Visita a la policia

Als meus alumnes els fascina l'acció. Una mostra d'això va ser la visita pedagògica que vam fer a les instal·lacions de la policia. Vam ser rebuts per una agent cordial, d'uniforme, que va deixar clar des del primer moment que ella representava l'autoritat, i a l'autoritat se l'havia d'escoltar i respectar. Em va oferir, com a professor acompanyant d'aquelles adorables criatures, una capsa amb bolígrafs corporatius i, mirant-me, va dir als alumnes que ella (la policia) no regalava res, que s'ho havien de guanyar portant-se bé. Però de bon comportament no n'hi va haver gaire. En diverses ocasions l'agent va amenaçar d'acabar la xerrada abans d'hora, mentre mirava els dos professors amb condescendència i incredulitat. Quan vam entrar a la sala de les ràdios i les pistoles, els alumnes van excitar-se observant els armaris metàl·lics on es guardaven les armes. La dona els va dir que tot allò era més seriós del que es pensaven i que, per descomptat, les duien carregades quan sortien al carrer. A la part final de la visita s'entrava a la sala de control, on reben les trucades d'emergència.

Santa paciència

Abans d'entrar, però, l'agent va decidir fer una selecció dels que no s'havien portat bé. Els dos professors la vam deixar fer amb l'enveja de no poder aplicar el mateix sistema abans de començar una classe. Els va posar en filera contra una paret i els va anar classificant un a un. Els descartats es van quedar al vestíbul, mentre que als més tranquils i educats, segons el criteri de la policia, se'ls va premiar amb l'experiència i el coneixement. A la sala de control els alumnes van poder comprovar que els tenien ben fitxats, fins i tot eren capaços, com van demostrar-nos, d'ensenyar-nos la façana de la casa de qualsevol d'ells i dir-nos el nom dels pares i germans. A la sortida vam aprofitar per repartir els bolígrafs entre els que l'agent no havia castigat. Tot i que els altres van rondinar, vam considerar que havíem de fer palès els mèrits d'uns i d'altres.

En acabar la visita, l'agent de la policia va lloar la paciència que teníem els professors. Jo li vaig respondre que fèiem el que podíem perquè no acabessin als seus calabossos, però li vaig recordar que aconseguir-ho no era gens fàcil perquè, a diferència d'ells, nosaltres no érem autoritat, i ja se sap que qui no té autoritat...