La pitjor mare del món

Tots Halloween

Tots Halloween / GETTY Zoom

En esdevenir progenitora vaig pensar que als menors d’edat a càrrec (MEC) els faria gràcia preparar panellets i torrar castanyes. També menjar-ne. La resposta al referèndum o consulta va ser un no-no rotund i esperable (per què les coses han de ser fàcils quan poden ser complicades?). Bé, al MEC número 3 les castanyes sí que li agraden, però no li cal cap cerimonial per devorar una paperina a preu de caviar beluga en perill d’extinció mortal. Per això, quan uns pares de l’escola, un d’ells d’origen nord-americà, ens van proposar que ens afegíssim a la seva celebració de Halloween vaig tenir clar que allò sí que triomfaria.

La coartada

Al principi d’explicar-ho em feia un no sé què. Per això la pàtria de naixença de l’amic sempre ha resultat la coartada perfecta: “És que en Bob és americà i s’enyora, pobre”. També va bé com a explicació per als coneguts que ens miren amb cara de retret per la nostra suposada alienació cultural quan topem amb ells disfressats de ninges zombis, bruixes zombis, vampirs zombis, o aquell modelet que vaig improvisar i que va triomfar tant: el de senyora de negre amb mantellina i peineta zombi (la vaig batejar com a Cospedal zombi). De fet, els remordiments culturals encara em roseguen i no puc evitar preguntar als MEC si aquest any els vindrà de gust cuinar panellets, tot i saber que la resposta serà un “però què dius!” o com a molt un “d’acord, però pocs i només de pinyons i xocolata”. No els entusiasmen. I no entenen en què consisteix exactament la festa, ni li troben cap gràcia tot i que així que puc els clavo el rotllo de la tardor, els fruits i el record pels que no hi són de l’endemà. En realitat, un dels problemes és aquest, que no hi ha lligam entre la nit de castanyada i l’endemà. En això el Halloween, tot i fer-ho pel broc gros, li passa la mà per la cara.

Engiponar-se les vestimentes tètriques, passejar-se amb aquesta fila pel carrer, trucar a un parell o tres de cases còmplices per executar el “ trick or trate ” que tantes vegades hem vist a les pel·lícules i sèries, i acabar a la casa amfitriona, convenientment decorada, rebent un ensurt mortal abans d’endrapar dits de pa sagnant, quiche lorraine mutants, coques monstruoses o altres menges tunejades és el que fa que tot plegat sigui incontestable davant una vetlla davant del foc no menjant panellets, no menjant castanyes i no bevent moscatell. Sí, cal rendir-se a l’evidència, el Halloween és cinquanta mil vegades més divertit i, no fotem, és una aproximació a la mort més directa, tot i que estranya. És un tractament de la mort de pel·lícula de gènere, un tractament de fireta, d’acord, però millor aquest que no pas la tèbia aproximació verbal que ha fet sempre servidora l’endemà. Un limitar-se a dir que és el dia dels morts, que hi ha gent que va als cementiris, i avall que fa baixada.

Un pas més

Escric aquestes ratlles uns dies abans i espero que tot surti com tinc planejat. M’he decidit a fer un pas més i penso elaborar panellets zombis i castanyes mortals i les regalaré als MEC propis i aliens que participin al nostre cerimonial, i a part de brindar amb vi sagnant també ho faré amb moscatell vampíric, i l’endemà, mentre acabem de netejar de la cara les restes de maquillatge gore, pensarem en tots els que no hi són, i que nosaltres també un dia ja no hi serem. Sobretot això últim per aprofitar bé el temps que tenim per estar junts. Feliç Tots Halloween!