GEMMA CASTANYER

Treballar per la dignitat

El projecte Ressoc, liderat per l'AMB, ha permès millorar la qualitat de vida de més de 300 famílies en països en vies de desenvolupament

"Hem tornat la dignitat a 356 persones i per extensió a totes les seves famílies!", afirma Octavi Mondelo, responsable tècnic del projecte Ressoc. "No només els hem ofert un lloc de treball sinó l'oportunitat d'una nova vida, deixant enrere la feina de recol·lecció als abocadors, feta en molts casos per infants de manera irregular i precària", afegeix. Així doncs, gràcies al projecte, els nens han deixat de recollir deixalles i s'han escolaritzat de manera regular.

Aquest és un dels grans èxits del projecte de cooperació Ressoc (2009-2013), liderat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), una experiència pilot basada en la creació del circuit complet de gestió de determinats tipus de residus urbans en països en vies de desenvolupament. "Hem treballat a l'àrea metropolitana de San Salvador (el Salvador), a l'alcaldia de Managua (Nicaragua) i a la municipalitat provincial d'El Callao (Perú)", detalla Mondelo. "L'objectiu ha estat doble: d'una banda, pal·liar problemàtiques mediambientals, i, de l'altra, contribuir a la promoció econòmica de les famílies", explica.

I el resultat ha estat exitós. Gràcies al Ressoc s'han posat en marxa 27 empreses que han canviat la vida a centenars de persones que ara es dediquen a la gestió del reciclatge dels residus, i fins i tot algunes duen a terme activitats agrícoles, gestionant horts urbans i estacions de compostatge. "Hem contribuït a millorar la cohesió social i les condicions de vida dels barris. A més, hem fet una campanya de sensibilització a les escoles, on s'ha treballat conjuntament amb pares, mestres i infants", diu Mondelo. A part de la transmissió de coneixements, el projecte Ressoc també ha dotat de nombrosos equipaments els tres socis beneficiaris.

Cooperació singular

El projecte Ressocés només un exemple de les moltes iniciatives anuals de l'AMB en matèria de cooperació. De fet, es tracta d'una cooperació "singular", tal com l'ha definit el vicepresident de l'AMB i president del Consell Metropolità de Cooperació Internacional al Desenvolupament, Jordi Portabella: "Els projectes han de prioritzar els àmbits d'actuació que corresponen a les competències de l'AMB, perquè hi puguem aplicar la gran especialització tècnica de què disposem". Així, s'escullen les iniciatives que treballin amb residus, aigua, mobilitat, planificació estratègica i governança supramunicipal, i en què es pugui mantenir una coordinació a nivell metropolità. A més, els projectes s'han d'emmarcar en tres àrees geogràfiques: l'Àfrica occidental, Centreamèrica i el sud de la Mediterrània.

Ferran Anglès, responsable de cooperació de l'AMB, explica que "la iniciativa prové dels països en vies de desenvolupament, com a resultat de convocatòries o bé a partir de la prospecció sobre el terreny dels tècnics de l'AMB o dels 36 ajuntaments d'acord amb les prioritats del pla director", explica. El 2013 s'han portat a terme 33 projectes de diferent durada, dimensió i tipus de col·laboració amb un pressupost de 480.000 € i 220.000 € de la UE.

Principis i valors

Segons el pla director metropolità de cooperació al desenvolupament 2013-2016, el model de cooperació de l'AMB es caracteritza per quatre principis: "És una cooperació catalana, municipalista, metropolitana i concertada", diu Anglès. "Ens coordinem amb les altres entitats del país, treballem i donem suport als 36 municipis que integren l'àrea metropolitana, ens relacionem amb les conurbacions de municipis en vies de desenvolupament i treballem conjuntament amb les ONG", afegeix.