Trobar referents. Reforç a l'autoestima

Quan va començar la carrera de fotografia, el Joan Arribas buscava alguna beca per pagar-se els estudis. Va ser per això que va conèixer el programa Èxit 1 i es va convertir en amic@gran . Els amics grans són exalumnes que ajuden els estudiants que necessiten més dedicació i acompanyament per fer deures o preparar exàmens.

Aquest serà el tercer any, si l'agafen, que participa en aquesta iniciativa, que va engegar fa onze anys el Consorci d'Educació a Barcelona per millorar l'aprenentatge de l'alumnat en el seu pas a secundària. Els estudiants de cinquè i sisè de primària i de primer i segon d'ESO són els beneficiaris d'un programa que es fa als instituts fora de l'horari lectiu, i a demanda dels equips directius, dues tardes a la setmana. El Joan considera que "és una oportunitat molt bona de fer reforç per als alumnes que no s'ho puguin permetre, perquè no han de pagar res". Aquest noi de 19 anys, que ha fet reforç a alumnes de 5è i 6è de primària a l'Institut Picasso de Torre Baró, subratlla que "el més important és que tenen una persona de suport que és jove i que no és un professor". El Joan deixa clar que l'objectiu és que "guanyin autoestima, perquè sovint el seu entorn no facilita que puguin tirar endavant amb els estudis".

Exemple i impuls

L'Asma Amtul, que va néixer a l'Índia però amb vuit mesos va venir a Catalunya, és amiga gran des de l'any 2005: "La professora de química em va recomanar a les coordinadores d'Èxit 1 perquè abans no funcionava amb beques". La seva elecció volia afavorir un vincle més fort amb els nombrosos alumnes pakistanesos, pel fet de compartir llengua: "El curs passat era a l'Institut Milà i Fontanals de Ciutat Vella i tots eren originaris d'aquell país. Per a ells no deixes de ser un exemple perquè veuen que ets de fora però que te n'has sortit i vas a la universitat". Ara ha presentat la beca per ser coordinadora d' amics grans , perquè al novembre fa 26 anys i el límit per ser amic gran són els 25. La clau de l'èxit del programa, a parer seu, és "l'atenció individualitzada que reben: tenen més temps per poder assolir els coneixements". Sigui com sigui, l'Asma adverteix que "el reforç no implica que tots aprovin després; és un impuls positiu perquè tenen un ajut, però depèn de la seva resposta".

Com organitzar-se

La Berta Vallvé, com el Joan, és monitora d'un cau, i això li ha donat els punts necessaris per poder-se acollir a una beca remunerada que es paga a deu euros l'hora. Va ser el seu pare qui li va donar a conèixer el projecte, ara fa tres anys: "Tot i que estic estudiant disseny de moda, m'agrada treballar amb nens". Tres anys després, ha tornat a presentar la sol·licitud, perquè "tant a nivell acadèmic com d'actitud els alumnes milloren". Vallvé destaca que "el programa serveix perquè aprenguin a organitzar-se, a mirar l'agenda i planificar la feina que han de fer". També posa èmfasi en la part emocional: "Veuen que t'interesses per ells i que tenen un suport, perquè quan arriben a casa sovint tampoc no hi ha ningú que els pugui ajudar".

Vicenç Prunyonosa, coordinador de tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement de l'Institut Joan Brossa, on Vallvé ha realitzat la beca i on ella havia estudiat, reafirma que "el programa reforça l'autoestima de l'alumnat amb més dificultats, perquè cada exalumne té entre vuit i deu estudiants i això permet que puguin estar-hi més a sobre".

Prunyonosa, professor de matemàtiques, assenyala la principal virtut del programa: "El millor és que són exalumnes que han passat per aquí, no fa gaire eren a l'altra banda i coneixen els professors. És una iniciativa més entre iguals". L'altre gran avantatge és que "gaudeixen d'un espai d'ajut i treball adequat a les seves necessitats". Prunyonosa revela que és el professorat qui proposa els alumnes i que "l'únic requisit que es demana és que ho aprofitin". L'assistència no és obligatòria, però els professors parlen amb les famílies per fer-los veure la conveniència d'anar-hi. Els amics grans són exalumnes que "havien estat brillants i són assenyats", i n'hi ha un per a cada nivell. El sistema de beques, que es regeix per punts, permet que molts d'ells repeteixin i creïn, així, una dinàmica de continuïtat.

En expansió

Tot i que els professors només hi són en comptades ocasions, estan en coordinació permanent amb els amics grans per fer-ne seguiment. Una de les dues coordinadores d'Èxit 1, Xesca Grau, confirma que "els resultats globals són molt positius". L'expansió del projecte n'és la millor prova: "Quan es va impulsar només es feia en un districte; ara es fa en set i rebem demanda d'altres districtes perquè la crisi afecta tota la ciutat".

El curs passat, una trentena d'instituts i una seixantena d'escoles s'hi van sumar, una xifra que presumiblement augmentarà aquest curs: "Tenim un pressupost limitat, i si creix la demanda alguns centres n'hauran de pagar una part". Això dificulta que el programa -en marxa fruit d'un treball de recerca de la UAB que va constatar que nois d'algunes zones no tenien ningú que els ajudés a fer deures ni espai per fer-los- s'estengui a la resta del país. En qualsevol cas, de la vitalitat del programa en dóna fe una xifra: els 1.600 alumnes amb assignatures suspeses al juny que han pogut fer reforç en el marc d'Èxit 1 per primer cop a l'estiu per a la reinstauració dels exàmens de setembre.