PERE VALL

Hip-hop, balla com vulguis!

Un dissabte al matí vam assistir als assajos dels Varium Kids, un grup de hip-hop juvenil sense ànim de lucre que actua en actes benèfics, Carnavals i festes populars

Hip-hop, balla com vulguis! / CRISTINA CALDERER Zoom

“En un principi, Varium Kids estava adreçat a nois i noies de 12 a 16 anys, però vam haver d’abaixar l’edat fins als 10, perquè no et pots imaginar quina marxa tenen ja de tan petits!”, ens explica Nil Fruitós, que va ser el creador del projecte Varium Kids, juntament amb Marc Carrizo, ara fa sis anys. Som a l’escola Varium, a Sarrià, al mateix espai on, fa anys, hi havia el cine Bretón. Presenciem uns assajos d’aquest grup juvenil que balla hip-hop sense ànim de lucre i actua en actes benèfics, Carnavals i festes populars. “Es pot dir que fem això per amor a l’art”, afegeix.

És dissabte al matí, i el Nil, ajudat per dos exmembres de Varium Kids que ja s’han fet grans, l’Ugo i el Leïti (avui hi ha faltat un tercer, el Hary), ha separat la formació perquè assagi per separat. Per una banda, els adolescents, i per l’altra, els menuts. El Leïti s’encarrega dels més veterans, que van ben equipats amb tot el que se suposa que ha de dur una figura del hip-hop: mocador, una samarreta amb lletres vistoses, una dessuadora, xandall, sabatilles esportives, una gorra amb visera o una caputxa. Segueixen una coreografia molt ben apresa. La precisió dels seus moviments és admirable. Quan creus que xocaran... no ho fan! S’esquiven amb molt de flow. Semblen una família que va tota a l’una. “És que som com una família”, m’aclareixen, mentre esmorzen al pati, la Cristina i la Júlia, que són amigues des dels 3 anys: “Tota la vida que ens ha agradat ballar, però el que sempre trobàvem era molt clàssic. Volíem una cosa més dinàmica. I aquí no t’estresses”.

“Tota la vida que ens ha agradat ballar, però el que sempre trobàvem era molt clàssic. Volíem una cosa més dinàmica”.

Cristina i Júlia

La María, que és filla de mexicà, i l’Emilia es van presentar a les audicions per formar part de Varium Kids perquè pretenien “anar més enllà de les típiques classes de dansa de tota la vida”. La María assegura que “el hip-hop m’ajuda a expressar-me i alliberar-me dels meus nervis”. Una altra noia que de cap manera es volia conformar amb balls de l’any de la picor és l’Erika, que ja té 14 anys. O la Patricia, que diu que Varium Kids és “molt xulo”.

“El hip-hop m’ajuda a expressar-me i alliberar-me dels meus nervis”

María

I els nois? ¿Hi troben les mateixes motivacions? Són més tímids, i pocs s’acosten a xerrar amb nosaltres. Sí que ho fa el Pol, que buscava “un lloc per ballar seriosament i, dins del mateix hip-hop, conèixer altres disciplines artístiques”. Altres? Nil Fruitós, que du una barbota espessa i una col·lecció de tatuatges que el fan més gran del que en realitat és (només té 25 anys), ja ens ha explicat que, sota la capa del hip-hop, s’hi apleguen no només diverses maneres de ballar ( rocking, locking, popping o house dance ), sinó també la música rap o els grafitis de les parets. “Vinga, ara una mica de popping ”, diu el Nil. “I ara, en parella”, diu després.

EXPRESSIÓ I SENTIMENT

El hip-hop va néixer als barris més desemparats de la Nova York dels anys 70 i es va convertir en una manera d’expressar-se artísticament i socialment des de la marginalitat, amb lletres reivindicatives i realistes. Però han passat una pila d’anys, i els vailets de Varium Kids estan en un altre context històric, geogràfic i social. Ells, esclar, estan compromesos amb la missió benèfica del grup, però que ningú els privi mai del component alliberador del hip-hop. I si hi ha una paraula que els encanta a tots, aquesta és freestyle, que és com un crit de guerra que apareix sovint als assajos: una invitació a ballar com vulguis mentre diuen el teu nom, piquen de mans i t’animen. És evident que d’aquí en sortiran futurs professionals del hip-hop. Hi ha bona fusta per polir.