PALOMA ARENÓS

Viatge de doble càrrega

Viatge de doble càrrega / FOTO: GETTY IMAGES Zoom

En plena època de vacances, els desplaçaments en cotxe, autocar, avió o tren són habituals. Però quan s'està embarassada, aquests moviments esdevenen viatges de doble càrrega -pel pes propi de la panxa i el de la logística- i cal organitzar-los bé. "Tot i que depèn del mitjà de transport, si és el principi de la gestació o si està força avançada és important prendre algunes precaucions, especialment en desplaçaments amb avió", recomana la llevadora Matilde Fernández.

El període de menys risc per emprendre un viatge és el segon trimestre de l'embaràs, a partir de la setmana 18, ja que l'embrió ha superat les dificultats d'implantació, el volum de l'abdomen encara no incomoda gaire la gestant i hi ha menys perill de patir un avortament espontani. "Entre les setmanes 28 i 34 de gestació convé evitar desplaçaments llargs, ja que la pressió física i psíquica que comporta un viatge d'aquesta mena pot afectar l'estat general de l'embarassada. I després de la 34 és recomanable no moure's gaire, tot i que no és una norma estricta. Ha de ser el ginecòleg qui decideixi què convé en funció de l'estat de l'embarassada i la necessitat del desplaçament", continua Fernández.

És bo organitzar la sortida amb antelació per evitar els preparatius d'última hora i que la gestant no hagi de fer esforços ni carregar maletes ni bosses. Convé portar roba còmoda, sabates flexibles sense talons, una jaqueta per si l'aire condicionat fa nosa i una lleugera bossa de mà de supervivència: mocadors, ampolla d'aigua, alguna cosa per menjar i necesser. En els desplaçaments llargs pot anar bé un coixí per a les cervicals.

Les embarassades tenen més predisposició a marejar-se quan viatgen, de manera que és bo tenir a mà fruita seca, galetes o una mica de fruita. Per evitar les nàusees, el millor és prendre aliments amb glucosa, com els caramels. "No haurien de prendre pastilles ni xiclets ni xarops per prevenir el mareig sense consultar-ho abans al ginecòleg. Igualment, hi ha alternatives homeopàtiques per al mareig que funcionen bé", proposa la farmacèutica Glòria Sáenz.

A l'hora d'escollir el mitjà de transport cal tenir en compte el temps que triga a arribar al destí, la comoditat dels seients, la mobilitat que permet i l'accés als lavabos.

Autocar, val més que no

Per això l'autocar és el transport menys recomanable. No sol tenir lavabo i si n'hi ha és minúscul. La possibilitat de moviment és mínima i, a més, fa parades molt de tant en tant. Els experts consultats consideren que els viatges en vaixell són "poc aconsellables per a una embarassada pels vaivens de les ones i la possibilitat de marejar-se sovint". Tot i això, si s'opta per fer un creuer durant l'embaràs, és recomanable evitar els programes farcits d'activitats, així com les aglomeracions. L'important és reposar i relaxar-se i, per descomptat, no fer cap excursió que pugui resultar perillosa", adverteix la llevadora.

Si es té en compte la mobilitat, la manera més còmoda de viatjar és el tren, ja que és fàcil canviar de posició durant el trajecte i aixecar-se a caminar de tant en tant. Es pot viatjar de nit i, fins i tot, estirar-se i descansar, tot i que algunes gestants no toleren bé el moviment de les lliteres.

Per volar

L'avió és un mitjà de transport segur perquè una dona embarassada, sense complicacions prèvies, hi viatgi. La majoria de les línies aèries segueixen les recomanacions del Manual mèdic de IATA (Associació de Transport Aeri Internacional) i no exigeixen autorització específica -un certificat del ginecòleg o matrona- abans de les 28 setmanes de gestació. La IATA recomana no volar a partir de la setmana 36 de gestació i 32 si es tracta d'un embaràs gemel·lar sense complicacions. Després del part, es pot tornar a volar passada una setmana del naixement.

La mataronina Tina Puig, que va viure i treballar durant una dècada a Nova York, recorda un viatge en avió quan estava embarassada de 6 mesos i mig de la seva filla Noa. "Vaig fer Nova York-Uruguai-Perú per motius de feina i el que em va cridar l'atenció és la diferència de tracte entre els països llatins i Nova York, que és molt dura. El personal de les companyies llatinoamericanes té sensibilitat cap a la dona embarassada, et deixen passar al davant de les cues, t'ajuden amb les maletes i, sempre que poden, et posen a una primera filera més espaiosa, per facilitar-te la mobilitat. Et tracten amb cotó fluix", detalla. "En canvi, a Nova York, ni tan sols el taxista t'ajuda a carregar l'equipatge. Hi ha molt contrast", lamenta.

La sabadellenca Norma Vidal, que acaba de tenir el Nil, va volar a París embarassada de tres mesos i a Nova York de sis. "El metge em va dir que podia viatjar sense problemes, però en el vol cap als Estats Units vaig haver d'anar amb compte per evitar problemes circulatoris. El consell va ser anar-me aixecant cada hora i caminar. La pega és que em va tocar un seient interior i entre això i haver d'anar a lavabo cada cert temps el noi del meu costat va quedar ben tip de mi. Que consti, però, que abans d'enlairar-nos li vaig demanar si preferia canviar-me el seient i no va voler. Al final vaig anar i tornar sense problemes, però es va fer pesat", recorda.

Per acabar, el cotxe sol ser la millor opció, i la més habitual, per a trajectes curts. En els llargs val més que condueixi un altre i s'ha de parar cada dues hores per descansar. En els últims mesos d'embaràs, els metges solen desaconsellar la conducció pel volum de la panxa, pels sotracs i per la somnolència i el cansament de la mare. A més, és obligatori portar el cinturó de seguretat en tot el trajecte, ni que siguin desplaçaments curts i es recomana un cinturó adaptat per a embarassades.