Criatures 11/04/2015

Us ajudem? Fer de mosso per un dia

Alumnes de sisè de primària es converteixen en agents per comprovar que la principal tasca que fa la policia és de mediació

Xavier Tedó
5 min
Us ajudem? Fer de mosso per un dia

Minut 31 de la primera part. Cristiano Ronaldo iguala el clàssic entre el Barça i el Madrid i demana calma als aficionats del Camp Nou. En un bar de la capital catalana, un seguidor madridista no pot reprimir la seva alegria tot i estar envoltat de culers. Embogit, s’aixeca de la cadira i s’abraça a la noia que té al seu costat, que no està tan contenta. Tampoc el seu xicot, que porta una samarreta de Messi. S’aixeca i l’empeny. La discussió comença a pujar de to. Surten al carrer, on segueixen escridassant-se i amenaçant-se. De moment no arriben a les mans. El David, el propietari del bar, truca a la policia. Dos agents dels Mossos d’Esquadra arriben a l’establiment pocs minuts després. Són la Cristina i l’Adrià. Els donen cobertura la Gisela i el Joel, que formen la patrulla de suport i es mantenen a l’expectativa uns metres més enllà.

Tots són alumnes de sisè de primària de l’escola La Presentació de Vilassar de Mar, que simulen una situació habitual en el dia a dia dels Mossos al Bulevard de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) de Mollet del Vallès, l’espai on els futurs policies passen a l’acció per posar a prova els seus coneixements. Els escolars que avui s’han convertit en agents tampoc improvisen. Prèviament, a l’escola, ja han rebut una formació teòrica de cinc sessions per conèixer el cos policial i afrontar conflictes com el que té lloc al bar d’aquest plató. “Recordeu el treball en equip, l’anàlisi de la situació, la comunicació amb el company. Només canvia l’espai”, els comenta per tranquil·litzar-los Ester Marro, agent de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos, que prèviament ha estat al centre escolar com a coordinadora de la iniciativa.

També els dóna ànims Jordi Rius, professor d’educació física de l’escola, que relata com va sorgir la possibilitat de ser els primers a participar en aquesta prova pilot: “Treballem amb ells des de fa temps amb xerrades sobre xarxes socials per evitar situacions de risc, i ara volíem fer un pas més en la metodologia d’aprendre fent, i ho hem inclòs a expressió corporal”. Bonaventura Comas, inspector en cap de la comissaria de Premià de Mar, que ha exercit d’instructor a l’escola amb diferents xerrades, explica l’objectiu d’aquest programa: “Es tracta de donar a conèixer que el 80% dels conflictes que vivim són de convivència, que en la majoria de casos fem tasques d’assistència i de mediació i no pas de repressió, com sovint sembla”.

Conflicte i solucions

A fora del bar, la presència dels agents ha calmat els ànims. Pregunten què ha passat als implicats, anoten els seus DNI i comuniquen les seves dades a sala (la central de comandament) per comprovar que tot estigui en ordre. El conflicte es resol sense arrestats ni denúncia. Un cop s’ha realitzat el que en argot policial s’anomena “cas i devolució”, la resta d’alumnes que no han participat en l’escena i que han actuat d’observadors analitzen si el conflicte s’ha abordat de la manera adequada. Una de les estudiants considera que els agents havien de parlar primer amb el propietari del bar, que és qui els havia alertat. La Cristina, l’agent implicada, rebat que calia tallar la situació de risc per impedir que la picabaralla anés a més. Tot i admetre que parlar amb l’amo del bar era necessari, Ester Marro, la responsable de l’activitat, coincideix que era imprescindible que la sang no arribés al riu.

El segon cas trasllada els estudiants al supermercat del bulevard per resoldre un furt. L’encarregada ha avisat els Mossos perquè ha vist un client robant unes ulleres de sol. L’escorcoll serveix perquè el lladre no pugui negar l’evidència. Com que l’objecte sostret no sobrepassa la quantitat que s’estableix per a una detenció, no hi ha hagut violència i la treballadora no ha presentat denúncia, la patrulla anota les dades de l’infractor per tramitar la sanció que li arribarà unes setmanes més tard. Marro pregunta als observadors de quines altres maneres es podia haver resolt el cas. “Que el lladre pagués al moment les ulleres que havia robat”, respon un dels alumnes, assegut a la vorera del davant del supermercat. Aquesta resposta els serveix per adonar-se que “els conflictes no tenen mai una única solució”, com subratlla Marro.

