Criatures 30/11/2013

Taules de multiplicar

i
Lluís Gavaldà
2 min

Hi ha moltes maneres d'adonar-te que ja tens una edat. Només cal que ens encarem amb una pantalla tàctil o un mòbil d'última generació, per exemple, per adonar-nos que ja no som d'eixe món. Una altra manera curiosa de comprovar-ho són els deures del nen. Acostumats com estàvem a memoritzar llistes de reis amb noms inversemblants, ara ens quedem astorats amb els temaris d'aquests primers anys de escola. Se'ns fa difícil d'imaginar que a la nostra època ens deixessin triar el nom de la nostra classe i encara més que aquest nom -ja sigui els dofins, els minerals o els barrufets- esdevingués el tronc central del contingut de les activitats. Ep! No m'interpreteu malament, no sóc d'aquests pares sorruts que es queixen que els seus fills no fan res a classe, que només juguen i fan plastilina. Al contrari, m'encanta que l'escola incorpori, encara que sigui parcialment, un element lúdic que la faci més atractiva als ulls i les orelles dels nens. Trobo fantàstic que aprenguin les coses jugant, gairebé sense adonar-se'n, i encara més que es potenciïn hàbits i costums per sobre de coneixements i memorització. Que aprenguin a tenir respecte pels companys, que facin tallers de descoberta i experimentin de manera tàctil les coses, que vagin a una escola verda i això no vulgui dir que s'ha canviat el color de la façana, o que un dia qualsevol el meu fill m'ensenyi pacientment a fer exercicis de cinesiologia perquè em veu molt alterat.

Sí, l'escola ha canviat molt amb els anys, però a mesura que ells també es van fent grans els seus deures es van complicant fins que arriba el dia que te'ls trobes davant els morros demanant-te amb aquella carona que els ajudis a aprendre les taules de multiplicar. "I tant que t'ajudo, fill meu!", li dius, entendrit. I no ho fas perquè t'hagi entrat un fervor matemàtic sobtat. Ho fas perquè, per fi, ton fill et demana d'ajudar-lo en alguna cosa que et sona de quan anaves a escola. I això, acostumat com estàs a haver de tirar de sant Google per quedar una mica bé a cada pregunta que et fa, no té preu. Ai, sí! Que bonic que és veure com alguna cosa de les que aquella colla de capellans amargats et van fer memoritzar de mala manera et serveix per a alguna cosa! Només tinc un petit problema. 7x8 són 54 o 56? Perquè potser sí que l'escola ha canviat, per sort, però la meva relació amb la taula del 8 segueix sent la mateixa.

stats