MÒNICA LÓPEZ FERRADO

Vincles: Un fil invisible

Amb només 19 anys, l'Àngels Torras va tenir la Míriam. D'això ja fa gairebé tres dècades. Per l'edat de la mare i per l'època, l'Àngels va arribar a la sala de parts sense ser conscient de tot el que significava l'arribada al món de la criatura que duia al ventre. I malgrat que va quedar fascinada per la bellesa i la tendresa de la seva filleta, la vida va fer que no exercís com a mare. Massa coses pendents: els estudis, la lluita política, la immaduresa per ella mateixa. La complicitat entre mare i filla no es va poder teixir. I la falta de vincle va petar quan la Míriam era a les portes de l'adolescència.

Mai és tard, i gràcies a l'ajut terapèutic i molta feina interior, l'Àngels va descobrir ferides del passat i va adquirir eines per al present i així va poder recuperar el vincle. "Vaig recuperar aquesta part instintiva, que tenia molt perduda". Fins i tot va tenir un segon fill. Ara, mare i filla han escrit a quatre mans un llibre preciós: Vincles, gestació, part i criança conscients (Ed. Alta Fulla). L'experiència també ha fet que l'Àngels exercís després com a terapeuta psicocorporal, és a dir, ajuda molts pares i fills amb vincles esguerrats per diferents motius.

Un procés

Durant els anys 70, que és quan l'Àngels va tenir la criatura, no es feien ecografies ni es feien cursos de preparació al part. A ningú se li acudia parlar amb la pròpia panxa perquè no se sabia que durant l'embaràs ja existeix una comunicació amb la criatura. "Hi ha mares d'aquella època que et diuen que no se'l van sentir seu fins que van passar uns quants dies", explica la terapeuta.

Per establir un bon vincle cal una mirada conscient des del mateix embaràs, del lligam que ja existeix entre els pares i la criatura que ha de venir. Viure la gestació i planificar l'arribada de la criatura també formen part d'aquesta unió que es va generant. Com optar per un part no medicalitzat. El cos a cos entre mare i fill des del naixement. L'alletament. Des del principi, la natura juga a favor de l'establiment del vincle. Les hormones, les olors, l'afecte, els temps, hi contribueixen, i molt. "La natura ajuda, afavoreix el vincle, però no ho fa tot", especifica l'Àngels. "Una mare es pot passar les 24 hores amb la seva criatura i al mateix temps ser-hi molt lluny", explica. També és fonamental saber escoltar la criatura i posar-se en la seva pell, i viure el moment amb el cor, i no només el cap.

Davant els obstacles

Si durant l'embaràs, el part i la criança les coses no van a favor, no significa que no es pugui establir un bon vincle. "Aquesta cola invisible entre mare i fill es produeix a través de la sensorialitat, molt dispersa en una etapa en què depens de la capacitat dels pares de posar-se a la teva pell. L'alletament, igual que el part, és un moment molt especial per establir vincles, però si les coses no van com s'esperava per algun motiu és important viure-ho bé, ser capaç de refer la situació. En el cas de l'alletament, per exemple, és important mantenir el cos a cos i establir connexió amb la mirada de la criatura quan es dóna el biberó", explica l'Àngels. Hi ha moltes ocasions per fluir junts i per crear moments íntims, amb cançons, jocs o massatges.

Un exemple clar són les parelles que adopten. "Hi ha una gestació psicològica perquè abans de tenir la criatura passen per un periple", diu. El contacte físic es bàsic per al vincle, igual que viure-ho tot amb tranquil·litat i no instaurar situacions estressants.

Mai és tard

Fa tres anys que la Mònica visita la consulta de l'Àngels. Té dos fills, l'Arnau, de 13 anys, i la Rebeca, de 10. Malgrat que és conscient que la seva relació amb el nen no fluïa, l'alerta es va disparar quan, en un període de dos anys, ell va tenir tres fractures. Aleshores es va plantejar que passava alguna cosa, que ell volia cridar la seva atenció. I no era per falta de dedicació. "La meva relació amb ell no era a través del cor, jo no l'acceptava", explica la Mònica. Amb la teràpia afirma que ha pogut restablir el vincle. "Amb la primera sessió ja vaig notar el canvi, vaig ser conscient d'algunes coses i a l'Arnau li vaig dir tan bon punt vaig arribar a casa que no calia que es fes mal perquè jo era allà, amb ell. Em va respondre: «Mare, no ho faré més. Quan et necessiti et cridaré»".e