... A més, “les dietes veganes haurien d’estar suplementades amb vitamina B12 per evitar-ne carències”, afirma la dietista nutricionista de l’Hospital Sant Joan de Déu. Ella recomana, en tot cas, control pediàtric i d’un dietista nutricionista.

Per la seva banda, el metge Pedro Ródenas destaca que la sobrealimentació és un tema molt preocupant en els adolescents i en qualsevol altra etapa de la vida. “Està lligat a moltes patologies greus, com ara els infarts, la hipertensió, el càncer, l’obesitat i la diabetis”. Així que un jove que vol prendre consciència del que menja, evidentment ha de vigilar la seva dieta, però igual com hauria de fer qualsevol altre jove per prevenir aquestes patologies. Ródenas sosté que una dieta vegetariana no ha d’amoïnar tant. “Jo mateix sóc vegetarià des del naixement: tinc 60 anys i no he tingut mai cap carència nutricional”. Pel que fa als joves que decideixin ser vegans -opció que Ródenas coneix bé per professió i com a pare d’un fill que ho és des de fa 6 anys-, recomana que es facin controls regulars i se suplementin amb vitamina B12 mentre sigui necessari.

Testimonis

Nil Rodríguez, 16 anys

El Nil, a qui veiem a la fotografia d’aquest reportatge, fa més d’un mes que és vegetarià. Ho va comunicar a casa, als pares i al germà gran (19 anys), un dia que anaven a sopar a fora tots junts. “M’ho respecten perquè han vist que m’he documentat i que n’estic convençut”. El Nil pensa que “els adolescents no mengen gens bé i s’han abocat al menjar industrial”, i ell no vol imitar-los. “N’hi ha que fins i tot per esmorzar es beuen una coca-cola, afirma indignat. Ell prefereix els llegums, el tofu, les salsitxes de seitan i les hamburgueses vegetals.

Alba Candel, 24 anys

Vegetariana des de fa 3 anys. Hi va arribar com a resultat d’un procés llarg, en què la carn sempre quedava exclosa dels seus àpats. “En menjava de blanca, com ara pollastre”. Tampoc no beu llet, però menja formatges de tant en tant. “Sóc vegetariana per ètica, perquè no m’agrada el tracte que reben els animals”. Per això els ous que menja són del número 0 o de l’1, perquè és la certificació que assegura que la gallina ha viscut en llibertat. “A casa, els meus pares han vist amb bons ulls la meva decisió, també perquè sempre hem tingut una dieta variada i sana”, explica l’Alba. Qui no ho porta tan bé és la família extensa, que li comenta que ho fa per moda. “Jo no segueixo cap moda, perquè tampoc no faig servir cosmètica testada amb animals ni cap producte de neteja que no ho digui explícitament a l’etiqueta”. L’Alba, que és infermera i ara estudia un grau superior d’integració social, es fa anàlisis mèdiques i diu que sempre la troben bé. “La pell, les ungles i els cabells han millorat tant...” Fins i tot li han desaparegut els grans, que tenia sobretot als braços. I el millor de tot és que es diverteix preparant receptes. “Em faig jo mateixa els embotits vegetarians, els formatges vegans i els batuts verds”.

Joan Sentís. 23 anys

Vegetarià des dels 21, vegà des dels 22. “No som tan diferents d’un gos o d’una vaca perquè els donem el tracte que reben”, afirma. El seu compromís amb els animals, com a voluntari de protectores d’animals, el va portar a fer el pas. “A casa ho han acceptat i la meva mare em fa els plats vegans per a mi”, diu el Joan, que assegura que és el seu estil de vida.