Viure les hortalisses

Sortim carregats del supermercat. Al carret hi portem una bossa de malla de patates, una safata de porexpan amb porros, una bossa de plàstic amb enciam net i trossejat, un paquet d'espinacs congelats, una bossa de verdures cuites a la brasa, un pot de bolets en conserva, una llauna de salsa de tomàquet, un plàstic amb avellanes pelades i torrades i un pot de melmelada de prunes.

Si pregunto, i no cal que sigui a un infant, d'on surten les tàperes, si d'un arbre, un arbust o una planta, és molt probable que em contestin que d'un pot de vidre. No passa res, no augmentarà el nostre coeficient intel·lectual, ni tindrem un currículum més brillant, ni serem millors o pitjors físics quàntics, doctors o enginyers si sabem d'on provenen els aliments que consumim cada dia. No és un drama no tenir-ne ni idea, però els estimarem més, i sembrarem la llavor de la curiositat de tastar nous gustos, si hem viscut el procés vital de l'aliment.

Als infants els costa una enormitat menjar hortalisses. Si, a més, són aliments inanimats i totalment desvinculats del seu origen, de la terra, fins al punt que sembla que hagin crescut dins una safata de porexpan, seran, encara, més contraris a consumir-los.

Els avantatges de cuidar un hort són incomptables. Més enllà del plaer de menjar el que hem vist créixer, l'hort és una activitat plena de valors educatius: permet que tota la família comparteixi una activitat lúdica i de profit en contacte amb la natura i a l'aire lliure; inculca als infants respecte pel medi ambient; es treballa la constància, la paciència, l'esforç, la responsabilitat i anima els infants a tastar nous aliments. Puc comprendre el terror dels pares només de pensar a tenir un hort a casa, però no és pas tan complicat si tenim opció de cedir un petit espai amb prou llum.

Tot i que hi ha horts urbans especialment dissenyats per a infants, en un simple test hi podem fer créixer una tomaquera, sense necessitat de fer dormir el fill al passadís per plantar les mongeteres on té el llit, ni deixar-lo sense taula d'estudi perquè ens hem encaparrat a menjar enciams conreats a casa.

I amb els tomàquets que hem collit, unes llesques de pa vell, oli i sal en podem fer una refrescant sopa de pa amb tomàquet!