L’últim cas de la jornada porta la comitiva a un parc infantil. Concretament, a un banc on s’està un sensesostre, que fa baixar les seves misèries a glops de vi. Uns pares que passegen amb el seu nadó en cotxet fan venir la policia perquè el facin fora. “Deixeu-me en pau, això és casa meva”, els respon ell, enfadat. “Aquí ha nens jugant, marxa d’aquí!”, replica el pare. Gràcies a la mediació dels Mossos, les dues parts acorden una solució salomònica: que torni quan no hi hagi nens. La coordinadora del projecte insisteix, de nou, que existien altres alternatives per resoldre aquesta problemàtica, com ara avisar els serveis socials, preguntar a l’afectat si té familiars o portar-lo a l’hospital per saber si està bé de salut. També buscar testimonis. Es refereix a la improvisada quiosquera que ha viscut l’escena en primera persona perquè el quiosc és al davant del lloc dels fets.

Trencar estereotips

Aquests tres casos condueixen l’alumnat a reflexionar sobre l’activitat. La Sílvia, l’altra coordinadora del projecte, els pregunta si s’han sentit com a policies: “Síííííí!”, criden de manera eixordadora tots a l’una, ja sense l’uniforme dels Mossos. Les següents preguntes ja serveixen per comprovar si han interioritzat tot el que han après les últimes setmanes i també avui: “Com sabem que hi ha un incident?” “Si la gent ens ho demana o ens truquen de sala”, respon un dels alumnes, tot i que hi ha moltes mans aixecades. “Com ha de ser la comunicació entre agents?” “Breu”. “Com s’acaba un conflicte?” “Amb mediació, denúncia o detenció quan hi ha risc”. “Amb qui treballa la policia?” “Amb la Creu Roja, serveis socials”. Lliçó apresa. Aquest breu interrogatori porta els alumnes al quid de la qüestió: “Què fa la policia que abans no sabíeu?” “Mediar, entendre les persones”. Objectiu acomplert.

I és que, com explica Marro a les xerrades de formació inicials, els alumnes desconeixien la tasca de mediació que portava a terme la policia: “Al principi deien que els policies es dedicaven a agafar lladres o posar multes, però en aquest vessant no hi pensaven”. L’agent deixa clar: “La finalitat era que es posessin a la nostra pell i aprenguessin la realitat de la feina que desenvolupem cada dia, i que està relacionada majoritàriament amb l’atenció a la gent”.

Les dues promotores de la iniciativa es mostren molt satisfetes quan fan balanç del programa: “El resultat és positiu i la idea és fer-ho en més escoles, perquè la resposta ha sigut molt bona”. La Bea, la instructora, remarca: “Avui he vist futurs policies, heu treballat molt bé”. Tot i això, adverteix que qui s’hi vol dedicar professionalment “es passa nou mesos a l’escola aprenent lleis, defensa personal i l’ús d’armes”. Després de recordar “la importància” d’aquesta feina, pregunta als alumnes quants volen ser policies. Només un parell de la vintena d’escolars aixequen la mà. “El cos dels bombers encara té més tirada!”, riu la Bea.

Una de les que es veu de policia de gran és la Hafsa: “Sempre m’ha agradat ajudar les persones, i que hi hagi policies és molt important per als ciutadans, perquè ajuden a solucionar els problemes que es generen al carrer”. L’Elisenda també té clar, de moment, que vol entrar al cos dels Mossos: “Des de petita que m’agrada manar, posar ordre, resoldre conflictes, ja ho faig a l’escola, tot i que sovint he de cridar perquè em facin cas”. Malgrat els perills que implica ser agent, no dubta: “No em faria por ser policia, sempre he sigut valenta i m’agrada afrontar els conflictes de cara”. A casa, per sort, tampoc no ho veuen malament. La vocació no hi entén de barreres.

stats