Teixint vincles, organitzant xarxes de connexions neuronals

El naixement és el canvi més important a què s’ha d’enfrontar l’ésser humà. Passem d’un mitjà fluid, on som alimentats automàticament i mantinguts en la calor del ventre, a un ambient aeri, fred, sense fronteres, on el nounat ha de fer les seves primeres funcions físiques. Al contrari que altres espècies, la humana neix extremadament indefensa i, per això, cal posar tots els mitjans perquè aquesta transició tingui lloc de la manera més càlida possible, en un ambient acollidor. “S’ha demostrat que aquesta experiència pot ser menys traumàtica si es recrea al màxim la situació interna, facilitant el contacte físic pell amb pell amb la mare, abans de tallar el cordó umbilical, i propiciant l’acollida partícip del pare”, explica la psiquiatra Llúcia Viloca, que acumula gairebé 40 anys d’experiència clínica i ha dedicat diverses dècades a la supervisió de centres de salut mental a Catalunya . Per Viloca, aquestes primeres relacions dependents construeixen el pilar que sosté no només el desenvolupament emocional del nen, sinó també les seves habilitats cognitives, essencials per a qualsevol futur aprenentatge. “En braços de la mare s’organitzen les xarxes de connexions neuronals que conformen l’afectivitat, imprescindible per contenir les seves primeres ansietats i estimular qualsevol interrelació posterior”, explica Viloca.