GEMMA CASTANYER

Vigila! No la trepitgis!

La plantació popular a les dunes del litoral metropolità, liderada per l’AMB, permetrà recuperar importants ecosistemes dunars

“Jo creia que les dunes eren una cosa que s’havia d’eliminar de les platges, que feien lleig! I és tot el contrari!”, exclama la Susana. Va vestida amb roba còmoda, porta guants i té una pala a les mans per anar fent forats i plantar-hi tantes plantes de borró com pugui: “Som una família amb consciència mediambiental. Per això hem vingut”, explica.

Mentre ella s’encarrega de fer els forats, el Tomàs i el Teo, els seus dos fills, hi col·loquen les plantes: “Estan molt encuriosits amb el tema de l’eruga del lliri de mar”, diu la Susana. “Els educadors ens han explicat que aquestes plantes, amb el temps, formaran unes muntanyetes de sorra anomenades dunes. Aquestes dunes són molt importants perquè serveixen de refugi per a moltes espècies amenaçades de plantes i animals propis dels ambients salins. Per exemple, el lliri de mar, del qual s’alimenta una característica eruga que ja hem pogut veure”.

Com la Susana i la seva família, desenes de famílies van participar diumenge passat en la plantació popular de plantes de borró a les platges de Castelldefels, Viladecans i Gavà, amb l’objectiu de recuperar el seu sistema dunar. Aquesta acció és el tret de sortida a la segona fase del projecte Dunes Híbrides, també anomenades artificials, que s’està desenvolupant amb el suport de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) en col·laboració amb l’associació Croma: “Estem reproduint el paisatge que tenien aquestes platges a mitjans del segle XX gràcies a un registre fotogràfic que hem trobat i que ens demostra que aquí hi havia ecosistemes dunars molt ben establerts”, explica Josep Lascurain, biòleg i col·laborador de l’AMB: “Ara cal esperar l’arribada dels temporals d’hivern i observar com evoluciona la formació de les dunes al llarg dels vuit quilòmetres de platja on estem plantant”, afegeix.

Un repte social

El programa Dunes Híbrides s’emmarca dins el projecte europeu Opera, centrat en els serveis que donen els espais naturals als habitants i usuaris. El projecte vol fer possible que les dunes puguin conviure amb l’ús urbà, un repte ambiciós que requereix la màxima col·laboració i participació de la ciutadania: “Sobre una capa urbana que visiten entre 7 i 9 milions de persones cada any, volem crear una capa de biodiversitat tan rica com la que podria tenir el Parc Nacional d’Aigüestortes. És un projecte científic d’alta volada que només assoleixen societats molt avançades”, diu Lascurain.

Perquè el resultat d’aquest experiment científic sigui un èxit cal la col·laboració activa de la ciutadania. Tothom que disposi d’un smartphone o tauleta pot col·laborar-hi enviant fotos geolocalitzades via Twitter amb l’etiqueta #volemdunes i afegir-hi qualsevol tipus d’informació relativa a la fauna, la flora o els moviments eòlics de la sorra que pugui ser rellevant. Un material que aportarà nova informació de cara a la creació d’un manual de gestió de dunes en entorns metropolitans.

Resultats satisfactoris

Els resultats obtinguts en la primera fase del projecte constaten que la resposta de la flora i la fauna està sent molt positiva. Els invertebrats i rèptils com les sargantanes de duna han recolonitzat els nous hàbitats i la flora arenícola més escassa colonitza ara bona part de les noves dunes.

Les properes accions de l’AMB, entitat pionera a tot Espanya en la gestió de dunes litorals, seran el conveni de projecte científic de seguiment UAB-AMB -que referma la col·laboració de l’entitat amb el món universitari i la recerca-, el manual tècnic de gestió de dunes que està elaborant l’AMB i el workshop internacional que es celebrarà el 2015.