Pep Valsalobre ha estat pare dues vegades de dues noies, la Nadeia i l'Aina. La primera vegada tenia 20 anys. La segona, 50 anys. Ara en té 56 i és molt feliç amb les seves filles, que tenen 36 i 5 anys. Qui també és molt feliç a la família és el nét del Pep, l'Andreu, fill de la Nadeia, que té 9 anys, i que resulta que té com a tieta una nena més petita que ell, però, malgrat els anys, companya de jocs.
"L'Andreu i l'Aina, nebot i tieta, s'avenen moltíssim", diu el Pep. La bona avinença s'incrementa sobretot amb el temps lliure. "Aquest estiu farem vacances junts; és una tradició familiar, a la qual també s'hi afegeix la besàvia, és a dir, la meva mare, que té 84 anys".
Esclar que el Pep és conscient de la diferència d'edat de les seves dues filles. Les coses han anat com han anat. "Em vaig divorciar amb 31 anys, quan la Nadeia en tenia 10 -recorda-. Quan vaig trobar parella estable, ella tenia, i té, 11 anys menys que jo; no tenia fills i vam decidir tenir-ne".
La Nadeia hi intervé: "Jo ja m'ho vaig pensar quan em vaig adonar que la parella del pare era 11 anys més jove que ell. És normal, i tant jo com la resta de la família ho hem vist molt bé".
Són figues d'un altre paner pensar en la història vital que ha envoltat les dues filles. "Es podria dir que la Nadeia i jo vam créixer junts", diu el Pep. "Jo tenia 20 anys, estava estudiant els primers cursos de farmàcia; era com si ens anéssim formant junts al mateix temps". Quins temps! El Pep anava a Barcelona, recollia apunts, tornava a Girona, treballava per pagar el pis de lloguer on vivien. La mare de la Nadeia va deixar els estudis. Li tocava fer COU, però va deixar-ho per cuidar la filla. "Vam decidir conjuntament tenir-la i vam tenir clar que ens ho muntaríem com podríem". La mare va deixar els estudis, però els va reprendre quan el Pep va acabar la carrera. "Va estudiar carrera i treballa en la professió per la qual va estudiar". Però tot això, "formar-nos, estudiar, treballar, ho fèiem amb la Nadeia al costat".
La vitalitat del 20 anys va fer viure la paternitat com una cosa meravellosa. "Sabia que podia fer-ho tot". Als 50 anys, quan va néixer l'Aina, la paternitat li ha arribat amb algunes comoditats assolides. Estudis fets, feina estable. "I el més important, m'ha arribat una segona filla amb la maduresa, que vol dir que sóc molt més conscient i, per tant, poruc en més coses. Amb 20 anys era un inconscient". Això sí, la il·lusió és la mateixa. Però, esclar, quan n'has vist de tots colors, el patiment va incorporat. "Ara pateixo quan m'estic sense veure l'Aina uns dies; abans, quan la Nadeia era amb els avis, no em passava". "I matiso -continua explicant-, pateixo per nostàlgia bàsicament, perquè, per edat, la necessito més". Pel que fa al futur, el Pep diu que "el millor és no crear-se expectatives". El Pep vol que les seves filles triïn el seu camí, ell no les vol pressionar en res: "Perquè per a mi, el més important és que siguin felices per damunt de tot".
Petita diferència
Mentrestant, la bona relació entre tieta i nebot, entre l'Aina i l'Andreu, enforteix la família. "Ens veiem força, perquè sabem que tots dos junts s'ho passaran bé, i jo n'estic encantada", diu Nadeia Balsalobre. Balsalobre amb be alta. Ho hem escrit bé. "Jo me l'escric amb be alta, el cognom, i el meu fill també, perquè el meu pare, per unes investigacions lingüístiques que va fer, va canviar-se'l, però jo no ho vaig fer". La curiositat de grafia amb el cognom és per sucar-hi pa. Pare i tieta se l'escriuen amb ve baixa mentre que filla i nebot amb be alta, però és que, a més, el nom de "Pep" va ser un invent de la Nadeia, explica ara el pare. "De jove, a mi tothom em deia Pitu, però resultava que a la colla d'amics amb qui anàvem hi havia un altre Pitu". Llavors, la Nadeia sempre es confonia, de manera que ella, un dia, va començar a dir-li Pep. Tant, que el pare s'hi va veure identificat i va anar a registrar-se amb aquest nom, que és el que ara té al carnet. Ja ho ha dit i repetit el Pep. "Amb la Nadeia creixíem i ens formàvem junts perquè tots dos estàvem en aquesta etapa", conclou.
