L'Institut Menéndez y Pelayo de Barcelona dóna testimoni de la història de l'educació i del nostre país. Fundat l'any 1932 durant la Mancomunitat amb el nom de Mútua Escolar Blanquerna, Enric Prat de la Riba hi va apostar per la renovació pedagògica perquè tenia molt clar que havia de formar els infants si Catalunya volia ser un país pròsper. Un ideal que queda aturat amb la Guerra Civil, quan els anarquistes la castiguen perquè és un centre privat i religiós, tot i que no la cremen perquè el director del centre, Alexandre Galí, demana la mediació del conseller de Cultura, el republicà Ventura Gassol, que hi intercedeix. L'escola, però, passa a mans de la Generalitat. Amb la victòria feixista, el règim expropia l'escola per catalanista, depura mestres, li canvia el nom per l'actual, només admet nens i la disciplina militar i la memorització arraconen el descobriment com a font d'aprenentatge.
Quan la mestra Marta Ponti aterra a l'institut l'any 2007, en plena celebració del 75è aniversari, es pregunta per què se silencia la història de l'edifici, i juntament amb el professor Josep Maria Serra endeguen un projecte per recuperar-la. Després que l'any passat els alumnes de primer d'ESO elaboressin un quadern didàctic analitzant els canvis que ha sofert el barri de Sant Gervasi a partir dels seus edificis i del testimoni de personatges il·lustres com Joan Maragall i Mercè Rodoreda, enguany han fet un pas més museïtzant l'institut. L'escala, que és l'únic element que queda de l'etapa racionalista, acull un museu amb diferents plafons on s'explica una part d'aquesta història. A la planta baixa hi ha la benvinguda del primer director de l'escola i de l'arquitecte Jaume Mestres; al primer pis, una biografia de l'autor del camp de les Corts; al segon, els pilars de la renovació pedagògica; al tercer, l'arribada de Menéndez y Pelayo al centre i tot el que es perd; al quart, la transició cap a la democràcia, que comporta la recuperació del català o el retorn a l'escola mixta, i al cinquè, l'aula històrica, que recopila objectes de diferents etapes.
Un recorregut que serveix per adonar-se, com remarca Ponti, que "sense la Guerra avui podríem ser punters en educació i hauríem tingut un altre país, perquè érem referents a Europa perquè enteníem l'ensenyament com a eina de transformació social". La impulsora del projecte assegura que "a través d'aquest recorregut d'espais i fotos, els alumnes entenen com s'ha transformat l'educació i l'evolució del país". La tercera pota de la iniciativa es vol culminar el pròxim curs amb la formació dels alumnes perquè arxivin documents, restaurin mobles i sobretot puguin ser els guies del centre si aconsegueixen fer-hi visites itinerants: "Volem recuperar l'exposició que es va fer al museu d'història de la ciutat amb motiu dels cent anys d'educació a Catalunya i que es complementi amb visites als altres instituts històrics obertes a la ciutadania", revela Ponti, que considera que "té molta força educativa que els alumnes siguin professors".
Dibuixos dels bombardejos
Els alumnes de l'Institut Lluís Vives de Sants, que es va inaugurar dues setmanes abans de la proclamació de la República, el 29 de març del 1931, també han fet un salt en el temps. Remenant a l'Arxiu Municipal de Sants van trobar revistes i quaderns de treball d'alumnes del centre d'aquella època, i al Centre de Documentació Artur Martorell van trobar-hi dibuixos fets per escolars durant la República i la Guerra. L'impulsor del projecte, Joan Sanromà, va decidir aleshores "aprofitar aquest edifici singular, construït per Josep Godall, per fer treballs de recerca sobre l'edifici i les activitats que feien els alumnes". Els textos sobre les seves vivències durant la República o la Guerra Civil els llegeixen ara alumnes de 1r i 2n d'ESO en representacions teatrals en què es projecten els més de vuit-cents dibuixos trobats. Sanromà destaca que "a banda de llegir en públic, els alumnes aprenen història, els queden les vivències i descobreixen com van patir els nois que estudiaven aquí". La reflexió arribarà més tard: "És una tasca de recuperació històrica perquè els nens d'ara ho puguin conèixer i de més grans interpretar-ho". Els alumnes de segon de batxillerat fan treballs de recerca, alguns dels quals han estat premiats, com el que es va fer sobre la història de la construcció de l'edifici. Un altre va sorgir de casualitat: "Després de trobar un justificant de falta d'assistència de la Guerra vam analitzar si els bombardejos comportaven que més alumnes s'absentessin de classe, i així era", relata Sanromà. Els alumnes de l'últim curs també han entrevistat les poques supervivents d'aquella època i han fet treballs sobre mestres de la República, com Francesc Masclans i el director Pere Blasi.
Buscant tresors
Les mestres de l'escola Àngel Baixeras del Raval, que enguany fa noranta anys, fa tres anys que fan descobrir tresors als seus alumnes. Els tresors són llibres antics, llibretes d'exalumnes, actes de mestres i màquines d'escriure. "És una troballa, perquè ara els sentim especials, perquè han sigut molt importants en el passat", remarca Cari Terrado, que juntament amb Mercè Garcés és impulsora del projecte Patrimoniem l'Escola. "Vam prendre consciència que l'escola tenia un passat molt ric que calia mostrar i ara la idea és museïtzar l'escola". L'alumnat de cinquè aprèn per què servien els objectes mans, ho compara amb l'actualitat i estudia la història de l'escola durant tot aquest temps. Una maleta plena de coneixements que els ha de servir de "corretges de transmissió per veure d'on venim mirant al futur". La iniciativa funciona: "Poden explicar coses que molts adults no saben i això els agrada". Amb la mateixa empenta s'ho estan prenent els alumnes de sisè del Farigola de Vallcarca, que enguany han començat a mirar-se l'escola amb uns altres ulls. Quan van renovar fa deu anys la biblioteca van arraconar els llibres històrics, però no ha estat fins aquest curs que han tret el seu fons. "Ara els alumnes busquen elements de l'escola que ens ajudin a entendre'n la història", explica Montse Batallé, promotora del projecte. Les converses amb exalumnes, les fotografies o els estris que van trobant és la base del blog que han creat. "Estan entusiasmats, perquè descobreixen l'escola i el pas del temps".
Els primers alumnes
Durant el 75è aniversari de l'Escola Jacint Verdaguer del Poble-sec, ara fa cinc anys, exalumnes que van inaugurar l'escola l'any 1931 van entrar a les aules d'infantil per mirar el passat junts. L'experiència va ser tan enriquidora que ara l'objectiu és entrevistar els testimonis d'aquella primera època i penjar-ho a la web. Les seves explicacions els ajuden a "veure, per exemple, que les colònies vénen de la República i que durant el franquisme es van abolir", exposa Pau Navarro, responsable del projecte. Les taules rodones amb exalumnes i exmestres els dóna una visió encara més àmplia de la història de l'escola. Ara recopilen material per muntar una exposició permanent. La peça més preuada: les llibretes d'alumnes que es van haver d'amagar als refugis per la guerra.
