Vivien Leigh
Vivien Leigh va ser una nena molt bonica, de faccions impecables, semblants a les de la seva mare, i una elegància natural que cridava l'atenció. Era l'única filla de l'oficial de l'exèrcit britànic Ernest Hartley i la seva dona, Gertrude Robinson, un matrimoni anglès que havia marxat a l'Índia quan ell va ser destinat a Bangalore. És per això que Vivien Leigh va néixer a Darjeeling, el novembre del 1913.
Era rossa i amb la pell clara i tenia uns ulls verds enormes i expressius que, anys després, havien de subratllar el caràcter rebel i tossut del personatge de Scarlett O'Hara. La mare, la Gertrude, es va ocupar personalment i amb total dedicació de l'educació de la Vivien, sempre acompanyada d'institutrius angleses que no permetien que perdés el seu més pur accent britànic.
Des del primer moment, la Gertrude va procurar inclinar la seva filla cap a la literatura i el teatre. Només tenia quatre anys quan va recitar un poema davant d'un grup d'amics dels seus pares aficionats al teatre. També gràcies a la seva mare, la futura actriu es va familiaritzar de ben petita amb les obres de Lewis Carroll i Rudyard Kipling.
Quan la Vivien va fer sis anys, els seus pares van decidir enviar-la a un internat a Anglaterra. El centre triat va ser el convent del Sagrat Cor, a Roehampton, on la nena va aprendre els coneixements imprescindibles i també les maneres i els costums de l'alta societat anglesa. En aquest internat també hi estudiava una futura gran actriu, Maureen O'Sullivan, coneguda arreu del món com la Jane de Tarzan . Tot i que es portaven uns anys, sembla que les dues noies van fer amistat i que la influència de la Maureen va acabar sent decisiva en la vocació de la petita Vivien per la interpretació. Quan va acabar els estudis al Sagrat Cor, la Vivien ja havia decidit -i la seva determinació era enorme- que volia ser actriu. Els pares van donar un suport decidit a la seva filla i van aconseguir el seu ingrés a la Royal Academy of Dramatic Art de Londres.
La petita Vivien havia esdevingut una adolescent d'una bellesa singular i res no feia pensar, aleshores, que un trastorn bipolar posaria en crisi, ben aviat, la seva estabilitat emocional i, com a conseqüència, la seva carrera. Els primers símptomes del trastorn es van atribuir, de fet, al caràcter capriciós d'una dona que havia crescut consentida pels seus pares, que alimentaven sense parar el seu egocentrisme. Probablement per això els dos personatges que van permetre que Vivien Leigh sigui recordada com una gran actriu són dues dones amb una personalitat potent però terriblement insegures: Scarlett O'Hara, la protagonista d' Allò que el vent s'endugué , tossuda, presumida, ambiciosa i una analfabeta sentimental, i Blanche Dubois, el personatge creat per Tenesse Williams per a Un tramvia anomenat Desig , una dona d'aparença orgullosa que amaga una inseguretat patològica i una gran feblesa mental.
Com elles -en totes dues ocasions, el paper li va fer merèixer un Oscar-, Vivien Leigh amagava les seves angoixes darrere d'una disfressa espectacular.
