Flors de Bach
EVA BACH

T’assembles a una ostra. Saps en què?

L’adolescència és meravellosa. No ho dic des de l’enyorança adulta per la joventut perduda amb què se sol dir habitualment, sinó pel ple despertar a la vida, a la sexualitat, a un mateix, als altres i al món que aquesta etapa representa. El vertader propòsit de l’adolescència és començar a preguntar-se què vull fer amb la pròpia vida i què tinc per oferir a la vida, dues grans preguntes que demanen una acurada resposta. Bona part dels vaivens en l’estat d’ànim adolescent tenen a veure amb les passions i alhora els temors que aquest tipus d’interrogants generen. Si ho tenim present mirarem amb més bons ulls l’adolescència dels fills. Els comprendrem millor i farem que es comprenguin millor a ells mateixos.

La missió principal de l’adolescent és descobrir el seu potencial personal, posar en marxa el seu propi projecte vital i trobar el seu lloc en el món. La dels pares, professorat i altres adults és il·luminar aquest potencial i encaminar-los cap a fer-ne un bon ús. Encara que a vegades ens pugui semblar que no els fem falta, fins i tot que els fem nosa, el nostre acompanyament i la confiança que tenen alguna cosa bella i bona a oferir són indispensables perquè l’adolescència pugui ser ben resolta.

Final d’etapa?

Em trobo amb molts pares i mares que afronten amb tristor l’adolescència dels seus fills. La veuen com el final d’una etapa meravellosa i se’ls fa difícil imaginar que la nova que comença també està plena de meravelles. Es pensen que han perdut per sempre els nens adorables que han sigut els seus fills fins llavors. Són pares posseïts per la síndrome que diu “Jo tenia un osset de peluix i ara tinc un cactus”. I normalment no és així.

En el pitjor del casos tenen una ostra amb una perla dins, esperant que algú la descobreixi. Som nosaltres els que els hem de fer saber que la tenen i que ha arribat l’hora de treure-la i fer-la brillar. Però perquè pugui emergir amb força hem de creure que existeix de debò, hem de saber veure-hi més enllà de l’agitació emocional pròpia d’aquesta edat, que moltes vegades ens confon i ens fa dubtar. Si estem convençuts que hi és, gairebé segur que hi serà. La confiança adulta és l’autèntica clau dels tresors ocults adolescents.