L'Àlex Garcés, l'Anna Gutiérrez i el Mateu Font fan tercer d'ESO a l'Escola Garbí Pere Vergés de Badalona. Des del curs passat que treballen amb tauletes dins i fora de l'aula. "Quan ens van comunicar que a partir de segon (d'ESO) començaríem a treballar amb l'iPad ens va sobtar una mica, tot i que no ens va fer cap por perquè les tecnologies formen part del nostre dia a dia", afirma l'Àlex, tot i que el Mateu puntualitza que a ell el canvi de xip va costar-li una mica: "Jo associava la tauleta al joc i a la diversió i els primers mesos em distreia molt fàcilment i em costava seguir el fil". Per sort, ja se n'ha sortit, perquè, com apunta l'Anna, "es tracta només de mentalitzar-te que és un instrument per treballar, no per jugar, almenys a l'escola, esclar!"
A la Garbí Pere Vergés els alumnes d'entre primer d'ESO i primer de batxillerat utilitzen les tauletes com a eina habitual: allà prenen els apunts, fan els exercicis, preparen els treballs, tenen la seva agenda, fan les pràctiques, es comuniquen entre ells o amb els professors, etc., i també disposen de calculadora, d'atles, d'accés a internet i d'una plataforma ("el moodle ", em corregeix de seguida l'Anna) en què els mestres desen els apunts prèviament.
Quins avantatges presenta aquesta metodologia que, entre d'altres, han incorporat escoles com la Sadako de Barcelona, la Jacint Verdaguer de Castelldefels o la del Camp a Tarragona? "L'automatisme, la immediatesa i el dinamisme", subratlla l'Àlex. I a l'hora de fer treballs en grup? "Amb el FaceTime (una mena de Skype) és molt fàcil perquè podem estar cadascú a casa seva i treballar i comunicar-nos en temps real". Així de clar ho té el Mateu, l'únic que es resisteix i continua prenent els apunts a mà a la llibreta.
Fer-los protagonistes
"La nostra metodologia busca que l'alumne treballi i no tant que el mestre expliqui", destaca el director de l'Escola Garbí Pere Vergés de Badalona, Carles Suero. El fet de voler fer els alumnes partícips del seu aprenentatge implicava trobar una eina que permetés fer recerca, produir continguts, fer un seguiment, donar més importància al procés que al mateix treball i interaccionar, i una tauleta reunia totes aquestes condicions. "L'agilitat i la mobilitat també són factors clau, ja que els nens s'emporten els iPads a la biblioteca, al pati, a una altra aula... i els hi obren un nou ventall de possibilitats i de competències", afirma Suero.
La dinàmica a l'interior de la classe ha variat, i el rol del professor també: "El profe esdevé un dinamitzador que ha de motivar l'alumne, que és el verdader protagonista", conclou el director.
A aquest canvi de paradigma també hi fa referència el director de Red.es, César Miralles, quan explica que el procés d'alfabetització digital implica molt més que incorporar les noves tecnologies a les actuals estratègies pedagògiques. "Escoles i professorat han d'afrontar aquest canvi pensant en el potencial que tenen les tecnologies". Així mateix, Miralles subratlla que, a l'hora d'integrar amb èxit aquestes tecnologies mòbils a l'aula, "és necessari implicar els alumnes i dotar-los d'un rol actiu". Al cap i a la fi, els joves milloren el seu aprenentatge quan topen amb alguna cosa amb què connecten, i les tecnologies mòbils, avui dia, esdevenen el company idoni.
Projecte mSchools
El moment actual, clau entre altres coses pel protagonisme creixent de les noves tecnologies, representa un desafiament per als responsables de les polítiques educatives de tot el món. Precisament, aquest és el punt de partida del projecte mSchools, impulsat per la Mobile World Capital Barcelona, la Generalitat de Catalunya i GSMA, que busca posar els avenços tecnològics al servei de la comunitat educativa.
Per començar, els alumnes de quart d'ESO de les 240 escoles catalanes que s'han adscrit al projecte incorporaran les aplicacions mòbils a la classe d'informàtica a partir del gener del 2014. Tots ells treballaran al voltant de la conceptualització i desenvolupament d'una apli, editant so i vídeo, retocant fotografies, programant en HTML, etc. Com apunta l' mEducation manager de GSMA, Pere Torrents, "es tracta de fer-los conscients que poden esdevenir usuaris actius de totes aquestes aplicacions, investigant i anant més enllà pel que fa als seus usos".
Torrents explica que el projecte neix amb dos objectius, "el primer, reduir la taxa de fracàs escolar i, el segon, millorar els resultats acadèmics dels nois i noies". Com? A través dels dispositius mòbils, un objecte que tenen molt a l'abast. Les estadístiques no deixen cap mena de dubte: a Espanya hi ha una penetració del 66% de smartphones , una de les més altes d'Europa, que arriba al 80% en alguns casos en la població escolaritzada. "Es tracta d'utilitzar una eina molt propera a ells, que utilitzen habitualment per comunicar-se i connectar-se, com a eina d'aprenentatge", apunta Torrents. Tal com remarca Torrents, "com a pares i mestres, hem de controlar l'ús que es fa d'aquestes tecnologies, però no des d'un punt de vista restrictiu, sinó d'acompanyament".
La veu del professorat
En aquest canvi de paradigma educatiu a què estem assistint el professorat hi té un paper clau. De fet, la primera mesura que va adoptar el projecte mSchools va ser formar una sèrie de docents que, a partir del mes vinent, bregaran amb tecnologies mòbils i alumnes a l'aula.
L'Ivet Busqueta i el Marc Avià, que imparteixen quart d'ESO als instituts Castellet de Sant Vicenç de Castellet i Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet respectivament, són dos dels professors que han participat en la formació. "El projecte em va semblar una bona oportunitat per fer coses diferents a l'aula", explica Busqueta, que fa la següent reflexió: "Hem de pensar que els mòbils actuals, fent-ne un bon ús, poden ser una bona eina per treballar a l'aula".
És també una manera de sincronitzar el seu aprenentatge amb el context i les competències digitals que hauran de demostrar en un futur més o menys immediat. La professora de l'Institut Can Peixauet reconeix que està "molt il·lusionada" amb el nou repte, i ja ha començat a treballar amb els seus alumnes el correu i l'agenda electrònics, el Drive, el Gimp i el Blogger.
Per la seva banda, Avià apunta que "després de l'entrada massiva dels ordinadors a les aules, ara és un bon moment per anar introduint-hi els mòbils". Respecte a si la comunitat educativa està realment preparada per a aquest canvi de xip, el professor de l'Institut Castellet afirma que "mentre que els alumnes ja ho estan, els pares i professors potser no tant", i afegeix que els mòbils són, sovint, font de problemes de disciplina als centres i que una part del professorat és partidària de prohibir-ne l'ús. Avià subratlla: "Els nostres alumnes se senten còmodes amb els mòbils i, per tant, lluny de tancar els ulls a aquesta realitat, les escoles haurien d'integrar-los a les aules, amb criteri i sentit comú, naturalment".
Sembla lògic pensar que introduir el mòbil a l'aula motivarà l'alumne i contribuirà a fer que aprengui més i millor, tot i que Avià es qüestiona: "Un cop passada la febre inicial de tenir un mòbil a classe, ¿serem capaços de millorar els aprenentatges dels alumnes?" El temps ho dirà.
