Criatures 01/03/2014

Testimonis del seu entorn

A través de la fotografia, la canalla potencia la seva creativitat i conforma la seva visió del món

Esther Escolán
5 min

El Diego Muñoz es dedica professionalment a la fotografia des de fa més de 20 anys i ha trobat en la seva filla, la Marta, d’11 anys, una digna successora. El Diego recorda com va començar a gestar-se l’afició a la fotografia de la seva filla: “Devia tenir uns tres anys i va començar com un joc, per imitació i curiositat. Ella sempre em veia amb la càmera al damunt i l’atreia enormement aquell aparell que podia fer fotos”. Quan encara no havia fet els quatre anys, els Reis van ser els encarregats de regalar-li la seva primera càmera. L’atracció va ser gairebé instantània i, a partir d’aleshores, la nena va començar a fer fotos a tot i per tot arreu: “Sempre que sortíem la Marta portava la seva càmera al damunt”. I d’aquesta manera va anar passant el temps, fins que el Diego i la seva dona van plantejar-se fer un pas més i comprar-li a la seva filla una càmera compacta digital amb més presència i qualitat.

Ara, que la Marta està començant a interessar-se per altres aficions, fruit de la seva incipient adolescència, el seu pare reconeix que surten plegats “menys que al començament” a fer fotos, tot i que continuen compartint la seva afició “durant les vacances i els caps de setmana”. La Marta se sent especialment atreta per “l’arquitectura, els edificis de la ciutat i el paisatge urbà”, afirma el Diego.

Mirar de manera activa

Avui dia vivim envoltats d’imatges, de milers d’imatges, i precisament per això és molt difícil parar-hi atenció o distingir els diferents tipus d’imatges que existeixen. “Per això és important que els infants aprenguin a mirar el seu entorn de manera activa, sent espectadors creatius, capaços de fer un judici autònom i amb afany de coneixement. Espectadors amb capacitat de reflexionar sobre el que expressen les imatges i de comprendre les eleccions que hi ha darrere d’aquestes imatges, a part de saber gaudir-ne estèticament”, expliquen la Núria Aidelman i la Laia Colell, responsables d’A Bao A Qu.

Més de 100 centres

A Bao A Qu és una associació formada per persones provinents dels mons de la cultura i la creació que l’any 2005, un cop detectada la necessitat del cinema i de la creació contemporània d’acostar-se als infants i als joves, va posar en marxa el projecte Cinema en Curs. El 2012, gràcies al gruix de materials i recursos acumulats, va sorgir Fotografia en Curs, una seqüela d’aquell programa, en què ja han participat més de 100 centres educatius de Catalunya.

En línies generals, el projecte s’estructura al voltant de quatre eixos: la web, on es poden descobrir fotògrafs molt diversos i interactuar amb les seves fotografies, i on també es publiquen les exposicions realitzades pels alumnes; un programa de pràctiques fotogràfiques proposades des del projecte; els tallers, impartits als centres educatius per fotògrafs o desenvolupats per institucions culturals com el CCCB, el Macba o el MNAC; i la formació dels docents.

Però les potències de la fotografia no acaben aquí, i és que, com Aidelman i Colell subratllen, “aprenent a fotografiar no només s’aprèn a crear i a expressar, sinó que també s’aprèn una manera de relacionar-se amb l’entorn”. La fotografia crea llaços afectius amb l’entorn i estimula la seva revaloració: mirant a través de la càmera, enquadrant i component s’estableix un vincle íntim i cada vegada únic amb el món. “Igual com les fotografies realitzades vinculen l’infant amb la realitat que l’envolta, la capacitat de la fotografia d’oferir el món, d’acostar realitats més o menys llunyanes, la converteix en un mitjà de coneixement privilegiat, i d’aquí que la fotografia tingui un potencial pedagògic incalculable”, destaquen.

En aquest mateix sentit també es pronuncia la fotògrafa Maria Gregori, membre de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada: “El nen aprèn a descobrir moltes coses d’ell mateix i del seu entorn a través de la fotografia i, a més, acaba entenent que la imatge que capta no és la realitat en ella mateixa, sinó la seva visió de la realitat, i de visions n’hi ha tantes com persones, un camí per comprendre la diversitat i la pluralitat del món”. Un altre aspecte important és que, a través de la fotografia, la canalla aprèn a prendre decisions, “ja que cada enquadrament és una decisió i això els farà més coneixedors de qui són i de com són, i tot això, al final, els ajudarà a construir la seva personalitat”, afegeix Gregori.

Universal i intuïtiu

Com apuntàvem anteriorment, el món actual es caracteritza per la pre-eminència del llenguatge visual i per la nostra pròpia interacció amb un bon grapat d’aparells i dispositius que, a més d’agilitzar l’execució de tasques diverses, ens han posat en contacte amb disciplines que abans només estaven a l’abast de les persones que s’hi dedicaven professionalment. Aquest també és el cas de la fotografia, un llenguatge amb què les criatures es familiaritzen des de ben petits. En aquest sentit, el Diego Muñoz reconeix que, en realitat, l’afició a la fotografia de la seva filla Marta esdevé gratificant per a tots dos. “Per a ella perquè és molt creativa i la fotografia li permet jugar amb la seva imaginació, i jo em sorprenc constantment amb els resultats”. “Sembla mentida la visió que tenen les criatures del món que ens envolta!”, exclama.

Entre els 3 i els 6 anys, els infants ja tenen una motricitat fina prou desenvolupada per saber fer anar una màquina de fotografiar. “S’acosten molt intuïtivament a allò que volen fotografiar i resulta positiu perquè els permet fer una composició senzilla i el resultat coincideix amb la intenció”, apunta la fotògrafa Maria Gregori, alhora que denuncia que, “en general, les càmeres destinades als nens, molt vistoses per fora, en realitat no estan pensades perquè puguin treballar bé”. I afegeix que “possiblement pares i institucions ja tornem a fer tard” a l’hora de dotar-los dels instruments necessaris perquè puguin expressar-se mitjançant aquest llenguatge “tan universal, ràpid i intuïtiu”.

Enriquiment docent

Els infants i joves són extraordinàriament sensibles al que els envolta i es mostren més receptius a l’hora d’obrir i aguditzar la seva mirada, i així descobreixen allò que tenen al seu abast des d’una òptica atenta i creativa. “Cal generar les condicions perquè aquestes criatures puguin ser atentes i la fotografia ho facilita enormement, fins i tot amb infants i adolescents a qui costa concentrar-se en altres àmbits”, apunten la Núria Aidelman i la Laia Colell. Les responsables d’A Bao A Qu consideren “meravellós” el fet que la fotografia “transformi de manera perdurable la mirada dels més petits i la manera com aprecien la llum, com miren els arbres i el cel, com redescobreixen els espais dels seus barris i pobles o com aprofundeixen en l’exploració de les cares”.

“El treball amb la fotografia és fàcilment extensible al conjunt de l’alumnat i professorat d’un centre educatiu”, apunten Aidelman i Colell, i per això és important que la fotografia es vagi introduint progressivament com a eina docent a les aules. “En general, els docents han descobert que la fotografia és una eina molt potent, no només pels seus components d’anàlisi i observació, sinó també perquè permet vehicular de manera transversal un treball en què es conjuga l’expressió oral i l’escrita, a més d’esdevenir excel·lent com a eina i metodologia de recerca”.

stats