L’explorador reprimit

Volem anar a viure junts

Des dels últims dies de juliol els nois i noies adolescents no es poden casar fins que no tinguin 16 anys. També queda en la mateixa edat la possibilitat de consentir relacions sexuals amb un major d’edat. Sobre aquest últim tema ja he escrit alguna altra columna en què recordava que, a vegades, són feliços tenint relacions sexuals, nois i noies, quan un d’ells fa 4t d’ESO (15 anys) i l’altre batxillerat (18 anys). Parlem ara de casar-se. En realitat és una previsió legal sobre un fet molt poc real (cinc matrimonis en l’últim any a tot l’Estat), que té fonamentalment el valor de donar un poder jurídic a l’adolescent que no vol ser casat pels seus adults. Perfecte. Ara ja no ens renyaran per tenir una edat de matrimoni inferior a la de la majoria de països. Però, per a la majoria d’adolescents, ¿el problema és casar-se? Una vegada més, una lectura adulta del món adolescent.

La qüestió central dels adolescents no és casar-se sinó com anar assajant la seva sexualitat en parella. Si s’enamoren voldran passar la major part de temps junts i sols, sense vigilàncies adultes. Amb amor o sense, volen descobrir, experimentar, anar-se’n en algun moment al llit. I la pregunta és: ¿protegirà la llei amb la mateixa contundència aquest dret a anar construint la seva sexualitat sense intromissions adultes? (Sense intromissions, no sense informació, valors o adults en qui confiar.) Què respondríem a un noi o noia que ens digués això: “¿La llei m’impedeix casar-me perquè no tinc 16 anys però no em protegeix si vull anar-me’n a viure un temps amb qui m’estimo i el pare m’ho impedeix”?

Hi va haver un temps en què el debat era si es podien tenir relacions abans del matrimoni i vam lluitar contra les Esglésies que ho consideraven un pecat. Ara casar-se ja no és el que era. No hi ha ni abans ni després, però les Esglésies i els poders polítics segueixen moralitzant la sexualitat. La batalla educativa és com fer descobrir la sexualitat amb valors ètics sobre el plaer i el respecte a l’altre. Ens ocupen, però, les edats. La mateixa setmana i amb la mateixa edat (16 anys) les lleis reconeixen capacitat per casar-se i la neguen per decidir de ser mare o no. Sempre igual! Ningú, en cap circumstància, pot imposar a un adolescent a qui ha d’estimar o pot lligar dues vides per interessos adults.