La majoria dels al·lots amb TDAH presenten una sèrie de dificultats que se centren principalment en la poca capacitat de planificació i organització i una mala gestió del temps. A més de tenir una escassa motivació envers la consecució d'objectius a llarg termini, tampoc no hem d'oblidar els ja coneguts problemes d'atenció, concentració i memòria que dificulten l'estudi i el treball diari.
Amb el pas a l'educació secundària, es fa més patent l'augment de l'exigència i les demandes d’un major acompliment en el treball diari sobre la base de totes aquestes capacitats. A partir d'aquest moment, se'ls exigeix tenir un bon control de l'agenda, estudiar amb antelació, fer esquemes i resums, sense oblidar-nos d'haver de dur els llibres i tot el material necessari de casa a l'institut i viceversa.
En aquesta nova etapa, han d’acostumar-se que ja no tenen un únic professor per a totes les matèries i, per tant, el grau de supervisió i control és menor. A l'institut s'espera que els alumnes adquireixin cert grau d'independència, autonomia i capacitat organitzativa a la qual no estan avesats. Llavors no és d'estranyar que per a la majoria dels al·lots aquesta nova etapa es presenti com una època difícil plena de canvis i dificultats que es poden veure incrementades si l'adolescent que s'enfronta a tot això pateix TDAH.
COM AFRONTAR-HO
COM AFRONTAR-HOL'abordatge habitual d'aquest trastorn se centra principalment en intervencions multimodals que poden combinar tractaments de tipus reeducatiu –en els quals es poden treballar la capacitat d'atenció, la memòria, tècniques d'estudi...– amb medicació estimulant –metilfenidat– i l’entrenament de pares en tècniques de modificació de conducta.
Si bé es poden obtenir òptims resultats, aquests poden ser limitats perquè és possible que apareguin tot un seguit de problemes que dificultin la intervenció:
- Es presta poca atenció a l'ensenyament d'estratègies i pautes que millorin la capacitat d'organització, planificació i gestió del temps.
- Els habituals conflictes entre pares i fills es veuen exacerbats en l'adolescència. Molts es veuen incapaços d'intervenir-hi o estan poc capacitats per fer-ho amb un adolescent amb TDAH.
- Les sessions solen ser un pic per setmana, un fet que dificulta l'aprenentatge de noves pautes per part del pacient a causa de la incapacitat de realitzar un seguiment diari per part del terapeuta.
- Molts al·lots no saben exactament què els passa i quina és la causa de les seves dificultats. Això provoca que arribin a sentir-se diferents o discriminats de la resta. En força ocasions es presenten problemes d'autoestima.
Tenint en compte tota aquesta problemàtica, la teràpia grupal es presenta com un nou tipus d'intervenció que resulta de la combinació de diferents modalitats d'intervenció terapèutica com la teràpia de grup i les tècniques cognitives conductuals.
En aquest programa, els al·lots coneixen què és el TDAH i quines són les seves principals manifestacions i implicacions i quina és la millor manera de superar-les. Es treballa sobre la motivació i la consecució d'objectius, la planificació i l’organització. També la proactivitat, l'assumpció de responsabilitats i l'atenció i la concentració en els estudis. Tot això amb l'objectiu de créixer, conèixer-se un mateix i millorar tant a casa com a l'escola.
INTERVENCIÓ
INTERVENCIÓPer aquestes raons, la intervenció es construeix tenint en compte aquests arguments:
En darrer lloc, cal remarcar que la teràpia grupal no és una alternativa única ni excloent de les altres modalitats terapèutiques comentades anteriorment. Més aviat al contrari, es considera que aquestes són perfectament compatibles i es poden potenciar mútuament els seus efectes beneficiosos amb la seva combinació.
Bernat Coll és psicòleg
