AINHOA BOIX

Tothom a l'aigua! Natació, molt més que un esport

Tothom a l'aigua! Natació, molt més que un esport Zoom

L'Andreu té tres anys i mig i aquest estiu és el primer que gaudeix de l'aigua. Fa poc més d'unes setmanes no consentia entrar tot sol a la piscina infantil. Tampoc fer-ho més d'un quart d'hora en companyia dels seus pares. La seva mare, Vera Cuenca, ens comenta que des dels 14 mesos, l'edat en què el van inscriure a un curs de natació per a nadons, ha mostrat veritable aprensió a l'aigua. No volia participar en les activitats aquàtiques que marcava la monitora ni volia separar-se dels braços materns per llançar-se pel tobogan o per pujar al matalasset com la resta dels seus companys. Plorava i s'agafava fortament al coll de la seva mare. Així que van decidir donar-se un temps de marge i intentar-ho un any després. El resultat va ser el mateix: llàgrimes, por i deserció.

Avui l'Andreu, qui sap si per gust, per necessitat o per imitació als seus amics de l'escola, gaudeix de banys a la mar en companyia dels seus pares i de la seva armilla salvavides. I la seva mare torna a coquetejar amb la idea d'apuntar-lo en un futur no gaire llunyà a natació. No vol que l'aigua sigui un element estrany per a ell i, sobretot, no vol que es torni a repetir el tràgic episodi de fa un any, quan el seu fill jugant prop d'una piscina, va caure a l'aigua i gairebé s'hi ofega. Unes caigudes que es repeteixen cada any a les platges i piscines del nostre país i que, malgrat que preocupen igual pares i monitors, no són percebudes de la mateixa manera per les dues parts. Mentre els primers s'hi refereixen com a "contratemps" o "descuits" propis de la curiositat infantil, els segons parlen d'accidents i ofereixen una solució: familiaritzar als nens amb l'aigua i fer-ho tan aviat com sigui possible.

"Cal educar els nens amb relació a l'aigua. Seran nens que sabran comportar-se davant de l'aigua, que reconeixeran els límits, que no es llançaran a l'aigua si no tenen el permís dels seus pares i que, si cauen, sabran sortir", indica Noemí Suriol, fisioterapeuta i directora de l'escola Lenoarmi de Barcelona, un dels pocs centres que planteja l'aprenentatge de la natació com el de la llengua materna: a edat primerenca i a partir d'un projecte educatiu que impliqui pares, professors i nens. "Els nens que creixen en el bilingüisme aigua i terra són com els nens que creixen amb dos idiomes i saben com utilitzar-los", agrega.

Superar la por a l'aigua

¿Però què passa si el nostre fill és un nen com l'Andreu, que té pànic a l'aigua i no consent entrar a una piscina si no és en companyia dels seus pares? Davant aquesta pregunta, entrenadors i psicòlegs són rotunds: insistir però sense pressionar. "Si un nen té por de l'aigua, no cal forçar la situació i actuar de manera primitiva, llançant-lo a la piscina. Cal introduir-lo al món de la natació de manera gradual i, sobretot, lúdica: a través del joc i del contacte amb altres xavals", comenta Ángel Pozo, psicòleg i fundador de la Clínica de Psicologia Guillermo Dalia i Ángel Pozo de València.

Una opinió que comparteix Cristina Tashiro, entrenadora del Club Valencià de Natació i amb més de 25 anys d'experiència donant classes a nedadors de competició. Una professió que li ha permès treballar amb nens de 2 a 16 anys i entendre que superar la por a l'aigua és difícil però que, amb paciència, afecte i voluntat del nen i dels pares, és possible. "És normal que alguns nens tinguin por i que la seva evolució sigui més lenta que la d'uns altres. Arriben a un ambient desconegut, amb una persona desconeguda i a un mitjà, l'aigua, que els és estrany", explica aquesta professional per a qui els progenitors tenen un paper fonamental en la superació de les pors infantils: "Jo aconsello als pares que, encara que vegin que el seu fill plora o s'empassa aigua, no s'espantin i segueixin intentant-ho, perquè com més tard comencin, més els costarà aprendre'n".

I és que, segons comenta Noemí Suriol, als 3 anys finalitza l'etapa del bilingüisme aigua i terra d'un nadó, és a dir, aquella en què la conducta del nen s'està formant i es pot educar i adaptar al mitjà aquàtic de manera natural: "Si el teu fill és més aviat de secà que d'aigua i als tres anys no ha estat en contacte amb el medi aquàtic, et pots trobar que li costi molt començar a nedar perquè té la por innata dels de secà. Però si ha estat educat en el bilingüisme aigua i terra, és un nen que als tres anys gaudeix igual de l'aigua, amb la diferència que jugarà més a fora".

Beneficis

Superats els primers mesos de por i inseguretat aquàtica, arriben les recompenses. Per a l'Andreu, la de poder jugar a la vora del mar sol o capbussar-se en l'aigua amb els seus pares. Per a la seva mare, Vera Cuenca, la de veure al seu fill divertir-se a la platja. Per a Ángel Pozo, la d'enfortir la imatge personal, la tolerància i l'autoestima del nen. Per a Noemí Suriol, entre moltes altres coses, la d'establir un vincle harmònic entre pares i fills.

Finalment, Maria Mercedes Aviñó, entrenadora i coordinadora del Club Aquàtic Castelló, assegura que els beneficis d'aquest esport són molts i de gran abast: "Ajuda al desenvolupament psicomotor del bebè, enforteix el seu sistema cardiorespiratori, millora la percepció de tot el que l'envolta, millora i enforteix la relació afectiva i cognitiva entre nadó i pares, desenvolupa les seves habilitats vitals de supervivència, l'ajuda a relaxar-se, a sentir-se i créixer més segur".